Notícies

El ple aprova la llei de transparència, la del protectorat de les fundacions i les de modificació de la carta municipal de Barcelona i del codi de consum

Dijous, 18 de desembre de 2014. Palau del Parlament

Una imatge del ple votant la llei de transparència

Parlament de Catalunya. 2014

Vegeu la galeria d'imatges (5 imatge/s)

El ple ha aprovat avui la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, per 108 vots a favor (CiU, ERC, PSC i PPC), 3 en contra (CUP) i 22 abstencions (ICV-EUiA i C's).

Durant la sessió la cambra ha aprovat tres lleis més: la de modificació parcial de la carta municipal de Barcelona, amb els vots a favor de tots els grups excepte la CUP, que s'ha abstingut, la de modificació del codi de consum, que en la majoria de punts ha estat aprovada per unanimitat, i la llei del protectorat de les fundacions, amb els vots a favor de tots els grups, tret de l'abstenció de la CUP.

Llei de transparència

Al matí, el ple ha aprovat la majoria d'articles de la llei de transparència amb el vots a favor de CiU, ERC, el PSC i el PPC, mentre que la CUP ha votat en contra de tota la llei, C's s'ha abstingut i ICV-EUiA ha oscil·lat entre el vot en contra, a tot el títol relatiu a la transparència i la creació de la comissió de garantia del dret d'accés a la informació pública, i l'abstenció, a la resta del text. El PSC només ha votat en contra d'un article, i el PPC, de deu. De les esmenes que els grups mantenien vives a l'articulat, una setantena han estat retirades i la resta han estat rebutjades per la cambra, que únicament n'ha aprovat una vintena de tècniques.

La llei, elaborada en ponència conjunta de tots els grups, regula i garanteix la transparència de l'activitat pública i el dret d'accés dels ciutadans a la informació i la documentació públiques. Té per objecte establir els principis i les obligacions de bon govern d'acord amb els quals han d'actuar els alts càrrecs i el personal al servei de l'administració, aplicar el govern obert i fomentar la participació i la col·laboració ciutadanes.

La llei també crea un portal de transparència, un registre de grups d'interès i la comissió de garantia del dret d'accés a la informació pública; regula el silenci administratiu positiu i l'exercici del dret d'accés a la informació a partir dels setze anys; fixa en un mes el termini per resoldre les peticions, i estableix un sistema de garanties i reclamacions i un règim sancionador, que inclou, per exemple, multes de fins a 12.000 euros i la destitució d'alts càrrecs per infraccions molt greus. Així mateix, atorga al Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i l'Oficina Antifrau la facultat de vetllar pel compliment de les obligacions i els drets que estableix. A més, el Síndic de Greuges tindrà la competència per avaluar-ne el compliment, i anualment haurà de presentar un informe general sobre aquesta qüestió a la cambra.

La iniciativa és aplicable a la Generalitat, l'administració local, el Parlament i els òrgans estatutaris, les universitats, els grups d'interès, les persones físiques o jurídiques que presten serveis públics o que reben fons públics, els partits polítics, les organitzacions sindicals i empresarials i les entitats privades que rebin subvencions.

Un cop aprovada, la llei es publicarà al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' i entrarà en vigor d'aquí a sis mesos. El món local, però, disposarà d'un any abans no hagi d'aplicar el títol segon, relatiu a la transparència i el portal.

La llei, l'ha presentada el relator de la ponència, Lluís M. Corominas (CiU), i al debat hi han intervingut també Gemma Calvet (ERC), Juli Fernandez (PSC), Pere Calbó (PPC), Joan Mena (ICV-EUiA), Carina Mejías (C's) i David Fernàndez (CUP).

Carta municipal de Barcelona

A la tarda, el ple ha aprovat, per 123 vots a favor (CiU, ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA i C's) i 3 abstencions (CUP), la modificació parcial de la llei 22/1998, del 30 de desembre, de la carta municipal de Barcelona. La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, ha presentat el text, i ha explicat que el canvi legislatiu "té l'objectiu de potenciar la carta municipal com a instrument bàsic d'autogovern de la ciutat i d'adaptar-la a les noves realitats", principalment a la llei de sostenibilitat de l'administració local.

Entre d'altres, les modificacions aprovades avui incorporen els articles sobre la regulació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona i la 'Gaseta municipal', i adapta els relatius al personal del consistori i el consell municipal.

