La flama del Canigó, que, com és tradició, encendrà avui les fogueres a centenars de poblacions per la revetlla de Sant Joan, ha arribat un any més al Parlament, on Núria de Gispert ha presidit l'acte de benvinguda, acompanyada de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals. "El nostre poble té una història i unes tradicions que vol mantenir" perquè "siguin la base de la Catalunya del futur", ha recalcat de Gispert, que ha apostat per "escriure nosaltres la història".
La presidenta s'ha referit a "activisme, ciutadania i participació" per defensar que la societat civil hi intervingui i "així el país es fa més gran", i ha remarcat que Catalunya sempre ha tingut una "gran societat civil", també quan les institucions no hi eren. "Ara hi som tots, hem d'anar agafats de la mà i treballar per un bon futur per a Catalunya", ha dit de Gispert, per a qui tenim dues opcions, "o escriure nosaltres la història o que ens l'escriguin uns altres". "Jo vull escriure aquesta història i segur que vosaltres també", ha dit, adreçant-se als assistents, i concloent que per fer-ho caldrà "treballar molt".
"Volem un país normal, on tothom se senti a gust, amb un horitzó d'il·lusió i esperança", ha dit la presidenta, que ha apuntat també que amb la tradició de la flama "els pobles de parla catalana avui es troben". De Gispert ha agraït a Òmnium la feina que ha fet "per defensar Catalunya i els seus trets identitaris", la seva "perseverança" en moments difícils i el "fer costat" en el moment que viu el país.
Per Casals, la flama, que encendrà milers de fogueres i serà a més de quatre-cents municipis, és "símbol de l'entusiasme i la il·lusió amb què molts vivim" un moment en què ens plantegem el nostre futur, "que s'ha de fer de la millor manera i de la manera més cordial", i per un país "just, equitatiu i del gust de tots". Casals s'ha mostrat partidària d'"escoltar totes les propostes" i de fer costat a "tots els que vulguin treballar per un futur millor". "Tots junts, amb la força i la inspiració que ens dóna la flama del Canigó, encarem un bon estiu, un bon any i moltes coses que ens han de passar els pròxims mesos", ha conclòs la presidenta d'Òmnium, que ha remarcat també que la festa de la flama "agermana els catalans de tots dos costats del Pirineu".
A l'acte també ha intervingut el vicepresident d'Òmnium, Joaquim Torra, que ha llegit el missatge d'enguany, escrit per Nemesi Solà, membre de Tradicions i Costums i un històric dinamitzador de la flama. El text, que serveix de pregó abans d'encendre les fogueres allà on arriba, reivindica els focs de Sant Joan i la flama del Canigó com a "part del nostre costumari popular" i de "la nostra història col·lectiva", i remarca com aquesta festa "ens agermana a tots". "Tot poble té arrels fondes, i la llavor de bona sembra mai fineix, per això Catalunya sempre ha reprès un nou impuls de renaixença", afegeix el text, que recorda també l'arribada fa cinquanta anys de la flama al Coll d'Ares.
En acabar els parlaments, la presidenta i la comitiva s'han traslladat a la porta principal del palau, on amb Muriel Casals han encès diversos quinqués amb la flama procedent del Canigó. L'acte ha comptat també amb la participació dels gegants de Corbera.
A l'acte han assistit la vicepresidenta primera, Anna Simó, el secretari quart de la mesa, David Companyon, i els diputats Mercè Jou, Assumpció Laïlla (CiU), Marc Sanglas (ERC) i Montserrat Capdevila (PSC), i l'alcaldessa de Corbera de Llobregat, Montserrat Febrero.
La tradició de la flama es remunta al 1955, quan Francesc Pujadé, un excursionista enamorat del Canigó i veí d'Arles, inspirant-se en el poema 'Canigó', de Jacint Verdaguer, va tenir la iniciativa d'encendre un foc la nit de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya i des d'allà repartir-ne la flama per les terres de parla catalana.