Notícies

El president, Ernest Benach, ha demanat avui a totes les forces catalanistes i a la societat civil, en una conferència col·loqui a l'Assemblea Legislativa de Madeira, a què han assistit, entre altres, el president del Govern d'aquest arxipèlag autònom, Alberto Jardim, i el president de la cambra legislativa, Miguel Mendoza, una resposta unitària si finalment el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut. Benach s'ha referit a l'acte que ahir va organitzar Òmnium Cultural, i ha assegurat "que la societat civil ha fet un necessari toc d'atenció que ha de fer pensar les forces polítiques per no defraudar la ciutadania".

El president ha argumentat que l'única resposta possible a una retallada de l'Estatut és "la unitat, unitat política, unitat cívica, unitat de tot el país", i ha afegit que una retallada "generaria una greu crisi institucional plena d'interrogants".

Durant la conferència, amb el títol "L'autonomia política de Catalunya", el president ha fet un repàs exhaustiu de les arrels històriques que han configurat l'autogovern català des que el 1027 van néixer les assemblees de pau i treva. Seguint el fil cronològic, s'ha referit a la constitució de la Generalitat, la pèrdua de llibertat el 1714, la creació de la Mancomunitat dos segles més tard, l'etapa de la Generalitat republicana, la Guerra Civil Espanyola, la dictadura franquista, la Transició i el moment actual.

La segona part de la conferència ha tractat del procés de reforma de l'Estatut. Ha afirmat que aquest procés era la manera d'intentar adaptar les noves realitats al marc institucional i competencial i també el sistema de finançament sense sortir del marc estatal existent, i ha recordat que aquest marc és "flexible, però les cadenes que l'interpreten no". En aquest sentit, ha explicat que tot i que els avenços en matèries com la immigració, la Unió Europea o la inversió en infraestructures són "innegables", el cert és que "la sensació fou que el text pactat i aprovat deixava a mig camí els objectius plantejats que donaven sentit a la reforma".

En aquest punt, s'ha referit al context actual, i ha assegurat que són "preocupants gestos com l'ajornament temporal pel Govern espanyol del seu compromís de publicar les balances fiscals" o "els ritmes de traspàs de competències", que tampoc no són "especialment àgils".

Al seu parer, la clau de volta de l'Estatut gira entorn de dues qüestions: els recursos interposats contra el text davant el Tribunal Constitucional i l'acord per un nou model de finançament.

Respecte al segon punt, ha assenyalat que tot i que la prioritat ara és aprovar el model de finançament que fixa l'Estatut, en un futur pròxim cal acabar "models no tan sols injustos, sinó de provada ineficàcia, que redueixen la competitivitat econòmica", i ha valorat com a significatiu que "després de vint-i-vuit anys de l'estat de les autonomies les comunitats autònomes de règim foral presentin un finançament manifestament superior al de la resta d'autonomies". Amb relació a aquesta qüestió, ha argumentat que "caldria pensar en noves fórmules, perquè el règim comú només ha derivat en una falsa igualtat que frena la competitivitat de les comunitats autònomes que generen més recursos", i en el cas de Catalunya, ha afirmat, genera un dèficit fiscal "que és un llast per a la competitivitat econòmica, per al compliment dels objectius de les administracions catalanes i per a les condicions socials del país".