Notícies

La presidenta, Núria de Gispert, ha presidit aquest migdia l'acte institucional de benvinguda a la flama del Canigó que, un any més, ha arribat al Parlament de la mà de Tradicions i Costums i d'Òmnium Cultural. De Gispert ha assegurat que la flama representa "el caliu i la força" que "necessitem tots els catalans" per, "un dia no gaire llunyà, poder votar i decidir el futur col·lectiu" del país.

Durant l'acte, en què també ha intervingut la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, el comissionat de la flama, Ivan Capdevila, ha llegit el missatge d'enguany, escrit pel periodista Carles Capdevila, en què compara la "flama en moviment" amb el del "teixit associatiu imparable d'un poble organitzat i organitzador que ha demostrat capacitat per resistir i avançar, i que té visió, fa camí i obre camins".

Al missatge Capdevila assegura que "sabem on anem i sabem que hi anirem. Als nostres ulls brilla la flama de la determinació, de la il·lusió, del projecte. Estem aquí drets i decidits i sabem que tenim dret a decidir". El missatge fa una crida a "arremangar-se" per "convertir els somnis en projectes" i a no aturar-se fins a "fer-los realitat", avançant "sense por", "plegats i sense plegar-nos", amb "la cultura per bandera" i parlant "clar i català".

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha desitjat que la flama d'aquest 2014 "faci molta llum i ens ajudi a veure-hi clar per seguir el camí que hem emprès" en un any "en què els catalans estem plens d'il·lusió", i que serveixi "per cremar aquelles coses velles que no ens agraden" i per il·luminar "el que vingui de nou".
Entre els assistents a l'acte de rebuda de la flama hi havia el president portaveu del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, i les diputades Agnès Russiñol (ERC) i Montserrat Capdevila (PSC), a més de les alcaldesses de Corbera de Llobregat, Rosa Boladeras, i de Sentmenat, Núria Colomé, veïns d'aquestes poblacions i els portadors de la flama.

Després de la tradicional encesa de diferents quinqués amb la flama, davant la façana del Parlament, l'acte ha acabat amb una ballada dels gegants de Corbera.

A partir de les cinc de la tarda la flama recorrerà els carrers de Barcelona fins arribar a la plaça de Sant Jaume on es lliurarà als responsables de l'encesa d'una vintena de fogueres de la capital. La flama n'encendrà unes quatre-centes més a diferents poblacions de la Catalunya Nord, el País Valencià, les Illes Balears i l'Alguer.

La tradició de la flama es remunta al 1955, quan Francesc Pujadé, un excursionista enamorat del Canigó i veí d'Arles (Vallespir), inspirant-se en el poema 'Canigó', de Jacint Verdaguer, va tenir la iniciativa d'encendre un foc la nit de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya i des d'allà repartir-ne la flama per totes les terres de parla catalana com a símbol d'identitat comuna.