Notícies

El ple aprova la llei del règim especial de l'Aran

Dimecres, 21 de gener de 2015. Palau del Parlament

El ple dempeus aplaudint un cop ha aprovat la llei de l'Aran

Parlament de Catalunya. 2015

Vegeu la galeria d'imatges (11 imatge/s)

El ple ha aprovat aquest migdia, amb els vots a favor de tots els grups, excepte de C's, que s'ha abstingut, la llei del règim especial de l'Aran, que reconeix la realitat nacional occitana i el caràcter singular, els drets històrics, la identitat i el dret de decidir de l'Aran.

El ple, el primer del 2015 i de l'actual període de sessions, ha començat aquest matí amb la sessió de control al govern i al president de la Generalitat, centrada en l'anunci d'eleccions anticipades per al 27 de setembre. Durant la sessió també s'ha aprovat per assentiment la liquidació del pressupost de la cambra del 2013.

En canvi, el ple ha rebutjat, ja que no ha obtingut la majoria absoluta necessària, la suspensió de drets i deures del diputat Daniel Fernández (PSC), que ell mateix havia demanat. Davant aquest fet, però, Fernández ha presentat avui mateix la seva renúncia a l'acta de diputat.

Llei de l'Aran

La cambra ha aprovat la llei del règim especial de l'Aran per 121 vots a favor (CiU, ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA i CUP) i 9 abstencions (C's). En la votació final de tot el text es requeria la majoria absoluta perquè la llei fos aprovada, ja que és de desplegament estatutari.

El text, elaborat en ponència conjunta, incorpora quatre esmenes transaccionals, una de les quals pactada entre ERC, el PSC, el PPC i ICV-EUiA perquè en el moment que el Parlament aprovi la llei electoral de Catalunya presenti una nova proposta de sistema electoral per a l'Aran que modifiqui l'actual, vinculat als sis terçons, a l'obtenció del 5 per cent dels vots com a mínim i a la llei d'Hondt. El text estableix també que si el Parlament no aprova la llei electoral en els pròxims dos anys, haurà de fer una proposta de modificació del sistema electoral de l'Aran en què participin les institucions del territori, punt que ha estat aprovat amb els vots a favor de tots els grups, excepte de C's, que s'ha abstingut.

Una altra esmena, pactada entre CiU, ERC i ICV-EUiA, estableix que la llei sigui referendada pels aranesos per la via de la llei de consultes en el termini màxim de sis mesos. Aquest punt ha rebut el suport de 102 diputats (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP), el vot contrari del PPC i l'abstenció de C's.

La llei reconeix la realitat nacional occitana, amb identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística; estableix el règim especial propi de l'Aran per protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics, la identitat, el dret i l'organització institucional, política i administrativa, i en garanteix les competències, els recursos i l'autonomia perquè governi els seus interessos. Així mateix, en reconeix la divisió territorial en sis terçons, la bandera, l'escut, la festa, l'himne, els drets lingüístics, amb l'aranès com a llengua pròpia i d'ús preferent a les administracions, i la capitalitat de Viella, i defineix les funcions del Consell General de l'Aran i els seus òrgans.

A les disposicions finals i transitòries, la llei recull el dret del poble aranès a decidir el seu futur, punt que ha obtingut els vots favorables de tots els grups, excepte del PPC i C's, que hi han votat en contra.

A l'últim, el text estableix que una comissió bilateral Generalitat-Consell General de l'Aran revisi el model de finançament del territori en un termini màxim de tres anys.

De les noranta esmenes que els grups s'havien reservat per debatre en el ple, algunes han estat retirades i d'altres, transaccionades. De la resta, la cambra no n'ha aprovat cap.

La llei, l'ha presentada Àlex Moga (CiU), relator de la ponència, i en el debat hi han intervingut també Josep Cosconera (ERC), Òscar Ordeig (PSC), Dolors López (PPC), Sara Vilà (ICV-EUiA), Carina Mejías (C's) i Isabel Vallet (CUP).

El debat, l'han seguit des de l'hemicicle el síndic de l'Aran, Carlos Barrera; el president de la diputació de Lleida, Joan Reñé; membres del Consell General; exsíndics; alcaldes i regidors de diversos ajuntaments, i ciutadans del territori.

Rebutjada la suspensió de drets de Daniel Fernández

La cambra ha rebutjat la suspensió de drets i deures parlamentaris de Daniel Fernández (PSC), que havia sol·licitat el mateix diputat atesa l'obertura de judici oral en el procediment abreujat 2/14 contra ell a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un suposat tràfic d'influències. La suspensió ha obtingut 67 vots a favor, 33 en contra i 26 abstencions, de manera que no ha assolit els 68 que marquen la majoria absoluta, necessària perquè fos aprovada.

La votació ha estat electrònica i secreta. Abans, però, Gemma Calvet (ERC), Carina Mejías (C's) i David Fernàndez (CUP) han anunciat el vot contrari a la suspensió i han argumentat que Fernández havia de renunciar a l'acta de diputat. Maurici Lucena (PSC) ha defensat la suspensió, mentre que la resta de grups no han demanat la paraula per explicar el sentit del seu vot.

En cas que la suspensió s'hagués aprovat, Fernández hauria perdut els drets i deures parlamentaris, inclosos el de vot i els econòmics, però hauria mantingut l'acta de diputat i, per tant, també, la condició d'aforat. Amb tot, al migdia, el mateix diputat ha presentat la renúncia a l'acta.

D'altra banda, el ple ha donat el vistiplau al dictamen de la comissió de l'estatut dels diputats sobre la situació de compatibilitat de Quim Arrufat (CUP), i ha aprovat per assentiment la liquidació del pressupost de la cambra del 2013, que ha presentat Joan Morell (CiU), el diputat interventor.

Sessió de control

El ple ha començat a les deu del matí amb la sessió de control al govern i al president de la Generalitat, centrada en l'anunci d'eleccions per al 27 de setembre. Mas ha respost les preguntes que li han formulat Jordi Turull (CiU), sobre les prioritats del govern aquests pròxims mesos fins a les eleccions; Marta Rovira (ERC), sobre les eleccions, els pressupostos i el procés d'independència; Miquel Iceta (PSC), sobre les eleccions anticipades i el full de ruta anunciat; Alícia Sánchez-Camacho (PPC), sobre la convocatòria anticipada d'eleccions; Joan Mena (ICV-EUiA), sobre les eleccions i la corrupció; Albert Rivera (C's), sobre la creació d'estructures d'estat i les eleccions, i Quim Arrufat (CUP), sobre les eleccions i l'acord amb ERC.

D'altra banda, els consellers han respost les preguntes dels grups, sobre les mesures per garantir l'ocupació dels habitatges protegits en zones amb forta demanda d'habitatge assequible, la internacionalització de l'economia, la declaració de la festa dels reis d'Igualada com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat (CiU), els nous fàrmacs contra l'hepatitis C, el conflicte laboral en el sector de les empreses subcontractades per Endesa (ERC), els darrers esdeveniments en matèria laboral i d'ocupació i en l'àmbit de la salut (PSC), la creació d'estructures d'estat, la legalitat en l'àmbit educatiu (PPC), l'aplicació de la llei de drets de gais i lesbianes i contra l'homofòbia (ICV-EUiA), els riscos i les conseqüències de la limitació horària en les unitats d'hemodinàmica de Girona, Tarragona i Lleida (C's) i les polítiques d'habitatge i els desnonaments (CUP).