Notícies

El ple farà la setmana que ve, en la sessió que començarà dimecres i s'allargarà fins dijous, el debat i la votació, en lectura única, del projecte de llei de fusió dels col·legis professionals mercantils, empresarials i d'economistes; validarà el decret de taxes i preus públics de la Generalitat, que eximirà particulars i petites empreses de pagar taxes judicials, i farà també el debat conjunt de dues proposicions de llei del PSC sobre establiments comercials històrics. A més de la sessió de control al govern, l'ordre del dia inclou també set interpel·lacions i set mocions.

Com és habitual, el ple començarà dimecres a les deu del matí amb la sessió de control als consellers, primer, i al president de la Generalitat, tot seguit. Artur Mas respondrà les preguntes que li formulin els caps de fila o portaveus dels set grups parlamentaris sobre l'actualitat política, i els consellers respondran preguntes sobre: les fites assolides en l'àmbit universitari i de recerca en el viatge als Estats Units; la decisió del ministeri d'educació, cultura i esports de no restituir a la Generalitat tots els "papers de Salamanca"; les darreres proves d'avaluació dels alumnes de sisè de primària (CiU); la defensa de les competències en inspecció de treball; l'actitud de bloqueig de la diplomàcia espanyola als actes per donar a conèixer el dret de decidir (ERC); els complements a la pensió de les infermeres jubilades i prejubilades de l'Institut Català de la Salut; la línia 9 del metro (PSC); la situació de la sanitat pública; l'eurovinyeta (PPC); la gestió de l'Institut Català de la Salut (ICV-EUiA); l'Agència Catalana de l'Aigua (C's), i el decret de modificació de la llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (CUP).

Fusió de col·legis professionals
Un cop acabada la sessió de control, el ple seguirà amb el debat del projecte de llei de fusió dels col·legis de titulats mercantils i empresarials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, del Consell de Col·legis de Titulats Mercantils i Empresarials de Catalunya i del Col·legi d'Economistes de Catalunya en el Col·legi d'Economistes de Catalunya. El debat es farà en lectura única a sol·licitud del govern, de manera que els grups no hi podran presentar esmenes i una única votació en el ple serà suficient per aprovar o rebutjar el projecte.

D'acord amb la competència exclusiva que atribueix l'estatut a la Generalitat en matèria de col·legis professionals, l'objectiu de la iniciativa és unificar els titulats economistes, mercantils i empresarials en un únic col·legi, el d'Economistes de Catalunya. El procés de fusió anirà a càrrec d'una comissió gestora i es preveu que es faci en quatre anys. El patrimoni i el personal dels col·legis fusionats s'incorporaran al nou Col·legi d'Economistes.

Decret llei de taxes judicials
A continuació, el ple farà el debat i la votació per validar o derogar el decret llei 1/2014, del 3 de juny, pel qual es modifica el text refós de la llei de taxes i preus públics de la Generalitat, aprovat per decret legislatiu el 25 de juny.

El decret busca, segons s'explica a l'exposició de motius, "garantir la tutela efectiva dels drets i interessos legítims" dels ciutadans tenint en compte les noves taxes establertes per la llei estatal 10/2012, i arriba després que el Tribunal Constitucional sentenciés el maig a favor de l'aplicació de les taxes i els preus públics de la Generalitat.

L'aplicació del decret significarà que els ciutadans i les petites empreses amb volums de negoci inferior a un milió d'euros quedin exempts del pagament de les taxes judicials en els àmbits civil i contenciós administratiu, per exemple en cas de declaració de concurs. La resta de subjectes que sí hagin de pagar la taxa ho faran en quotes que aniran dels seixanta als cent vint euros.

Comerços històrics
La cambra farà conjuntament el debat de totalitat de dues proposicions de llei del PSC sobre establiments comercials històrics: una per modificar la llei 16/2000, del 29 de desembre, de l'impost sobre grans establiments comercials, i l'altra per modificar l'article 1 de la llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

La primera proposició estableix que part de la recaptació obtinguda amb l'impost de grans equipaments comercials haurà de servir per preservar l'activitat dels comerços històrics. Així, preveu que aquest import pugui destinar-se a mesures per modernitzar el comerç urbà, desenvolupar plans d'actuació en àrees afectades per grans establiments comercials i conservar l'activitat comercial emblemàtica del comerç històric. CiU ha presentat una esmena a la totalitat a la proposició. Si el ple la rebutja, seguirà la tramitació parlamentària.

La segona proposició planteja modificar la llei del patrimoni cultural per afegir-hi l'activitat comercial emblemàtica. D'aquesta manera, s'integrarien en la catalogació de patrimoni cultural "les botigues, els establiments, les fires, els mercats i totes les activitats comercials que posseeixin un valor històric, artesanal, social o arquitectònic, que són referents professionals de determinats estils i èpoques de les ciutats i els pobles de Catalunya". Com que els grups no hi han presentat cap esmena a la totalitat, la iniciativa seguirà la tramitació parlamentària.

