Notícies

El ple monogràfic sobre el món agrari començarà dimecres, a les deu del matí, amb les intervencions del president de la Generalitat i del conseller d'agricultura, i seguirà amb el torn dels grups. Les propostes de resolució del debat es votaran divendres.

Pel que fa als punts del ple ordinari, dijous a les deu es farà la sessió de control, primer als consellers i després a Artur Mas. A continuació hi haurà el debat per validar el decret llei per modificar la llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i s'elegiran tres nous membres del CAC. Durant la sessió, els grups també faran sis interpel·lacions als consellers, i es debatran i es votaran set mocions.

El debat general sobre el món agrari, el va demanar el conseller d'agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural, Josep M. Pelegrí, en compliment de la moció 18/X, sobre la situació i les perspectives del sector primari, presentada per ERC i que es va aprovar per unanimitat. L'objectiu de la sessió és debatre la nova política agrària comuna, la política pesquera comuna, la consolidació dels regadius, el foment de la competitivitat i la internacionalització dels sectors productius en els àmbits agroalimentari, forestal, pesquer i aqüícola, i l'equilibri dels mercats, la venda directa i les organitzacions de productors.

Dimecres a les deu del matí, començarà el debat amb la intervenció, sense límit de temps, del president de la Generalitat i del conseller. Després d'aquestes intervencions i d'una possible suspensió per un temps màxim de trenta minuts, el debat es reprendrà amb les de tots els grups parlamentaris, de major a menor representació i acabant per CiU. Cada grup tindrà un torn d'intervenció de trenta minuts. Així, és previst que al matí pugin a la tribuna d'oradors els grups d'ERC, PSC, PPC i ICV-EUiA, i a la tarda, els de C's, la CUP i CiU. El govern els pot respondre, sense límit de temps, el que obriria un nou torn d'intervenció dels grups per un temps de deu minuts cadascun. (L'executiu els pot respondre després de cada intervenció o bé al final del debat amb una resposta conjunta).

D'altra banda, els grups poden presentar fins dimecres a les nou del vespre un màxim de deu propostes de resolució cadascun. Després, la mesa les estudiarà per poder-les admetre a tràmit i les traslladarà al conjunt dels grups parlamentaris perquè puguin continuar negociant acords mitjançant propostes transaccionals. Dijous a les sis de la tarda s'acabarà el termini per presentar propostes transaccionals.

Aquest serà el tercer debat monogràfic de la legislatura, després del que es va tenir el 24 i 25 de juliol de l'any passat sobre la situació de la joventut i que es va fer a petició conjunta de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, C's i la CUP, i el que es va fer l'11 de març passat, sobre l'increment de la pobresa i les desigualtats a Catalunya, sol·licitat pel PSC, ICV-EUiA i la CUP.

A més, es tracta del cinquè debat general en matèria de política agrària que fa la cambra. Els anteriors van ser els anys 1983, 1992, 1998 i 2010.

Sessió de control
Dijous, a les deu del matí, començarà la sessió de control, primer als consellers i després al president de la Generalitat. Els consellers respondran les preguntes dels grups sobre l'ocultació del rostre a l'espai públic, el foment de noves activitats empresarials i els resultats de l'enquesta de salut pública (totes tres de CiU); les mesures per combatre l'exili juvenil i l'obertura del centre penitenciari Puig de les Basses (totes dues d'ERC); els serveis assistencials durant aquest estiu i la prestació de serveis a les persones amb discapacitat (totes dues del PSC); l'aplicació de la LOQME a Catalunya (PPC); la concentració a Catalunya del 21 per cent de les execucions hipotecàries a tot l'estat (ICV-EUiA); l'hospital de Bellvitge (C's) i l'assistència sanitària durant l'estiu (CUP).

A continuació, començarà la sessió de control al president de la Generalitat, durant la qual Artur Mas respondrà les preguntes dels presidents o els portaveus dels grups de CiU, ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA, C's i la CUP sobre l'actualitat política.

Decret llei sobre l'Àrea Metropolitana
Després de la sessió de control, el ple farà el debat per validar o derogar el decret llei 2/2014, del 10 de juny, de modificació de la llei 31/2010 de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Mitjançant aquest decret, l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Àrea Metropolitana de Barcelona podran subscriure un conveni pel qual aquesta entitat pagarà a l'empresa de la Generalitat una quantitat que es preveu que sigui de 800 milions d'euros com a compensació per les infraestructures de sanejament fetes fins al moment, i obtindrà al seu torn noves competències i un percentatge del cànon de l'aigua durant un període màxim de trenta anys.

El decret, el presentarà el conseller d'economia i coneixement, Andreu Mas-Colell, i arriba al ple després que, a petició d'ICV-EUiA i la CUP, el Consell de Garanties Estatutàries n'hagi emès un dictamen que conclou que no es vulnera ni l'estatut ni la constitució espanyola, tot i que hi ha un vot particular del conseller Marc Carrillo que considera antiestatutari l'ús del decret llei en aquest cas.

Nous membres del CAC
El ple elegirà els tres membres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) que s'han de renovar arran de l'acabament de mandat d'Elisenda Malaret, Josep Pont i Ivonne Grilley. El ple votarà l'única proposta presentada, de CiU i ERC, que inclou la renovació d'Yvonne Griley, llicenciada en filologia hispànica i que va ser directora general de política lingüística entre el 2011 i el 2013, i la incorporació de Salvador Alsius, periodista i professor de la Universitat Pompeu Fabra, i d'Eva Parera, senadora designada pel Parlament, com a nous membres del consell.

