Notícies

La Flama del Canigó ha arribat aquest migdia al Palau del Parlament, on ha estat rebuda pel president, Ernest Benach. És la vint-i-vuitena vegada que la Flama arriba a la cambra de la mà de l'entitat Tradicions i Costums, d'Òmnium Cultural.

Prop de vuitanta veïns de Corbera de Llobregat i representants d'Òmnium Cultural han assistit a l'acte institucional de rebuda de la Flama, que s'ha fet al Saló de Passos Perduts. A l'acte han intervingut Benach, Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, i la jove Marina Caubet, que ha llegit el manifest d'enguany en nom de l'Obra Cultural Balear i la Federació Llull.

Benach ha demanat "coratge i determinació" perquè quan en el futur "es parli dels Països Catalans no es faci com un acte de resistència, sinó com un acte de normalitat", perquè, segons que ha dit, "sempre ens hem de justificar: perquè TV3 es vegi al País Valencià, per esvair els dubtes sobre la unitat de la llengua (...) Hi han massa elements que haurien de ser normals (...) L'economia, el turisme o la protecció del medi ambient, tot això, és el que acaba configurant la nació, i per això és bo que intentem aconseguir la normalitat", ha argumentat.

Així mateix, el president s'ha mostrat convençut que la tradició de la Flama té la continuïtat garantida, i s'ha adreçat al nombrós grup de nens i nenes presents per dir-los que "espera que algun dia el que ara són desitjos, per a ells sigui un acte de normalitat".

D'altra banda, Porta ha recordat que "la Flama és el símbol de la llengua" i que "el fet que circuli és un símbol de la unitat dels Països Catalans".

El manifest de la Flama recorda que enguany se celebra el vuit-cents aniversari del naixement de Jaume I, "la figura i el mite que més i millor aglutina tot el territori de parla catalana", i demana que "els focs s'inflamin més que mai amb la llum enlluernadora del Canigó perquè ens infongui coratge i determinació. Coratge per mantenir-nos ferms en la vindicació de la nostra identitat col·lectiva, per no cedir en cap moment davant les invectives i escomeses de distinta índole que es puguin llançar contra la nostra lluita per la dignificació dels Països Catalans, i determinació en la construcció d'espais que superin la indiferència i desactivin les trames que volen rompre la unitat de la nostra llengua i la nostra cultura".

Un cop acabat l'acte, els assistents s'han reunit a la porta principal del Palau, on Benach ha encès els fanals que serviran per aflamar les fogueres del País Valencià i Barcelona. Els fanals que fan cap al País Valencià passaran per Reus, l'Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs, i els que encendran les fogueres de Barcelona ho faran després de recórrer Vilafranca del Penedès i Torrelles de Foix. Un tercer fanal encendrà les fogueres de Corbera de Llobregat i els pobles de la rodalia.

La tradició de la Flama es remunta al 1955, quan Francesc Pujadé, excursionista, enamorat del Canigó i vilatà d'Arles (Vallespir), inspirant-se en el poema "El Canigó", de Verdaguer, va tenir la iniciativa d'encendre un foc la nit de Sant Joan al cim de la muntanya i des d'allà repartir la flama per totes les terres de parla catalana com a símbol d'identitat comuna. La Flama es renova cada any amb una foguera feta amb llenya procedent de diversos punts dels Països Catalans.