Notícies

La crisi econòmica i les mesures per afrontar-la centraran el darrer ple ordinari convocat abans de les vacances d'estiu, que es farà demà dimecres i dijous i en el qual compareixerà el president de la Generalitat, José Montilla, per informar de la situació actual de l'economia catalana i debatre-la amb els representants dels sis grups parlamentaris. La crisi econòmica tornarà a ser la protagonista en el debat sobre la convalidació d'un decret llei amb mesures per contrarestar-la i també en els de dues mocions dels grups de CiU i el PPC.

El darrer ple de l'actual període de sessions inclou, a més, el debat final dels projectes de llei de seguretat industrial i de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres; la presentació de la memòria anual d'activitats de la Comissió de Peticions, que es fa per primer cop en aplicació del nou Reglament; l'elecció dels membres de la Junta de Govern del Memorial Democràtic que correspon designar al Parlament i els de la Junta de Govern de l'Institut Català Internacional per la Pau; la sessió de preguntes al president Montilla i al Govern, que com sempre es farà a les quatre de la tarda de dimecres; la substanciació de sis interpel·lacions al Govern, i el debat i la votació de tres mocions.

Homenatge a Francesc Dalmau

El ple començarà demà dimecres a les deu amb un homenatge en memòria de Francesc Dalmau i Norat, diputat de la I legislatura mort el 30 de desembre de 2003 als vuitanta-vuit anys. El parlament d'homenatge anirà a càrrec del diputat d'ERC Pere Vigo.

Dalmau, metge de professió, va encapçalar la llista d'ERC a Girona l'any 1980 i va ser diputat del 1980 al 1984, anys durant els quals va ser diputat interventor i membre de les comissions d'Economia, Finances i Pressupost, de Política Territorial, de Govern Interior i d'Alta Muntanya. L'any 1983 va ser elegit alcalde de Palamós, càrrec que ocupà fins el 1985.

Acabat aquest punt, el Ple tractarà de la situació de compatibilitat dels diputats Montserrat Ribera (CiU) i Josep Casajuana (PSC-CpC), que s'han incorporat recentment a la cambra en substitució de diputats que han renunciat als seus escons per ocupar altres càrrecs.

Compareixença de Montilla

Seguidament, començarà la compareixença del president de la Generalitat, que ell mateix va demanar, per informar, sense límit de temps, de com afecta Catalunya la crisi econòmica actual i explicar les mesures que el Govern ha pres o té previst adoptar per afrontar-la.

Acabada la intervenció del president, la sessió es podria suspendre durant prop de quinze minuts si els grups ho demanessin per poder preparar i ultimar les seves intervencions.

Represa la sessió, els representants dels grups intervindran seguint l'ordre de major a menor representació, i cadascun disposarà de deu minuts per fixar la posició, formular preguntes o fer observacions. El president, novament sense límit de temps, podrà contestar-los individualment o conjuntament. Llavors els grups podran fer una rèplica de cinc minuts, i cada vegada que el president els faci una contrarèplica tindran dret a intervenir un altre cop, també durant cinc minuts.

Canal Parlament emetrà en directe tot el ple pel Canal 3/24 de Televisió de Catalunya i pel web www.parlament.cat. A més a més, Canal 24 Horas, de Televisió Espanyola, i l'emissora de ràdio Catalunya Informació emetran en directe la compareixença de Montilla i el debat amb els grups sobre la crisi econòmica.

El segon decret llei en vuit mesos

Acabat el debat amb el president, el Ple continuarà abordant la situació econòmica amb el debat i la votació de la convalidació o derogació del Decret llei de mesures urgents en matèria fiscal i financera, en vigor des del 4 de juliol i que el Govern va promulgar adduint "la necessitat extraordinària i urgent" d'actuar "amb l'objectiu de contrarestar, atenuar i pal·liar la situació econòmica catalana actual". La promulgació de decrets lleis pel Govern és una possibilitat que estableix el nou Estatut, i aquesta serà la segona vegada que l'executiu de Montilla l'exerceix, després que el 14 de novembre de 2007 el Parlament convalidés el Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística.

Aquest nou decret llei, que presentarà el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, s'emmarca dins de les quaranta-dues mesures de dinamització econòmica i de suport als sectors socials més afectats per la desacceleració econòmica presentades pel Govern. Per una banda, s'incrementa el límit d'endeutament de l'Institut Català de Finances (ICF), que passa de 3.500 milions d'euros a 4.000 milions, i, d'altra banda, s'amplia l'autorització de l'ICF per prestar avals en relació amb operacions de titulització d'actius per tal de garantir a les empreses l'accés als recursos financers necessaris per dur a terme la seva activitat. L'increment serà de 300 milions d'euros, cosa que suposa que l'ICF podrà prestar avals durant el 2008 per 1.500 milions d'euros. Així mateix, el decret llei introdueix una deducció fiscal en el tram autonòmic de l'IRPF en relació amb la rehabilitació de l'habitatge habitual, amb efectes des de l'1 de gener d'enguany.

