Notícies

El Parlament ha lliurat aquest vespre la medalla d'honor en la categoria d'or, la màxima distinció de la institució, a Josep Carreras, en reconeixement de "la seva rellevant carrera artística" i "l'acció cívica de profund impacte social" duta a terme per la seva fundació. En l'acte, presidit per Núria de Gispert i Artur Mas, Carreras ha afirmat que "som un poble adult i sabem prendre les nostres decisions".

De Gispert ha lliurat la medalla d'honor al tenor en un acte institucional a la sala auditori del Parlament. Carreras ha assegurat que la distinció l'honora "enormement" i que l'emociona "com a ciutadà de Catalunya" que la institució dipositària de "la sobirania del poble" català, una de les tradicions democràtiques "més antigues d'Europa", el distingeixi per la seva trajectòria artística i humana. "És un fet meravellós que m'omple de joia", ha afirmat.

El guardonat s'ha referit a la "història mil·lenària" de Catalunya, i ha remarcat la lluita del catalans "per una societat lliure, pròspera i justa". "Som un poble adult, i sabem prendre les nostres decisions", ha asseverat. També ha defensat "allò tan senzill de viure i deixar viure" com a "font de pau i prosperitat", i ha demanat fer "el necessari" perquè "els altres visquin i ens deixin viure". El tenor ha criticat en aquest punt la intolerància i "el desig d'anul·lar el proïsme, d'anihilar la personalitat aliena". Així mateix, s'ha referit a l'escala de valors "particular" del poble català i també als seus "defectes": "el més greu és que no ens calen adversaris que ataquin els nostres interessos econòmics conjunts i la nostra cultura. Quan ens desunim som molt febles. Les capelletes, l'afany de protagonisme, el rajolí prim, neutralitzen la nostra empenta", ha dit.

Així mateix, ha tingut paraules de record per als seus pares i avis, i també per a altres persones que l'han acompanyat tant en l'àmbit artístic com en el científic i mèdic, en la superació de la seva leucèmia i en la tasca que du a terme amb la fundació, que, ha recordat, té l'objectiu de "fer que la leucèmia sigui una malaltia curable sempre i en tots els casos". També s'ha adreçat especialment als amics i la família més propera, i ha conclòs el parlament expressant la voluntat de "seguir mantenint-me fidel als principis que m'han portat fins aquí i continuar sent mereixedor de la confiança del poble de Catalunya".

Al final de l'acte, Carreras ha pujat a l'escenari i, en un gest espontani i com a mostra d'agraïment per la distinció, ha interpretat 'L'emigrant', d'Amadeu Vives, acompanyat del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu i entre forts aplaudiments del públic.

De Gispert demana "fer pinya"
Després de les paraules de Carreras, la presidenta ha cridat a "fer pinya per una Catalunya millor que està al nostre abast", i ha advertit que "no ens podem permetre deixar passar aquesta oportunitat". De Gispert ha assegurat que la consecució de "fites més altes de llibertat nacional i de justícia social no és cap quimera ni pretén esdevenir cap motiu per a la confrontació, sinó que és una necessitat indefugible" que reclama "unitat".

La presidenta ha insistit que "som un poble que vol ser i que vol decidir com vol ser", i ha demanat "ser autoexigents fins al perfeccionisme", perquè, ha advertit, "no ens mobilitza una Catalunya mediocre, sinó que necessitem i ens mereixem una Catalunya forta, amb una bona governança i profundament cívica".

D'altra banda, ha dedicat bona part del discurs a elogiar el guardonat. "En la persona de Josep Carreras s'hi han conjugat un gran talent, ben treballat, amb molta disciplina i ofici i un sentit d'humanitat", cosa que, ha dit, "millora Catalunya i el món". A l'últim, ha raonat que Carreras "és un exemple molt clar que si volem estem en condicions de fer un retorn de tot el que la societat ens ha donat al llarg dels anys".

Mas destaca la generositat de Carreras
En l'acte també hi ha intervingut el president de la Generalitat, que ha destacat, d'una banda, la generositat de Carreras, expressada en la tasca de la fundació i la lluita contra la leucèmia, i, de l'altra, el seu compromís amb Catalunya, que "ha exercit sempre, a tot arreu i en qualsevol circumstància i condició", cosa que ha qualificat també com a "acte de coratge". "Si Josep Carreras rep la distinció és perquè abans i durant molt temps ha donat molt", ha conclòs en aquest sentit.

