Notícies

El Ple ha aprovat aquest matí la Llei de l'Oficina Antifrau de Catalunya per 72 vots a favor (PSC-CpC, ERC, ICV-EUiA i Grup Mixt) i 59 en contra (CiU i PPC), i la de la Presidència de la Generalitat i el Govern per 70 a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 61 en contra (CiU, PPC i Grup Mixt). Aquesta darrera iniciativa ha assolit la majoria absoluta sobre el conjunt del text que el Reglament requereix per a les lleis de desenvolupament estatutari.

Pel que fa a la Llei de l'Oficina Antifrau, la cambra l'ha aprovada després de rebutjar totes les esmenes que hi han presentat CiU i el PPC. Les úniques esmenes que el Ple ha aprovat són les que han presentat conjuntament els grups que donen suport al Govern arran del dictamen del Consell Consultiu i la transaccional entre aquests grups i el Mixt per la qual el director de l'Oficina, elegit pel Parlament a proposta del Govern, ha de tenir "veïnatge administratiu a Catalunya".

El debat ha començat amb la intervenció del conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, que s'ha mostrat satisfet que Catalunya tingui una iniciativa pionera a tot Europa per acomplir el mandat de la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció, signada a Nova York el desembre del 2003. Així mateix, ha afirmat que l'Oficina serà un organisme especialitzat, únic a tot l'Estat i "amb vocació de convertir-se en exemple institucional i ser projecció arreu de l'esperit reformador que Catalunya ha representat sempre". També ha destacat que "el projecte s'ajusta de manera impecable a l'ordenament jurídic", a més de l'esforç que els grups ha fet durant la tramitació per assolir el consens parlamentari necessari.

Xavier Vendrell (ERC), com a relator de la comissió i la ponència, ha intervingut per explicar els treballs parlamentaris i per defensar les esmenes del tripartit. Les de CiU, les ha defensades Lluís Maria Corominas; les del PPC, Belén Pajares, i les del Grup Mixt, que a l'últim han estat retirades, José Domingo. David Pérez (PSC-CpC) i Laia Ortiz (ICV-EUiA) han intervingut per posicionar-se sobre les esmenes reservades pels grups i el text del dictamen.

La llei té per objectiu lluitar contra la corrupció a l'Administració. Així, servirà perquè es prevegin i investiguin possibles casos d'ús o destinació il·legal de fons públics o qualsevol altre aprofitament irregular d'aquests fons. El seu àmbit d'actuació és el sector públic de Catalunya, integrat per l'Administració de la Generalitat, els ens locals, les universitats públiques i tots els organismes, les entitats associades i les empreses públiques que en depenen. També podrà actuar contra els concessionaris de serveis i els contractistes d'obra pública, les fundacions i els consorcis que es nodreixen en més d'un 50 per cent de fons públics. Segons el projecte, el director, l'ha de nomenar el Parlament per majoria de tres cinquenes parts, i el seu mandat serà de nou anys.

D'altra banda, Lídia Santos (PSC-CpC) ha presentat la Llei de la Presidència de la Generalitat i el Govern, que reuneix en una sola normativa la regulació referent al president de la Generalitat i l'executiu. El Ple ha rebutjat totes les esmenes quer els grups hi havien presentat, excepte les del tripartit, les tècniques que ha proposat el lletrat i tres de coincidents entre els grups que donen suport al Govern i el PPC. Les que ha aprovat havien estat presentades després que el Consell Consultiu emetés dictamen.

La llei estableix que el president excerceix la més alta representació de la Generalitat i la representació ordinària de l'Estat a Catalunya i que dirigeix i coordina l'acció del Govern. La iniciativa regula l'elecció, el nomenament, la presa de possessió, la suplència i el cessament del president, i també totes les seves atribucions i responsabilitats.

Pel que fa a l'executiu, preveu la possibilitat de nomenar un conseller primer i regula per primera vegada la figura del vicepresident, que només n'hi pot haver si el Govern no té conseller primer. A més, la disposició addicional segona defineix i regula la figura del cap de l'oposició, condició que ha de tenir el president del grup parlamentari de l'oposició amb més escons, i en cas d'empat el que hagi obtingut més vots a les eleccions.

En el debat han intervingut Francesc Homs (CiU), Jordi Montanya (PPC) i José Domingo (Grup Mixt) per presentar les esmenes dels seus grups, i Anna Simó (ERC) i Jordi Miralles (ICV-EUiA) per fixar la posició dels grups que donen suport al Govern sobre les esmenes i el dictamen.

Sessió de control

El ple s'ha reprès a la tarda amb la sessió de control al president de la Generalitat, José Montilla, i al Govern. Montilla ha respost les preguntes que li han formulat: Artur Mas (CiU), sobre els pressupostos generals de l'Estat i el finançament; Joaquim Josep Paladella (PSC-CpC), sobre el desplegament del Cos de Mossos d'Esquadra a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona; Anna Simó (ERC), sobre el Pacte nacional per la recerca i la innovació; Daniel Sirera (PPC), sobre les prioritats del Govern; Laura Massana (ICV-EUiA), sobre els expedients de regulació d'ocupació que afecten diverses empreses, i Antonio Robles (Grup Mixt), sobre la tercera hora de castellà en l'ensenyament.

D'altra banda, el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha respost una pregunta de José Antonio Donaire (PSC-CpC) sobre la situació del sistema financer i les mesures adoptades pels diferents governs, i una altra de Daniel Pi (ICV-EUiA) sobre la instal·lació d'un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears a Ascó; el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha respost la de Jordi Turull (CiU) sobre la política en matèria de joc; el conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, la de Joana Ortega (CiU) sobre la campanya "Som-hi", i la consellera de Treball, Mar Serna, les de María Ángeles Olano (PPC) i Uriel Bertran (ERC) sobre els expedients de regulació d'ocupació.

Llum verd per seguir tramitant dos projectes de llei

El Ple ha fet també a la tarda el debat de totalitat de dos projectes de llei: el de mediació en l'àmbit del dret privat i el de la millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics. Cap dels dos no tenia esmenes a la totalitat, de manera que després d'aquest primer debat en sessió plenària continuaran tramitant-se en comissió abans que no tornin al Ple perquè en faci els debats i les votacions finals.

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha presentat el de mediació en l'àmbit del dret privat, que actualitza i modernitza la Llei 1/2001, del 15 de març, de mediació familiar, i l'adapta a la modificació de la llei estatal d'enjudiciament civil. La regulació de la mediació com a mètode de gestió pacífica de confrontació d'interessos pretén evitar la judicialització dels conflictes familiars. En el debat han intervingut Núria de Gispert (CiU), Agnès Pardell (PSC-CpC), Miquel Àngel Estradé (ERC), Montserrat Nebrera (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt).

El de la millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics, l'ha presentat el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. Aquest projecte es tramita pel procediment d'urgència i té per objecte possibilitar la regularització de moltes urbanitzacions que es van fer els anys seixanta i setanta i que després de tants anys tenen dèficits de serveis i urbanització. Amb aquesta finalitat planteja crear un fons a càrrec del pressupost de la Generalitat per fomentar i executar programes d'adequació en aquestes urbanitzacions. En el debat han intervingut Joan Raventós (CiU), Roberto Edgardo Labandera (PSC-CpC), Pere Bosch (ERC), Josep Llobet (PPC), Dolors Clavell (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt).

En la sessió de la tarda el Ple ha substanciat també dues interpel·lacions de CiU i el PPC sobre la Llei de dependència, que han presentat respectivament Josep Lluís Cleries i Rafael López i ha respost la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila.