Notícies

El Parlament ha acollit avui un acte impulsat per l'Amical de Mauthausen per commemorar el setantè aniversari de l'alliberament dels camps d'extermini. La commemoració ha tingut com a protagonistes alumnes de diferents instituts de secundària i batxillerat que han demanat "cridar contra el silenci" per vèncer l'oblit, i José Marfil, deportat pels feixistes al camp de Mathausen i autor de 'Vivos en el averno nazi'. Núria de Gispert ha presidit l'acte, durant el qual s'ha llegit una declaració de la junta de portaveus amb què la cambra ha renovat el seu compromís amb el lema dels deportats 'Feixisme, mai més'.

A l'acte, que ha presentat l'actor Sergi López, han intervingut també el secretari primer de la mesa, Pere Navarro, el president de l'Amical, Enric Garriga, i alumnes d'instituts de Santa Coloma de Gramenet, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Gavà, i Sant Celoni. Entre els assistents hi havia els diputats Núria Parlon (PSC), Jaume Bosch i Lorena Vicioso (ICV-EUiA), Carmen de Rivera (C's) i David Fernández (CUP).

Núria de Gispert, que ha fet el discurs d'obertura, ha felicitat l'Amical de Mathausen per organitzar un acte com el d'avui i per la seva tasca dirigida "que no s'oblidi ni es perdi la memòria històrica i recordar els joves què va passar a la segona guerra mundial perquè no es repeteixi".

La presidenta ha manifestat el compromís del Parlament per ajudar al "reconeixement de les persones que van sobreviure o morir" als camps d'extermini i al "record de la memòria dels que van patir l'exili o la deportació" i ha demanat als joves que es formin i que aprenguin tot el possible "tenint en compte la vostra història personal, familiar, la del poble, la comunitat i el país" i s'adonin que "poden posar el seu granet de sorra perquè el país sigui millor".

Garriga, que ha presentat el projecte Xarxa de Memòria i de Prevenció del Feixisme, ha explicat com s'implica l'Amical en el món local i els instituts i ha manifestat la voluntat de l'entitat de construir també xarxes estatals i europees perquè "el feixisme no descansa, no dorm, avui a Europa el feixisme està molt despert, esperant que abaixem la guàrdia per ensenyar les urpes" i per això ha demanat que "no badem".

Per Garriga, "calen trinxeres contra el feixisme a Europa i hi heu de ser vosaltres, els joves, us hi heu de posar al capdavant per aturar-lo, perquè sou vosaltres els que teniu la força".

A les diferents intervencions que han tingut els joves de secundària i batxillerat, que de la mà de l'Amical han visitat o tenen previst visitar els camps d'extermini, tots han coincidit a descriure els sentiments de tristor, ràbia i desconcert que els ha provocat apropar-se a la història de l'Holocaust i als testimonis d'aquella barbàrie. Els joves han assegurat que de la seva experiència n'han tret l'essència de valors com la democràcia, la justícia, la tolerància, el respecte i la llibertat, han considerat essencial "cridar contra el silenci" perquè no torni a passar i cultivar l'empatia, i han expressat el seu desig que s'aturin els homenatges i corrents feixistes, i els exterminis que es continuen vivint a tot el món, tot preguntant-se si és cert que "la història es podria repetir".

L'acte ha seguit amb la lectura de la declaració que la junta de portaveus va aprovar el passat 10 de març en què la cambra, coincidint amb el setanta aniversari de l'alliberament dels camps nazis, recull el jurament dels deportats supervivents i el seu llegat per expressar 'Feixisme, mai més'. La declaració està signada per CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA, C's i la CUP.

José Marfil, de noranta-quatre anys, malagueny que ara viu a Perpinyà, fill del primer deportat espanyol mort a Mauthausen i que va passar quatre anys als camps d'extermini, ha explicat com va arribar al seu primer camp i com va sobreviure també al de Gusen. Marfil ha explicat que quan els van ensenyar les xemeneies va sentir "que no érem homes, sinó una mena de llenya per alimentar el crematori", que "cada dia era una lluita" i com ara "hi ha nits que m'adormo i sóc als camps i quan em desperto amb la llum elèctrica és com si m'haguessin tornat a alliberar".

Marfil no ha amagat la seva indignació pels honors que han rebut a França determinats corrents polítics feixistes i la seva pujada al poder però ha acabat dient que ara "ja m'he retirat de tot però és al meu llibre, he fet alguna cosa" i ha mostrat la seva esperança que els joves no es deixin arrossegar per determinats grups extremistes.

L'acte ha acabat amb una ofrena simbòlica de flors davant una espelma del record que ha estat present durant les dues hores que ha durat l'homenatge, i amb la interpretació de la cançó de bressol 'Wiegala', composta per Ilse Weber, morta al camp d'extermini d'Auschwitz.