Notícies

El ple ha aprovat aquesta tarda per unanimitat el projecte de llei de modificació del llibre cinquè del codi civil de Catalunya, que refà el capítol corresponent al règim de la propietat horitzontal, i el projecte de llei de modificació dels llibres primer, segon, quart i cinquè del codi civil i de modificació de la llei 10/2008, del llibre quart del codi civil, relatiu a les successions, que un cop aprovat ha adoptat el nom de 'llei d'harmonització del codi civil'.

La modificació del llibre cinquè, relatiu als drets reals, refà el capítol corresponent al règim de la propietat horitzontal per agilitzar-ne la gestió i proposa una reforma profunda de l'organització de les comunitats de veïns. Així, suprimeix l'obligació de fer una primera i una segona convocatòria de la junta de propietaris, dóna més visibilitat a la vicepresidència de la comunitat i regula aquest càrrec, descarta la possibilitat de retribució per als càrrecs de la comunitat, modifica les majories exigibles en la presa d'acords i fomenta la mediació en cas de conflictes sorgits en l'àmbit de la propietat horitzontal. Així mateix, el text substitueix el terme 'edifici' per 'immoble' i passa a denominar 'propietats horitzontals per parcel·les' les urbanitzacions.

De les trenta-cinc esmenes a l'articulat reservades pel PSC, el PPC i ICV-EUiA, la meitat han estat retirades, i les que s'han sotmès a votació han estat rebutjades. El text ha estat aprovat per unanimitat, excepte dos articles, que estableixen que les actes de les reunions i la transcripció corresponent als llibres d'actes s'han de redactar almenys en català, o en aranès a Aran, punts que han rebut el vot contrari del PPC i C's.

D'altra banda, la llei que afecta els llibres primer, segon, quart i cinquè harmonitza el conjunt del codi, i no implica canvis dràstics en l'orientació politicojurídica, sinó que millora la seguretat jurídica en aquelles qüestions en què fins ara hi havia dubtes.

Entre altres punts, aquesta llei d'harmonització, que ha arribat al debat final sense esmenes i ha estat aprovada per unanimitat, recupera una disposició d'una llei del 1982 que havia estat derogada i que estableix que les lleis entrin en vigor al cap de vint dies de publicar-se si no s'especifica el contrari; fa modificacions per facilitar el tràfic jurídic; redueix les quotes que s'han de pagar quan hi ha censos sobre una propietat; modifica alguns aspectes relatius als pactes prematrimonials; estableix la ineficàcia dels testaments pel que fa a parents no descendents directes quan hi ha una separació de fet, un divorci o una nul·litat, i regula també la commoriència i qui han de ser els hereus de les parelles sense fills.

Elena Ribera (CiU), com a relatora de la ponència, ha exposat els trets principals de tots dos projectes de llei, en el debat dels quals hi han intervingut també Pere Aragonès (ERC), Ferran Pedret (PSC), Sergio Santamaría (PPC), Jaume Bosch (ICV-EUiA), Carmen de Rivera (c's), Isabel Vallet (CUP) i Marina Geli.

Proposició de llei sobre símbols

D'altra banda, el ple ha rebutjat la proposició de llei del PPC sobre l'ús de símbols a les institucions i els espais públics, ja que ha aprovat les esmenes de retorn que hi havien presentat CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP per 81 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i la diputada no adscrita, Marina Geli), 24 en contra (PPC i C's) i 19 abstencions (PSC).

La iniciativa pretenia que la bandera de Catalunya onegés juntament amb la d'Espanya "de manera continuada i permanent" i que aquesta última ocupés un lloc preferent a l'exterior dels edificis oficials, i també establia un règim de sancions.

María José García Cuevas (PPC) ha presentat la proposta, i en el debat hi han intervingut també Xavier Cima (CiU), Dionís Guiteras (ERC), Ferran Pedret (PSC), Jaume Bosch (ICV-EUiA), Carlos Carrizosa (C's), David Fernàndez (CUP) i Marina Geli.