A més de la vicepresidenta, al debat hi han intervingut Anna Figueras (CiU), Agnès Russiñol (ERC), Ferran Pedret (PSC), Manuel Reyes (PPC), Marta Ribas (ICV-EUiA), Carina Mejías (C's) i Isabel Vallet (CUP). Des de la llotja han seguit el debat l'alcalde de la capital, Xavier Trias; el primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn; els regidors Gabriel Colomé (PSC), Xavier Mulleras (PPC), Isabel Ribas (ICV-EUiA) i Jordi Portabella (UxB); la síndica de greuges de la ciutat, Assumpció Vilà, i els candidats a les eleccions municipals Jaume Collboni (PSC) i Alfred Bosch (ERC).

La llei, a petició del govern i amb l'acord unànime de tota la cambra, s'ha tramitat en lectura única, procediment de màxima celeritat que permet aprovar una iniciativa en un únic debat al ple i sense que els grups hi puguin presentar esmenes a la totalitat.

Codi de consum

El ple ha aprovat també per unanimitat la majoria de punts de la llei de modificació del codi de consum per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum. El PPC i C's, però, s'han abstingut en els articles sobre la pobresa energètica, i els populars han votat en contra de diversos altres relatius a les clàusules abusives en els contractes de crèdits o préstecs i a la mediació.

La reforma incrementa les garanties dels consumidors en la contractació de crèdits o préstecs hipotecaris, inclou mesures per evitar clàusules abusives i reforça els mecanismes de resolució extrajudicial de conflictes, com la mediació, en àmbits diversos del consum. Així mateix, afegeix al codi de consum articles que defineixen què és la pobresa energètica i qui són les persones en situació de vulnerabilitat econòmica, i també el capteniment que han de tenir les empreses prestadores de serveis bàsics quan aquestes persones no poden pagar, amb la finalitat d'evitar els talls de subministrament. Les referències a la pobresa energètica han estat incorporades a la llei en el tràmit en comissió i després que el Tribunal Constitucional suspengués el decret llei aprovat en aquesta matèria.

De les esmenes que els grups mantenien vives a l'articulat, el ple només n'ha aprovat una de transaccionada entre CiU, ERC i el PSC, a més de diverses de tècniques.

Xavier Dilmé (CiU), ponent relator de la llei, ha obert el debat, en què han intervingut també Roger Torrent (ERC), Juli Fernandez (PSC), Pere Calbó, Rafael López (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA), Inés Arrimadas (C's) i Isabel Vallet (CUP).

Fundacions

El ple també ha aprovat la llei del protectorat de les fundacions i de verificació de l'activitat de les associacions declarades d'utilitat pública, per 123 vots a favor (CiU, ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA i C's) i 2 abstencions (CUP). En la votació la cambra també ha aprovat incorporar a la llei l'esmena 71 d'ERC, però no les que havien reservat el PSC i ICV-EUiA.

La llei regula el contingut i l'abast de les funcions del protectorat com a òrgan que ha de vetllar pel recte exercici del dret de fundació i assegurar que el funcionament de les fundacions s'ajusti a la legalitat. També regula l'òrgan de supervisió de les associacions declarades d'utilitat pública, que ha de vetllar perquè aquestes entitats mantinguin els requisits per gaudir d'aquesta declaració. La normativa atorga a tots dos òrgans potestats inspectores i sancionadores, i estableix multes de fins a 20.000 euros o la retirada d'ajuts durant un any, tot i que l'apartat del règim sancionador no es preveu que entri en vigor fins el 2016. Entre altres aspectes, també recull que el protectorat pugui sol·licitar al jutge la intervenció temporal d'una fundació en determinades circumstàncies, i, si s'executa, assumir les funcions legals i estatutàries del patronat.

Al debat hi han intervingut Elena Ribera (CiU), relatora de la ponència, Gemma Calvet (ERC), Ferran Pedret (PSC), Sergio Santamaría (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA), Carmen de Rivera (C's) i Isabel Vallet (CUP).

Moció

A l'últim, el ple ha aprovat per unanimitat la majoria de punts d'una moció de C's sobre el foment de l'ocupació juvenil. El text, transaccionat amb CiU, ERC, el PSC i ICV-EUiA, insta el govern, entre altres coses, a impulsar, en el marc del desplegament de la nova llei de la formació professional, el sistema d'ocupació i el SOC, polítiques de foment de l'ocupació per als joves.

La moció, l'ha presentada Inés Arrimadas (C's), i al debat hi ha intervingut també Marta Pascal (CiU), Marta Vilalta (ERC), Ferran Pedret (PSC), Rafael Luna (PPC), Lorena Vicioso (ICV-EUiA) i Quim Arrufat (CUP).

El ple continuarà demà amb els debats i les votacions de les sis mocions restants i de la proposta d'ERC per presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra el reial decret pel qual s'adopten mesures urgents en relació amb el sistema gasista i la titularitat de les centrals nuclears.