El ple del CAC, el formen sis membres: Roger Loppacher, que n'és el president, Daniel Sirera i Carme Figueras, i els tres que el ple elegeixi dijous. El consell és l'autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya i té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant públics com privats.

Interpel·lacions
Durant el ple se substanciaran sis interpel·lacions: sobre l'acadèmia aranesa de la llengua occitana i els infants en situació de vulnerabilitat (totes dues del PSC); la situació del comerç (C's); la coordinació del departament d'interior amb les policies locals (PPC); la situació dels hospitals (ICV-EUiA) i l'atenció sanitària del sistema sanitari públic (ERC).

Dimecres al vespre, després de les intervencions dels grups parlamentaris al debat monogràfic sobre el món agrari, es podrien substanciar les tres primeres interpel·lacions. Dues més, les relatives a temes sanitaris, es faran dijous a les nou del matí, abans de la sessió de control, i la relativa a les policies locals, dijous abans de la pausa del migdia.

Mocions
El ple debatrà, entre dijous a la tarda i divendres al matí, set mocions subsegüents a interpel·lacions. Els grups hi podran presentar esmenes fins una hora abans de començar la sessió.

La primera moció que es debatrà i votarà, d'ICV-EUiA sobre la política exterior, insta el govern a posar en pràctica els principis rectors de la futura llei d'acció exterior de Catalunya en la projecció del país com a actor internacional, compromès i solidari, que reconegui els drets de les persones i pobles, promogui la pau, la protecció dels drets humans i el dret de decidir dels pobles. En aquest sentit el text insta el govern a dur a terme diferents accions amb relació a l'ocupació de Palestina i les relacions amb el govern israelià, a l'ocupació del Sàhara occidental, el regne de Marroc i el govern de la república àrab sahrauí democràtica, i amb relació al poble kurd i el govern de Turquia.

A la moció de CiU sobre la gestió dels aeroports i ports de competència estatal, es demana al govern que reclami al de l'estat que deixi sense efecte la proposta del denominat fons d'accessibilitat portuària que, segons el text, afecta l'autonomia i la lliure competència entre ports, i en fa perillar l'autofinançament, engegui el procés de liberalització del mercat aeroportuari, ara sota el monopoli d'AENA, garanteixi la presència majoritària del govern i les institucions catalanes en la gestió d'El Prat, i que traspassi a la Generalitat la gestió dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell.

A la moció sobre les mesures fiscals per reactivar el consum, la inversió i l'ocupació, el PPC considera que la pressió fiscal a Catalunya frena l'economia, perjudica el consum, l'exportació i l'estalvi, i insta al govern a fer polítiques fiscals transparents, a explicar la previsió d'augment de taxes i tributs durant el segon semestre de cada any, a no centrifugar deute cap a altres administracions, a no utilitzar la rebaixa fiscal estatal per crear nous impostos, a incloure a la llei d'acompanyament del 2015 una reforma fiscal perquè cap impost estigui per sobre de la mitjana estatal, a aplicar mesures de lluita contra el frau, i a posar en marxa aquest 2014 una estratègia per reduir la inflació.

La moció del PSC sobre la transferència de coneixements i els parcs científics insta el govern a revisar el pacte nacional per a la recerca i la innovació 2015-2020, a aprovar un pla d'impuls, finançament i sostenibilitat dels parcs científics i tecnològics i un programa per a la innovació, a constituir un fons de transferència de tecnologia i avenços en recerca i desenvolupament entre universitats i món empresarial, i a crear i definir una carrera investigadora i plans curriculars que incentivin l'emprenedoria i la incorporació al món industrial.

La primera moció d'ERC, sobre els escenaris pressupostaris per al 2015, constata, segons els resultats de la balança fiscal del 2011, que Catalunya pateix un "dèficit fiscal desproporcionat" i insta el govern a recuperar la catorzena paga dels treballadors de la Generalitat, a reclamar al de l'estat que aturi la tramitació de l'avantprojecte de llei de reforma fiscal fins que no es garanteixi que les comunitats podran prestar els serveis de l'estat del benestar, i a plantejar, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera, diferents mesures que permetin incrementar els recursos de la Generalitat pel manteniment d'aquests serveis, entre les quals l'aplicació plena de l'impost sobre dipòsits bancaris, o que modifiqui els objectius de dèficit per a Catalunya.

A la moció sobre la situació dels professionals del sector sanitari, C's insta el govern a elaborar un pla global de recursos humans per al sector sanitari, amb participació efectiva dels professionals, que garanteixi les condicions laborals i salarials mínimes, la suficiència dels recursos humans, la formació continuada, un sistema de promoció i carrera professional, la retenció dels professionals amb facilitats de mobilitat geogràfica i laboral, i potenciï i doti de recursos la recerca clínica.

Finalment, a la moció sobre el model de gestió del 0'7 per cent de l'IRPF per a finalitats socials i les perspectives de futur d'aquest model, ERC considera una "anomalia" la casella destinada a finalitats socials de la declaració de renda i aposta per substituir-la per un sistema de finançament adequat, consensuat amb les entitats socials en l'escenari d'una Catalunya independent. La moció insta el govern a reclamar al de l'estat el traspàs efectiu i total dels recursos que els catalans destinen a finalitats socials en la seva declaració, en considerar que l'actual model de distribució de recursos entre comunitats "atempta contra la naturalesa del sistema", que l'estat envaeix competències exclusives en matèria de serveis socials i incompleix les sentències del Suprem en la concessió de subvencions.