Notícies

El Ple ha aprovat aquest matí les lleis de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, per 72 vots a favor (PSC-ERC, ICV-EUiA i Grup Mixt) i 58 en contra (CiU i PPC), i la de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus, per unanimitat (129 vots a favor).

El conseller Francesc Baltasar, que ha fet l'exposició dels textos legislatius aprovats, ha destacat que totes dues lleis "incideixen de manera directa en la optimització de la gestió dels residus municipals" amb "un model més sostenible" i que "s'adeqüen als principis jeràrquics de la política europea de residus", que posen èmfasi en la prevenció, la reutilització i la recuperació, tant material com energètica, prèvia al tractament final dels residus. Baltasar també ha insistit que, amb aquestes lleis, "es garanteix la recollida selectiva de tots els residus als municipis catalans", independentment del nombre d'habitants.

La llei de finançament de les infraestructures de gestió dels residus regula l'obligació de la Generalitat de finançar les infraestructures de gestió de residus municipals, mentre que els ens locals hauran d'assumir les despeses d'explotació d'aquestes instal·lacions. La llei modifica alguns dels criteris dels cànons aplicables en matèria de residus i en crea dos d'específics, sobre la deposició controlada i la incineració de residus municipals procedents dels ens locals que revertiran en el foment de la recollida selectiva. El text regula, a més, els cànons sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

La llei de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, modifica diversos preceptes amb l'objectiu d'harmonitzar la llei catalana amb la normativa estatal i europea vigent, i inclou nous mecanismes per optimitzar tant la planificació que el Govern duu a terme per a la gestió de residus com les accions de reducció, recollida selectiva, formació i conscienciació. La llei també crea la figura del Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals, que ha de permetre fixar criteris precisos pel que fa a la localització d'aquestes instal·lacions al territori.

En el debat de les dues lleis, que s'ha fet conjuntament, ha intervingut com a relator dels treballs de la Comissió i la Ponència el diputat Daniel Pi i Noya, mentre que els diputats Ramon Espadaler (CiU), Santi Rodríguez (PPC) i Albert Rivera (Grup Mixt) han defensat les esmenes presentades pels grups de l'oposició, i Jordi Terrades (PSC-CpC), Laura Vilagrà (ERC) i Daniel Pi (ICV-EUiA) han intervingut per fixar la posició dels seus grups sobre les esmenes i el text de les lleis.

Llum verd al Projecte de llei de creació de l'Autoritat Catalana de la Competència

D'altra banda, el Ple ha donat llum verd perquè el Projecte de llei de creació de l'Autoritat Catalana de la Competència segueixi la tramitació parlamentària, en rebutjar-se les esmenes a la totalitat presentades per CiU, el PPC i el Grup Mixt. Les tres esmenes de l'oposició han estat rebutjades per 14 vots a favor (PPC i Grup Mixt) i 116 vots en contra (CiU, PSC-CpC; ERC, PPC, ICV-EUiA).

El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha estat l'encarregat de presentar el text legislatiu que, segons ell, és doblement important, pel que, d'una banda, representa d'"aprofundiment de l'autogovern, perquè crea un instrument adequat per exercir plenament la competència de la Generalitat en matèria de promoció i defensa de la competència, ampliada per l'Estatut del 2006", i de l'altra, per la mateixa matèria que regula "promoure i defensar la lliure competència i un correcte i transparent funcionament del mercat".

El principal objectiu de la llei és unificar la Direcció General de Defensa de la Competència i el Tribunal Català de Defensa de la Competència en un sol organisme autònom administratiu, i per això es crearà l'Autoritat Catalana de la Competència, que tindrà per objectiu contribuir a garantir el correcte funcionament competitiu dels mercats i exercir les funcions relatives a la defensa de la competència atribuïdes a la Generalitat. L'Autoritat haurà de presentar anualment una memòria al Parlament, en què també haurà d'exposar els objectius i projectes.

En el debat de totalitat han intervingut els diputats José Domingo (Grup Mixt), Ángeles Olano (PPC), Antoni Fernández Teixidó (CiU), Montserrat Capdevila (PSC-CpC), Sergi de los Ríos (ERC) i Laia Ortíz (ICV-EUiA).

Rebutjades totes les mocions

A la tarda, el Ple ha rebutjat , amb els vots dels tres grups que donen suport al Govern, les quatre mocions que ha defensat l'oposició, tres CiU i una el PPC. Entre les mocions rebutjades n'hi ha una de CiU que demanava al Govern que presentés un projecte de llei que garantís l'ús del català com a llengua vehicular a l'ensenyament no universitari.

Irene Rigau (CiU) ha defensat aquesta moció, en el debat de la qual han pres també la paraula Daniel Font (PSC-CpC), Josep Maria Freixanet (ERC), Rafael López (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Antonio Robles (Grup Mixt). La moció només ha comptat amb els vots a favor dels diputats de CiU, mentre que els dels cinc grups restants hi han votat en contra.

El tripartit també ha rebutjat dues mocions, una de CiU i l'altra del PPC, sobre mesures per als transportistes de mercaderies per carretera. Aquestes mocions eren subsegüents a les dues interpel·lacions que aquests grups van formular el darrer ple sobre la vaga de transportistes, i proposaven un seguit de mesures adreçades al sector del transport, entre les quals suprimir el recàrrec de 2,4 cèntims per litre de carburant, l'anomenat "cèntim sanitari".

La moció de CiU, l'ha presentada Josep Rull, i la del PP, Josep Llobet. Per la resta de grups han intervingut Roberto Edgardo Labandera (PSC-CpC), Sergi de los Ríos (ERC), Dolors Clavell (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt).

Finalment, el Ple ha rebutjat una altra moció de CiU sobre el sistema sanitari i la contractació de personal homologat, que ha defensat Francesc Sancho. En el debat d'aquest punt han intervingut també Núria Segú (PSC-CpC), Uriel Bertran (ERC), Belén Pajares (PPC), Lluís Postigo (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt).

Control al Govern

La reunió de la tarda ha començat amb les preguntes al president de la Generalitat, José Montilla, que ha respost les que li han formulat Artur Mas (CiU) sobre la crisi econòmica i l'execució del pressupost, Alex Martínez (PSC-CpC) sobre les inversions en infraestructures, Anna Simó (ERC) sobre el traspàs dels serveis de rodalia i regional de Renfe, Daniel Sirera (PPC) sobre la necessitat del manifest a favor del castellà, Laia Ortiz (ICV-EUiA) sobre la protecció de les persones més vulnerables davant la crisi econòmica i Albert Rivera (Grup Mixt) sobre les subvencions a les seleccions esportives.

Els consellers també s'han sotmès al control del Parlament, primer amb preguntes i després amb interpel·lacions. María Ángeles Olano (PPC) ha interpel·lat el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, sobre les mesures del Govern per lluitar contra la crisi; Jaume Bosch (ICV-EUiA), el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, sobre el vint-i-cinquè aniversari de la creació del Cos de Mossos d'Esquadra; Alfons Quera (ERC), el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, sobre la preservació del riu Ter i el seu entorn; Josep Lluís Cleries (CiU), la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, sobre la política d'immigració, i Meritxell Borràs (CiU), la consellera de Treball, Mar Serna, sobre la lluita contra l'atur. La interpel·lació sobre el model lingüístic universitari ha decaigut, ja que el diputat que l'havia de formular, Antonio Robles (Grup Mixt), no era a l'hemicicle.