Notícies

El ple ha debatut avui el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2015, que ha defensat davant la cambra el conseller d'economia i coneixement, Andreu Mas-Colell. Els grups del PSC, el PPC, ICV-EUiA, C's i la CUP han expressat el seu rebuig als comptes en presentar les seves esmenes a la totalitat, mentre que ERC ha reiterat que no donarà suport a les esmenes, però ha apostat per la pròrroga dels pressupostos del 2014 i fer eleccions en els pròxims mesos. CiU s'ha posicionat a favor del projecte de llei.

La votació de les cinc esmenes a la totalitat és farà demà dijous al matí, a petició del govern i d'acord amb els grups parlamentaris, un cop hagi acabat el debat de totalitat del projecte de llei de mesures fiscals, financeres i administratives (llei d'acompanyament). Si el ple rebutja les esmenes, quedaran fixades la previsió d'ingressos i la despesa global màxima que estableix el projecte, que continuarà tramitant-se en comissió, amb un calendari que en preveu l'aprovació definitiva al ple el 4 de febrer.

D'altra banda, els pressupostos, la convocatòria avançada d'eleccions i el cas Pujol han estat alguns dels temes de la sessió de control al president de la Generalitat.

A la sessió d'avui la cambra també ha validat, per unanimitat, el decret llei relatiu a les professions de l'esport i ha aprovat, també per unanimitat, la llei sobre la representativitat de les organitzacions professionals agràries.

Debat dels pressupostos
El projecte de pressupostos preveu una necessitat de despesa de 22.481 milions d'euros i uns ingressos de 19.981 milions, segons que ha explicat Mas-Colell, que ha reiterat que "ens falten 2.500 milions", que el govern espera obtenir principalment, ha dit, reclamant a l'estat el pagament de deutes històrics i altres ingressos "totalment justificats". "Anirem a batallar on sigui per reclamar ingressos que corresponen als catalans, i batallarem sense descans", ha assegurat, i ha expressat la confiança de comptar amb el suport de la cambra, "perquè ens hi juguem molt".

Entre altres aspectes, els pressupostos recuperen la paga extra per als treballadors públics i la jornada i retribució completa per als interins, mantenen un nivell de despesa no financera similar al del 2014 -augmenta el 4,2 per cent, fonamentalment per l'impacte del canvi de les mesures retributives- i destinen el 71,2 per cent dels recursos disponibles a partides socials.

El projecte, l'integren el pressupost de l'administració de la Generalitat, que inclou el del Parlament i els dels òrgans estatutaris i puja a 32.483 milions d'euros; els del Servei Català de la Salut i les entitats autònomes de caràcter administratiu, de 8.754 milions; els de les entitats autònomes de caràcter comercial, de 18,2 milions; els de les entitats de dret públic i assimilades, de 7.059 milions; els de les societats i altres entitats de caràcter mercantil, de 1.598 milions; els dels consorcis, de 3.200 milions, i els de les fundacions, de 595 milions.

Al debat hi han intervingut, per defensar les esmenes a la totalitat dels seus grups, Maurici Lucena (PSC), Enric Millo (PPC), Josep Vendrell (ICV-EUiA), José Manuel Villegas (C's) i David Fernàndez (CUP), i a continuació ho han fet Pere Aragonès (ERC) i Antoni Fernández Teixidó (CiU), en nom dels grups que no han presentat esmenes.

Sessió de control
El ple s'ha reprès aquest matí amb la sessió de control al govern i al president de la Generalitat, Artur Mas, que ha respost les preguntes que li han formulat Jordi Turull (CiU), sobre el balanç de la feina feta aquest any, Oriol Junqueras (ERC), sobre els pressupostos i la convocatòria d'eleccions, Miquel Iceta (PSC), sobre el seu full de ruta i les relacions del govern amb ERC, Alícia Sánchez-Camacho (PPC), sobre si el govern dóna prioritat a la lluita contra l'atur o a convocar eleccions anticipades, Joan Herrera (ICV-EUiA), sobre l'adjudicació d'Aigües Ter Llobregat, Albert Rivera (C's), sobre el cas Pujol, i David Fernàndez (CUP), sobre el tercer grau concedit a persones condemnades per corrupció i sobre els processos de privatització.

Al seu torn, els consellers han respost les preguntes dels grups sobre les actuacions per promoure l'acció exterior, les mesures preses amb relació a les ventades de la setmana passada, l'acord sobre el peatge de l'autopista C-16 (CiU), els sous dels alts càrrecs i els càrrecs directius de la Generalitat, la situació als centres penitenciaris i les polítiques de reinserció (ERC), la venda de la participació de BTG Pactual en l'empresa que gestiona els peatges dels túnels de Vallvidrera i el Cadí, l'acabament de les obres de l'autovia A-27 (PSC), BCN World, l'adjudicació d'Aigües Ter Llobregat (PPC), la situació de la indústria a les comarques centrals, el finançament de les escoles bressol (ICV-EUiA) i els impagaments de fons destinats a l'atenció de persones dependents (C's).

Decret llei sobre les professions de l'esport
D'altra banda, el ple ha validat per unanimitat el decret llei que amplia fins a l'1 de gener de 2017 el termini perquè els tècnics i professionals que fan activitats físiques i esportives adaptin les seves titulacions a la llei de l'exercici de les professions de l'esport. Aquest termini acabava l'1 de gener de 2015. L'objectiu és evitar sancions que perjudicarien "greument" el sector i disposar de més temps per tramitar i aprovar la modificació de la llei, ara en tràmit parlamentari i que ha de donar cobertura a les noves necessitats detectades des que la llei va entrar en vigor l'any 2008.

El conseller de la presidència, Francesc Homs, ha presentat el decret, i al debat hi han intervingut també Maria Senserrich (CiU), Albert Donés (ERC), Òscar Ordeig (PSC), Sergio García (PPC), Jaume Bosch (ICV-EUiA), Carina Mejías (C's) i Quim Arrufat (CUP).

Cambres agràries
A l'últim, el ple també ha aprovat per unanimitat el projecte de llei de representativitat de les organitzacions professionals agràries, que, a petició del govern i amb l'acord de la cambra, s'ha tramitat en lectura única, un procediment de màxima celeritat que permet que una iniciativa s'aprovi en un únic debat al ple.
La iniciativa suprimeix les cambres agràries de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i en destina el patrimoni i els mitjans personals a la Fundació de la Pagesia de Catalunya. En lloc de les quatre cambres es crea un nou model amb organitzacions professionals representatives escollides per eleccions cada cinc anys. Les organitzacions que obtinguin com a mínim el 15 per cent dels vots exerciran la representació institucional davant les administracions públiques i altres entitats o organitzacions de caràcter públic.

El projecte, l'ha presentat el conseller d'agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural, Josep Maria Pelegrí, i al debat hi han participat a més Dolors Rovirola (CiU), Dionís Guiteras (ERC), Òscar Ordeig (PSC), Dolors López (PPC), Sara Vilà (ICV-EUiA), Matías Alonso (C's) i Quim Arrufat (CUP).