El president s'ha mostrat esperançat que els ciutadans de Catalunya actuïn amb el mateix compromís que el tenor i "estiguin també a l'alçada de les circumstàncies" en els "moments decisius" que viurà el país. Així mateix, ha compartit les paraules de Carreras amb què demanava l'esperit de "viure i deixar viure", i ha explicat que "tant important és la determinació com l'actitud, i tant important és la fermesa com la manera d'expressar la voluntat i d'adreçar-nos als altres".

L'acte i les glosses de Carreras
L'acte ha començat amb les glosses de Carreras a càrrec de Ciril Rozman, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i exvicepresident i patró de la fundació, i del periodista Xavier Bosch.

Rozman, considerat un dels principals experts en leucèmia limfoide crònica, ha repassat, d'una banda, la trajectòria de la fundació, que va néixer el 14 de juliol de 1988 i treballa "amb l'objectiu maximalista de curar la leucèmia per a tothom", i, de l'altra, la figura de Carreras, un home "molt intel·ligent, exquisit de tracte, sensible i extraordinàriament generós".

Bosch ha dibuixat la trajectòria del tenor des que va començar a cantar als onze anys, destacant el seu debut al Liceu amb vint-i-tres, al costat de Montserrat Caballé, i la seva màxima projecció quan amb vint-i-vuit va cantar als principals escenaris operístics, a Viena, Londres, Nova York i Milà, fins que la leucèmia el va aturar durant un any. Bosch ha assegurat que el guardonat és "un cantant excepcional, fora de sèrie, perquè aconsegueix comunicar" i té una veu davant la qual "s'haurien rendit", si l'haguessin pogut sentir, els grans compositors d'òpera, tal com va fer el director Herbert von Karajan. Al final de la glossa ha dedicat a Carreras tres sentits "bravo!".

L'acte també ha comptat amb l'actuació musical del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu, que dirigit per Ricard Oliver i acompanyat al piano per Marta Pujol ha interpretat 'Coro a bocca chiusa' ('Madama Butterfly'), de Puccini, i 'Coro di schiavi ebrei' ('Nabucco'), de Verdi, dedicades al guardonat. A l'últim, ha interpretat l'himne nacional.

Assistents a l'acte
A l'acte hi han assistit els expresidents del Parlament, Joan Rigol i Ernest Benach; els vicepresidents, Anna Simó i Lluís M. Corominas, i els secretaris primer, segon i tercer, Pere Navarro, Pere Calbó i Josep Rull; la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna; l'alcalde Barcelona, Xavier Trias; els consellers de la presidència, Francesc Homs, d'ensenyament, Irene Rigau, de salut, Boi Ruiz, d'interior, Ramon Espadaler, de territori i sostenibilitat, Santi Vila, de cultura, Ferran Mascarell, i de benestar social i família, Neus Munté; el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada; el president del Consell de Garanties Estatutàries, Joan Egea; el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat; el president de la Comissió Jurídica Assessora, Albert Lamarca; els presidents dels grups parlamentaris de CiU i el PSC, Jordi Turull i Maurici Lucena; diputats de CiU, ERC, el PSC, el PPC, ICV-EUiA i C's; diversos representants d'institucions i entitats, com la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, o el president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Joaquim Molins, i la dibuixant Roser Capdevila, que va rebre la medalla d'honor el 2010.

La medalla d'honor
La medalla d'honor del Parlament és una distinció creada per la mesa l'any 2000, i s'atorga a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional. En les edicions anteriors hi han estat distingits Desmond Tutu, reverend i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); el músic Jordi Savall (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); la il·lustradora Roser Capdevila (2010); l'exfutbolista i entrenador Josep Guardiola (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012), i l'activista social Núria Gispert, la cuinera Carme Ruscalleda i la biòloga Anna Veiga (2013).

La medalla manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la I legislatura, que reprodueix les quatre barres sobre fons daurat. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.