Notícies

El Ple ha rebutjat aquesta tarda les esmenes a la totalitat al Projecte de llei d'educació presentades pel PPC i el Grup Mixt, amb els vots en contra dels grups de CiU, el PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA. D'aquesta manera, la cambra continuarà ara tramitant la iniciativa en comissió abans que no torni al Ple perquè l'aprovi definitivament.

El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha presentat la proposta, que té per objecte regular el sistema educatiu de Catalunya, a excepció de l'universitari, que es regeix per una normativa específica. Rafael López (PPC) i Antonio Robles (Grup Mixt) han presentat les esmenes dels seus grups, i en el debat han intervingut també Irene Rigau (CiU), Daniel Font (PSC-CpC), Josep Maria Freixanet (ERC) i Dolors Camats (ICV-EUiA).

El projecte desenvolupa les competències exclusives i compartides que l'Estatut confereix a la Generalitat en matèria educativa "per tal de singularitzar el nostre sistema educatiu, millorar-ne la qualitat i dotar-lo de prou estabilitat per assolir els seus objectius", i té "la voluntat de donar l'abast més ampli possible a les determinacions estatutàries", tal com especifica l'exposició de motius de la iniciativa, que acompleix també un mandat del Pacte nacional per l'educació.

El text proposa un cos legal que defineix els principis generals del sistema educatiu i la seva organització mitjançant la cooperació entre els diversos agents de la comunitat educativa; consolida "un projecte educatiu de país" que garanteix el dret a l'educació, "gratuïta i de qualitat", prenent com a fonaments "la igualtat, l'equitat i la justícia social"; fixa les bases del servei d'educació que presten els centres públics i els concertats; estableix els principis generals del règim lingüístic en l'àmbit de l'ensenyament; regula l'autonomia dels centres públics i els mecanismes de seguiment dels processos i d'avaluació; facilita pautes i referents per organitzar l'acció educativa i els continguts dels ensenyaments; caracteritza la professió docent i estableix la funció pública docent; implanta la cultura de l'avaluació en el conjunt del sistema educatiu; estableix una base juridicoadministrativa de les competències i l'organització territorial de l'Administració educativa i posa les bases de la cooperació amb l'Administració local, i concreta els drets i deures de les famílies en el procés educatiu. Entre altres aspectes, inclou també el compromís del Govern d'incrementar els recursos econòmics destinats al sistema educatiu per situar progressivament durant els pròxims vuit anys la despesa educativa com a mínim en la mitjana dels països de la Unió Europea.

Continua també la tramitació de la Llei d'acompanyament

El Ple també ha donat aquesta tarda llum verd perquè la cambra continuï tramitant el Projecte de llei de mesures fiscals i financeres, que acompanya el Projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2009, ja que ha rebutjat les esmenes de retorn que hi havien presentat els grups de l'oposició per 69 vots en contra (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 64 a favor (CiU, PPC i Grup Mixt).

El conseller d'Economia, Antoni Castells, que al matí ja ha presentat el Projecte de llei de pressupostos, ha exposat també davant el Ple la Llei d'acompanyament. Jordi Turull (CiU), María Ángeles Olano (PPC) i José Domingo (Grup Mixt) han defensat les esmenes dels seus grups, i en el debat han intervingut també Antoni Comín (PSC-CpC), Patrícia Gomà (ERC) i Laia Ortiz (ICV-EUiA).

Sessió de control al Govern

La sessió d'aquesta tarda ha començat, com és habitual, amb la sessió de preguntes al president de la Generalitat, José Montilla, i al Govern.

L'expedient de regulació d'ocupació de Nissan ha estat un dels temes centrals d'aquesta sessió de control, que ha estat seguida des de la tribuna per representants del comitè d'empresa de la companyia. Montilla ha respost les preguntes d'Artur Mas (CiU), sobre el model industrial i del sector de l'automòbil i sobre les actuacions previstes davant la crisi d'aquest sector; de Mohammed Chaib (PSC-CpC), sobre la designació de Barcelona com a seu del secretariat permanent de la Unió per la Mediterrània; d'Anna Simó (ERC), sobre el compromís en el desenvolupament de la planificació de la política industrial estratègica; de Daniel Sirera (PPC), sobre la posició del Govern i les gestions del president davant l'expedient de regulació d'ocupació de Nissan; de Jaume Bosch (ICV-EUiA), sobre la negociació de l'acord de finançament amb el Govern de l'Estat i sobre les mesures adoptades davant l'expedient de regulació d'ocupació de Nissan, i d'Albert Rivera (Grup Mixt), sobre l'atorgament de concessions d'emissores de ràdio pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya i sobre la independència política dels membres d'aquest òrgan.

D'altra banda, els consellers han respost diferents preguntes de tots els grups. Així, la consellera de Salut, Marina Geli, n'ha respost una de Núria Segú (PSC-CpC) sobre l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques, i una altra de Francesc Sancho (CiU) sobre la celebració del vint-i-cinquè aniversari de l'Institut Català de la Salut; la consellera de Treball, Mar Serna, una de José Domingo (Grup Mixt) sobre la línia d'actuació amb relació als expedients de regulació d'ocupació presentats darrerament; la consellera de Justícia, Montserrat Tura, una de Montserrat Nebrera (PPC) sobre la situació dels centres penitenciaris; el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, una d'Elena Ribera (CiU) sobre les polítiques de recursos humans del cos de Mossos d'Esquadra; el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, una d'Alfons Quera (ERC) sobre el comerç al detall, i, finalment, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, una de Laura Massana (ICV-EUiA) sobre la situació general de Sallent, al Bages.