Notícies

El Ple ha aprovat aquest matí per unanimitat la Llei del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, amb què la cambra continua modernitzant i adequant el dret civil a les noves realitats socials i econòmiques. El llibre quart, tot i que manté els principis bàsics del dret català en matèria successòria, incorpora destacades novetats, com ara equiparar les unions estables als matrimonis o impedir que una persona maltractadora pugui heretar del cònjuge maltractat, encara que la causa de la mort no tingui res a veure amb els maltractaments.

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, que ha fet l'exposició del Projecte de llei, ha destacat "la capacitat d'incorporar elements que són presents a la societat actual, com la violència domèstica". La consellera ha afirmat també que Catalunya, amb aquesta nova regulació, és capdavantera en l'actualització del dret de successions. En el debat hi han participat també Núria de Gispert (CiU), Agnès Pardell (PSC-CpC), Miquel Àngel Estradé (ERC), Montserrat Nebrera (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt).

El llibre quart manté els principis successoris del dret català, però els actualitza. Per exemple, en cas de mort sense testament (successió intestada) es reconeixen els mateixos drets a tots els tipus de parella, és a dir, als matrimonis i les unions estables, heterosexuals o homosexuals. Així, en el preàmbul s'afirma que "amb caràcter general, s'assimilen els drets successoris dels convivents als dels cònjuges, entenent que, a efectes de successió per causa de mort, allò que és rellevant és l'existència d'una comunitat de vida estable i els llaços d'afecte entre els que conviuen com a parella, i no el caràcter institucional del vincle que els uneix".

D'altra banda, entre altres millores, el Projecte redueix els tipus de testaments al notarial i l'hològraf, de manera que se suprimeix la figura arcaica del testament davant rector; amplia les causes d'indignitat successòria, que s'estén, entre altres supòsits, als delictes de violència familiar i de gènere; limita la possibilitat que els qui presten serveis assistencials o residencials a una persona siguin afavorits pel que fa als drets de successió quan aquesta persona mor, i regula els pactes successoris d'una manera molt més oberta i flexible.

Llum verd a la tramitació del 'Projecte de llei de fosses'

El Ple ha acordat també que la cambra continuï tramitant el Projecte de llei sobre la localització i identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil a Catalunya i la dictadura franquista, conegut com a "Projecte de llei de fosses", ja que ha rebutjat l'esmena a la totalitat que hi havia presentat el PPC amb els vots en contra de la resta de grups.

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha presentat la iniciativa, que té per objecte localitzar i identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista per reconèixer-ne la dignitat, fer efectiu els drets dels seus familiars a obtenir informació sobre el seu destí, recuperar-ne les restes i, si això no fos possible, senyalitzar el lloc de l'enterrament i recuperar-lo com a espai de memòria.

En aquest debat de totalitat hi han participat Santi Vila (CiU), Josep Maria Balcells (PSC-CpC), Marià Mercè Roca (ERC), Rafael López (PPC), Jaume Bosch (ICV-EUiA) i Albert Rivera (Grup Mixt).

A la tarda, el Ple ha acordat que la cambra continuï tramitant el Projecte de llei dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, ja que ha rebutjat les dues esmenes a la totalitat que hi havien presentat el PPC i el Grup Mixt amb els vots en contra de la resta de grups.
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha presentat la iniciativa, que atribueix a aquest Departament la competència per resoldre els recursos interposats contra els registradors de la propietat. D'aquesta manera, el Govern assumirà la competència que estableix l'article 147.2 de l'Estatut i es farà realitat l'article 129, que atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil català.

En el debat hi han participat Núria de Gispert (CiU), Agnès Pardell (PSC-CpC), Miquel Àngel Estradé (ERC), Montserrat Nebrera (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt).

El Ple també ha acordat que la cambra continuï tramitant una proposta de CiU per presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei de modificació dels tipus impositius de l'IVA aplicats a determinats béns i serveis. La iniciativa ha obtingut el llum verd per continuar la tramitació després que els grups del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA hagin retirat l'esmena a la totalitat que hi havien presentat. En superar el debat de totalitat, la cambra continuarà ara tramitant en comissió la iniciativa, que tornarà més endavant al Ple perquè en faci la votació final.

La proposta planteja, d'una banda, reduir el tipus que actualment s'aplica sobre els subministraments de serveis bàsics (electricitat, gas, aigua i telefonia fixa), sobre els serveis prestats per centres residencials i als centres sanitaris, i, d'altra banda, modificar la normativa de l'IVA per garantir que es pugui aplicar el tipus reduït d'aquest impost a la rehabilitació d'habitatges. La Proposició també expressa la necessitat d'impulsar a la Unió Europea un debat que permeti aplicar el tipus reduït o superreduït de l'impost a llibres, bolquers i roba infantil.

Jordi Turull ha defensat la proposta, i en el debat també hi han participat Antoni Comín (PSC-CpC), Sergi de los Ríos (ERC), María Ángeles Olano (PPC), Laia Ortiz (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt).

Sessió de control i interpel·lacions

La sessió s'ha reprès aquesta tarda amb les preguntes al president de la Generalitat, José Montilla, que ha respost les preguntes que li han formulat Artur Mas (CiU), sobre si el Govern transmet il·lusió i confiança als ciutadans; Lídia Santos (PSC-CpC), sobre l'actuació del Govern per afrontar la recessió econòmica; Joan Puigcercós (ERC), sobre el blindatge legal del model d'immersió lingüística a les escoles; Daniel Sirera (PPC), sobre l'actuació del Govern per afrontar la crisi econòmica; Jaume Bosch (ICV-EUiA), sobre el desplegament de l'Estatut, i Albert Rivera (Grup Mixt), sobre les exigències de la nova direcció d'ERC per mantenir l'estabilitat del Govern. Tot seguit, diferents consellers han respost també les preguntes que han formulat els grups.

D'altra banda, el Ple ha substanciat dues interpel·lacions. El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha respost la que ha formulat Lluís Postigo (ICV-EUiA) sobre l'organització territorial i els governs locals, i el conseller d'Educació, Ernest Maragall, la que ha exposat Irene Rigau (CiU) sobre el model lingüístic del sistema educatiu.

Nous membres del CAC

El Ple ha designat també Esteve Orriols, Elisenda Malaret i Josep Pont com a membres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. La cambra ha aprovat aquestes designacions per assentiment després que els tres diputats del Grup Mixt abandonessin intencionadament l'hemicicle per palesar el seu desacord amb el procediment d'elecció d'aquests membres.

Orriols, diputat al Parlament, i Malaret, diputada al Congrés, substituiran els actuals consellers Jaume Serrats i Victòria Camps, que han acabat el mandat de sis anys. Josep Pont ja va ser elegit conseller el 20 de febrer per ocupar la vacant de Núria Llorach, nomenada membre del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Llorach acabava ara el mandat de sis anys, però Pont ha pogut optar a la reelecció perquè va ocupar el lloc quan a Llorach li quedava menys de la meitat del mandat.