Notícies

El Parlament demana al Tribunal Constitucional (TC) que "desestimi íntegrament" el recurs d'inconstitucionalitat promogut pel president del govern espanyol contra la llei de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana perquè es basa en una "manipulació de la realitat" i es fonamenta en "criteris polítics i no jurídics" en presentar les consultes com a referèndums, segons que consta a l'escrit d'al·legacions que la cambra ha tramès avui al TC.

La tesi de fons del recurs d'inconstitucionalitat "no és altre que un plantejament polític que el que vol de veritat és expulsar del marc constitucional i del joc democràtic la defensa d'una idea política i qualsevol via que pugui servir per expressar-la dins el marc de la constitució" espanyola, afegeix l'escrit signat pel lletrat major, Antoni Bayona.

El Parlament fa evidents la "contaminació" que pateix el recurs, perquè fa una valoració del text legal "clarament política", i "els errors de plantejament" que es manifesten, entre d'altres, amb l'"obsessió" a reiterar que la llei s'ha aprovat amb l'únic objectiu de fer la consulta del 9 de novembre, quan es tracta, en realitat, d'una llei genèrica per a qualsevol mena de consulta, i també perquè fa referència constantment a la "convocatòria d'un referèndum sobre la independència de Catalunya", quan la llei de consultes no menciona en cap moment la convocatòria de referèndums.

A parer de la cambra, "el recurs, tal com es planteja, constitueix un veritable frau processal perquè impugna una llei amb la hipòtesi d'un acte d'aplicació d'aquesta" (la convocatòria d'una consulta sobre el dret de decidir). "El recurs oblida", afegeix l'escrit, que la norma "no és una llei singular per a aquesta finalitat sinó una llei general que, en el marc d'un procés abstracte d'inconstitucionalitat, només es pot considerar i enjudiciar a partir del seu contingut objectiu".

El recurs es basa, segons les al·legacions, en una "doble manipulació de la realitat". Per una banda, "es vol convertir en referèndum una consulta que no té ni la naturalesa ni les característiques pròpies d'un referèndum" i, per l'altra, es vol convertir "en inconstitucional una consulta sobre el futur polític de Catalunya, pel sol fet que el seu objectiu no coincideixi amb l'actual marc constitucional, oblidant que 'el dret de decidir' ha de considerar-se com una aspiració política que pot preparar-se i defensar-se legítimament encara que pretengui un resultat no conforme amb l'ordre constitucional establert, sempre que no pretengui aconseguir, efectivament, aquest fi al marge de processos de reforma de la constitució" espanyola.

En aquest sentit, se cita la sentència 42/2014, del 25 de març, del TC sobre la resolució del Parlament relativa a la declaració de sobirania i el dret de decidir, el recurs contra la qual, promogut pel president del govern espanyol, "omet escandalosament". Segons les al·legacions presentades pel Parlament, el tribunal va admetre "clarament la legitimitat del dret de decidir entès com a aspiració política perfectament defensable en base al principi democràtic i dins d'un marc d'una constitució 'no militant'".

"Així doncs, la possibilitat de fer una consulta prèvia i no referendària per conèixer l'opinió dels ciutadans i comprovar si hi ha o no una majoria social favorable al canvi d'estatus constitucional no tan sols té cabuda en el marc de la STC 42/2014, sinó que també és imposada pel més elemental sentit comú, sempre que aquesta consulta no pretengui ser un referèndum unilateral d'autodeterminació ni pretengui obviar els processos de reforma constitucional".

Es recorda al TC que la llei de consultes no referendàries es va aprovar amb 106 vots a favor i 28 en contra, és a dir que no tan sols hi van donar suport les denominades forces sobiranistes, motiu que desmunta l'argument del recurrent, que basa el seu escrit en el fet que la llei només es va aprovar per fer un referèndum encobert sobre la independència de Catalunya. "No es pot arribar a cap altra conclusió que no sigui que el recurs s'equivoca de llei o fa una lectura clarament errònia d'aquesta llei, perquè és evident que no pretén regular cap referèndum i no té com a objectiu concret i declarat convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya".

El Parlament defensa la plena constitucionalitat de la llei perquè la Generalitat té competències en consultes populars no referendàries i altres formes de participació; perquè la modalitat de consultes impugnada no té la naturalesa, ni les característiques ni els efectes propis d'un referèndum, i la llei aspira a desenvolupar el mandat constitucional i estatutari de promoure la participació ciutadana, "i trenca una inèrcia fins ara poc favorable a la democràcia participativa".