Els grups faran el debat de totalitat d'aquest decret llei i després el votaran. Si compta amb més vots a favor que en contra, quedarà convalidat. Si algun grup demana que es tramiti com a projecte de llei, la petició s'haurà de sotmetre immediatament a la decisió del Ple, i si s'hi pronuncia a favor s'haurà de tramitar com a projecte de llei pel procediment d'urgència. Si fos així, els grups no podrien presentar-hi esmenes a la totalitat, però sí a l'articulat. El decret llei continuaria en vigor tal com el va dictar el Govern fins que el Parlament no aprovés el text definitivament.

Projecte de llei de seguretat industrial

El Ple també farà el debat final del Projecte de llei de seguretat industrial, que regula en un únic text tota la normativa sobre aquesta matèria establerta fins ara en diverses normes i inclou els organismes de control i els titulars de les estacions d'inspecció tècnica de vehicles (ITV). El projecte de llei arriba al Ple amb més de cent esmenes dels tres grups de l'oposició: 51 de CiU, 41 del PPC i 14 del Grup Mixt.

La nova llei regula el règim de seguretat de les activitats, les instal·lacions i els productes industrials; el règim de control dels riscos inherents als establiments industrials en què es poden produir accidents greus com a conseqüència de la presència de substàncies perilloses; l'Agència Catalana de Seguretat Industrial com a organisme que exerceix les competències de la Generalitat en aquesta matèria, i el règim d'actuació i autorització dels operadors en matèria d'inspecció.

Pel que fa a la ITV, es canvia el model vigent fins ara, que era el de concessió, i aquesta activitat se sotmet a un règim que permet més llibertat d'elecció als usuaris. Les empreses que vulguin optar a aquest servei hauran d'estar autoritzades per l'Agència Catalana de Seguretat Industrial, i la llei preveu que cap empresa no pugui prestar aquest servei en més de la meitat del total de línies d'inspecció existents a Catalunya.

Projecte de llei de carreteres

La modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres arribarà al darrer tràmit davant el Ple. Abans de la votació final, es farà el debat i la votació de les esmenes que han quedat vives: 13 de CiU, 12 del PPC, 9 del Grup Mixt i 1 dels tres grups del tripartit.

El projecte de llei fixa una nova distribució de la titularitat de les carreteres. La Generalitat tindrà la de les carreteres de les xarxes bàsica i comarcal no reservades a l'Estat, i les diputacions provincials, la de les carreteres de la xarxa local. També es fa una regulació més restrictiva de la publicitat en zones pròximes a les carreteres i, amb caràcter general, es prohibeix instal·lar-ne en una franja de cent metres de la calçada, prohibició que no afectarà les travesseres. S'estableix un termini de dos anys per retirar la publicitat afectada si encara té autorització vigent, i d'un any si no en té. La retirada de la publicitat no genera cap dret d'indemnització.

Control i impuls al Govern

La darrera sessió de control de l'actual període de sessions al president Montilla i al Govern es farà, com es habitual, demà a les quatre. El president respondrà les preguntes que li formularan els representants dels grups parlamentaris sobre la situació política actual.

Els membres del Govern hauran de respondre sis interpel·lacions. Tres corresponen al Grup de CiU i tracten de la política de suport a les famílies durant la crisi econòmica, del balanç i les perspectives de futur del desplegament de l'Estatut i de la política lingüística. ERC també interpel·larà el Govern sobre el Pacte nacional per la recerca i la innovació; el PPC, sobre la política energètica, i el Grup Mixt, sobre el model lingüístic per a la universitat.

En el darrer tram de la sessió plenària es debatran i votaran tres mocions: dues de CiU, sobre la política d'immigració i sobre les polítiques actives de la lluita contra l'increment de l'atur, i una del PPC, sobre la lluita contra la crisi econòmica.

Designacions

D'altra banda, el Ple elegirà els membres de la Junta de Govern del Memorial Democràtic que correspon designar al Parlament, és a dir, deu dels seus vint-i-tres membres. Quatre -Josep Maria Solé, Joan B. Culla, Montserrat Duch i Albert Balcells- han de ser elegits amb una majoria de dues terceres parts i els han proposat conjuntament CiU, el PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA. Els altres sis els proposa cada grup parlamentari: Hilari Ernest Raguer és proposat per CiU; Josep Lluís Martín, pel PSC-CpC; Enric Pujol, per ERC; Mònica Querol, pel PPC; Andreu Mayayo, per ICV-EUiA, i Juan Calors Losada, pel Grup Mixt.

La cambra designarà també nou membres de la Junta de Govern de l'Institut Català Internacional per la Pau, que han proposat els tres grups del tripartit: Tica Font, Arcadi Oliveras, Rafael Grasa, Anna Bastida, Josep-Maria Terricabras, Vicenç Fisas, Antoni Pigrau, Mònica Sabata i Àngels Mataró.