Notícies

El Parlament ha acollit avui la tercera i última jornada del congrés "Les religions a Europa davant el segle XXI" que des de dimecres debat el futur de les religions al vell continent. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha estat l'encarregat d'obrir aquesta tercera jornada del congrés, que aquest migdia ha clos Ernest Benach.

El president ha assegurat que a l'Europa del segle XXI és "enormement rellevant el paper que duguin a terme les confessions religioses que conviuen a Europa a l'hora de cohesionar la societat, de garantir la tolerància i la identitat plural, i d'establir vincles comuns i bases de convivència compartides".

Benach ha afegit que també les institucions polítiques "tenen la responsabilitat de donar resposta als reptes del nostre temps" i ha posat com a exemple la tramitació del Projecte de llei sobre centres de culte o de reunió amb fins religiosos com "una manera de garantir determinats drets i llibertats, i de canalitzar legalment possibles conflictes culturals o religiosos", sense excloure el paper i la "responsabilitat de la societat civil, de la ciutadania, de les entitats, de les religions, a l'hora de fer d'aquesta nova Europa un espai plural de pau, convivència i progrés".

El president ha destacat l'experiència dels organitzadors d'aquest Congrés, el Grup de Treball Estable de Religions (GTER), un grup independent format per un representant de cadascuna de les confessions religioses majoritàries a Catalunya (catòlica, protestant, islàmica,ortodoxa i jueva) que només té dos altres referents a Europa, a Brussel·les i Marsella. Per Benach, experiències pioneres com la del GTER han de ser "destacades i seguides" perquè "eliminar i vèncer el desconeixement mutu treballant junts en causes socials és una manera exemplar de contribuir a una Catalunya millor".

Benach s'ha lamentat que al llarg de la història "massa vegades les religions han estat utilitzades, perversament utilitzades, com a excusa per portar fins a la violència els conflictes humans", però ha dit que "això no ens ha d'impedir ser conscients del potencial positiu del conjunt de confessions religioses" sinó que "ens ha d'ajudar a entendre la importància, precisament, del diàleg interreligiós".

Per la seva banda, l'arquebisbe de Barcelona ha defensat la "independència i autonomia" entre les institucions polítiques i les religioses, i ha dit que això és plenament compatible amb una "sana cooperació" entre totes dues. Per aconseguir que sigui així cal el "diàleg interreligiós", ha dit Martínez Sistach. Ha reclamat a les administracions i el món polític "una valoració positiva de les religions", perquè "l'Estat és laic però la societat és plurireligiosa", i ha afegit que les administracions "poden ajudar econòmicament" les religions. "No ajuden també l'esport?", ha afegit.

Martínez Sistach ha afirmat que les religions continuen tenint el seu paper en aquest món i han d'ajudar a la superació de "realitats humiliants per a la societat" com són la fam, la violència, la guerra, les injustícies i el mal repartiment dels béns. L'arquebisbe ha dit que davant l'actual crisi econòmica les religions també tenen un paper a jugar.

A la jornada d'avui al Parlament s'han fet dues ponències: "Reptes i oportunitats: dinàmiques interreligioses" i "Barcelona, Grup de Treball Estable de Religions: model interreligiós basat en la pedagogia de l'acció". L'expresident del Parlament, Joan Rigol, ha estat l'encarregat de moderar la primera.

Durant l'acte de cloenda del congrés, el delegat del Consell Evangèlic de Catalunya i representant del GTER, Guillem Correa, i un representant de les institucions Marseille Espérance i de la Plateforme Interconvictionelle Locale de Bruxelles han signat una declaració d'intencions en què mostren la seva voluntat de treballar juntes per "promoure iniciatives de reflexió i col·laboració" al voltant de les religions.

Correa ha expressat la voluntat del grup de treball de Barcelona que hi hagi un segon congrés interreligiós pròximament i s'ha mostrat convençut que la creació d'un grup d'àmbit europeu és possible.