La presidenta, Núria de Gispert, ha lamentat la sentència del Tribunal Constitucional emesa aquest matí contra la llei de consultes, que "dinamita la part més importat de la llei" i "pretén tancar la porta al dret de decidir". En una roda de premsa aquesta tarda al Parlament, la presidenta també ha afirmat que la sentència va "contra Catalunya i contra la voluntat del poble de Catalunya de poder decidir el seu futur".
Aquesta és la declaració de la presidenta sobre la sentència:
"La meva primera valoració no pot ser altra que lamentar profundament la sentència del Tribunal Constitucional. No la comparteixo. L'acato, perquè no tenim més remei que acatar-la.
"La sentència d'avui escapça el títol nuclear de la llei, que és el que defineix i regula el procediment per dur a terme les consultes populars no referendàries de caràcter general. Per tant, anul·la la part més important d'una llei que té per objectiu assegurar que els ciutadans puguin expressar la seva opinió i puguin ser escoltats en tot allò que afecta els seus interessos.
"Lamentablement, el Tribunal Constitucional ha donat un altre cop al desplegament de l'estatut, que en l'article 122 atribueix a la Generalitat la competència exclusiva per establir el règim jurídic, les modalitats, el procediment i la convocatòria de les consultes populars.
"Vull remarcar la interpretació tan restrictiva que fa el Tribunal Constitucional de la participació ciutadana i de la democràcia, que no es correspon amb les exigències d'una societat com l'actual, que reclama el reforçament i l'ampliació dels instruments participatius.
"El Tribunal Constitucional també deixa fora de la competència autonòmica fer consultes sobre qüestions ja decidides a la constitució, i insisteix que és la mateixa constitució la que ja preveu també els mecanismes per reformar-la.
"En aquesta sentència, el tribunal fa una lectura de la constitució tan restrictiva que tanca la porta a expressar i defensar idees i projectes polítics legítims i emparats en la mateixa constitució. Per tant, fa un pas enrere en la doctrina que semblava haver acceptat en la sentència 42/2014, sobre la declaració de sobirania.
"El Tribunal Constitucional rebutja les consultes populars de caràcter general perquè considera que tenen naturalesa referendària pel cos electoral cridat a participar i els procediments de garantia establerts.
"Aquesta sentència, que aparentment anul·la pocs preceptes, dinamita la part més important de la llei, perquè impedeix celebrar consultes generals sobre el futur polític de Catalunya. El Tribunal Constitucional pretén tancar la porta al dret de decidir.
"Es tracta, doncs, d'una decisió més en contra de Catalunya, però també en contra de la voluntat del poble de Catalunya de poder decidir el seu futur. El 9N va existir i va ser una demostració cívica, pacífica i sobretot democràtica de l'exercici per part d'un poble del dret de decidir el seu futur polític. Que més de 2.350.000 ciutadans decidissin participar en un procés com el del 9N és un fet que no es pot menystenir.
"Apel·lo a seguir treballant per defensar dins de la legalitat el dret de Catalunya de decidir el seu futur, però no ens deixen gaires camins oberts. Així, el 27 de setembre és una data quasi definitiva perquè el poble de Catalunya decideixi el seu futur polític."