Notícies

La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat lliura al president l'informe del 2008 sobre la situació dels refugiats a Espanya

Divendres, 20 de juny de 2008. Palau del Parlament

Benach, Pajares i Sol, durant l'audiència

Parlament de Catalunya. 2008

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El president i la secretària general de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Miguel Pajares i Àgata Sol, han lliurat avui al president, Ernest Benach, l'informe del 2008 de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat, coincidint amb el Dia Internacional de les Persones Refugiades. La Comissió Catalana presentarà l'informe a la Comissió de Benestar i Immigració el 15 de juliol per debatre'l amb els grups parlamentaris.

Tot i que l'informe a escala estatal evidencia les creixents dificultats dels refugiats per accedir a la protecció europea i espanyola i denuncia, per exemple, que el 2007 països com Síria o Jordània van acollir centenars de milers de refugiats de l'Iraq mentre que a la Unió Europea només van poder sol·licitar asil 38.286 ciutadans iraquians, Sol assegura que pel que fa a Catalunya la Comissió està "bastant satisfeta", especialment "pel compromís de la Generalitat i els municipis perquè el tema dels refugiats deixi de ser invisible". En aquest sentit, ha argumentat que "la institucionalització de l'asil està en crisi, però sobretot perquè les persones refugiades són invisibles institucionalment. Per això és tan important que hi hagi institucions compromeses i que es facin actes com els d'avui".

Així mateix, ha explicat que el 2007 van sol·licitar asil 266 persones a Catalunya i 6.400 a tot l'Estat, de les quals només 204 han aconseguit l'estatut de refugiat, la qual cosa evidencia que "encara hi ha un 92 per cent de persones que demanen asil que queden sense cap garantia".

El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona acull aquest migdia un acte conjunt de la Generalitat i l'Ajuntament per commemorar el Dia Internacional de les Persones Refugiades, durant el qual es donarà a conèixer l'informe i prendran la paraula diferents persones exiliades que viuen a Catalunya.