Notícies

Una exposició a la planta baixa del palau permet veure des d'aquesta setmana i fins a final de juliol documents de l'època de la segona república espanyola del fons de l'arxiu del Parlament. L'objectiu de l'exposició és recuperar i difondre la memòria històrica de la cambra.

La mostra, 'Recuperem la memòria històrica: els documents de l'arxiu del Parlament 1932-1939', coincideix amb el trenta-cinquè aniversari del restabliment de la cambra i alhora serveix de preludi dels actes de commemoració del setanta-cinquè de l'afusellament del president Companys, l'octubre d'enguany.

L'exposició mostra documents del fons de l'arxiu del Parlament i d'altres de cedits per a aquests mesos per familiars de funcionaris de la cambra de l'època republicana i per la Fundació Irla.

Entre els documents del fons de l'arxiu destaquen els donats el 1984 per la família de Francesc Villamartín i Canadell, taquígraf del Parlament que va conservar en cinc volums els diaris de sessions del 1932 al 1938; els de la família de Josep Mainar i Pons, funcionari de la cambra que va col·laborar en les obres de rehabilitació del palau entre el 1932 i el 1933 i en va conservar documents, plànols i fotografies, i, de la col·lecció Fornas, diputat de la primera legislatura, els mapes de Catalunya que el geògraf Pau Vila va fer per als estudis sobre la divisió territorial del país el 1936. Així mateix, destaquen els documents provinents del Mas Perxés, refugi de molts catalans camí de l'exili cap a França, amb documentació generada per l'activitat legislativa, credencials de diputats electes, registres d'ordres presidencials o documentació relativa al personal de la cambra, i els llibres de comptabilitat de la cambra del 1932 al 1938, tornats per l'ajuntament d'Olot.

Entre els documents cedits temporalment hi ha els de particulars, amb fotografies i llistes de treballadors de la cambra de l'època republicana, que en alguns casos foren requerides per les autoritats franquistes per represaliar-los, i els de la Fundació Irla, amb els documents d'identitat dels diputats Josep Irla i Salvador Armendares.

També s'hi pot veure un mapa de les rutes de l'exili fet expressament per a l'exposició, diversos documents audiovisuals que recorden l'històric discurs del president Macià en l'obertura del Parlament de l'any 1932, els diputats de l'època i que expliquen com era el palau i la transformació que va experimentar, a més d'una galeria fotogràfica sobre els presidents de la cambra, acompanyada, en el cas del darrer president a l'exili, Francesc Farreras i Duran, de la carta que va adreçar des de Mèxic a qui fos elegit president del Parlament restablert el 1980.

Crida ciutadana a recuperar la memòria històrica

La mostra, oberta a tots els visitants del Parlament, fa també una crida perquè la ciutadania participi en la cerca d'informació sobre la història de la institució. El Parlament posa a disposició l'adreça memoriahistorica@parlament.cat perquè els ciutadans que tinguin indicis d'on es pot trobar documentació de l'etapa republicana s'hi posin en contacte.

Per a visites al palau que, amb l'exposició, tenen una durada de quaranta-cinc minuts, cal reservar dia i hora a l'apartat de visites de la web del Parlament.