Interpel·lacions
Durant la sessió de dimecres, els consellers també hauran de respondre set interpel·lacions, sobre: les mesures fiscals per reactivar el consum, la inversió i l'ocupació (PPC); la transferència de coneixement i els parcs científics (PSC); els escenaris pressupostaris per al 2015 (ERC); la gestió dels aeroports i ports de competència estatal (CiU); la política d'acció exterior (ICV-EUiA); el model de gestió del 0,7 per cent de l'IRPF per a finalitats socials i les perspectives de futur d'aquest model (ERC), i la situació dels professionals del sector sanitari (C's).

Mocions
Dijous, el ple farà el debat i la votació de set mocions. Els grups hi podran presentar esmenes fins una hora abans de començar el ple. La d'ICV-EUiA reclama un referèndum consultiu sobre monarquia o república. El text lamenta "l'actitud poc democràtica que no permet la consulta ni a Catalunya ni a l'estat", el caràcter d'urgència amb què s'ha aprovat la llei d'abdicació i que la coronació s'hagi produït sense convocar un referèndum consultiu a l'estat sobre la conveniència de continuar amb la monarquia. A més, considera que s'ha trencat el pacte constitucional "negant legitimitat al relleu del cap d'estat", i constata que el futur democràtic s'ha de fundar en l'exercici del dret de decidir.

La moció de la CUP, sobre la reconfiguració del mapa comunicatiu, demana, entre altres qüestions, que l'espai radioelèctric i el repartiment de llicències es divideixi en tres terços, per als mitjans públics, els privats i els comunitaris, i que es reguli la situació dels mitjans comunitaris per llei o reglament. A més, planteja crear un consell de la radiodifusió lliure i comunitària, que els plans urbanístics reservin espai d'antenes per a la radiodifusió sense ànim de lucre i crear un fons per garantir financerament la sostenibilitat dels mitjans comunitaris. També insta el govern a anul·lar les sancions a aquests mitjans i a no instruir més expedients sancionadors, i aposta per un model de gestió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals basat en la cogestió entre la propietat i els professionals.

La del PSC planteja mesures de suport a l'economia del tercer sector. Així, entre altres aspectes, insta el govern a dissenyar en tres mesos un pla de pagament dels deutes pendents des del 2010 a les entitats i a redactar un pla de suport i incentius pel foment de l'economia social. També demana que s'adeqüin els processos de contractació pública perquè tinguin en compte les especificitats d'aquestes entitats i que se'ls faciliti l'accés al crèdit bancari; actuacions per millorar la col·laboració d'aquest tipus d'entitats amb el món empresarial, i canvis legislatius per afavorir el mecenatge.

La moció de C's reclama que es creï una comissió d'investigació per determinar la "possible relació" de la fundació Cesicat amb "casos d'espionatge polític" i que el govern presenti en un mes un informe sobre la possible implicació de la Generalitat "en el cas de presumpta intrusió il·lícita" en la xarxa del Sindicat de Policies de Catalunya. A més, demana l'organigrama vigent i detallat del cos dels mossos d'esquadra i que la policia tingui una mesa sectorial pròpia per negociar les seves condicions de treball.

La primera moció del PPC dóna suport a les accions dels mossos i la guàrdia urbana de Barcelona durant els incidents arran del desallotjament de Can Vies, i reconeix els esforços de veïns, comerciants, bombers, serveis sanitaris i voluntaris per pal·liar els danys. El text també rebutja la violència urbana i especifica que qualsevol objectiu polític i social resta deslegitimat per l'ús de la violència. Així mateix, insta el govern a investigar els grups radicals i a millorar la resposta a les activitats que duen a terme; a garantir que la Generalitat o l'ajuntament afectat es personin com a acusació particular en els procediments contra els responsables d'actes violents; a revisar el protocol d'actuació dels mitjans de comunicació que cobreixen els desordres, i a establir un fons per a la reparació de danys.

L'altra moció del PPC, sobre l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, demana que aquesta entitat incrementi l'activitat i també el treball conjunt amb l'Agència Catalana de Turisme. El text insta a més el govern a elaborar un pla de màrqueting i comunicació per difondre de forma efectiva el patrimoni cultural, a captar nous públics, a potenciar el turista de proximitat, català i espanyol, i a buscar nous vincles entre la marca Catalunya i les territorials. Així mateix, demana que es defineixin els imports provinents de la taxa turística que s'hauran de destinar a promoció cultural i de patrimoni.

A l'últim, la moció d'ERC recull un seguit de mesures per garantir la viabilitat i l'estabilitat de les entitats socials, aplegades en quatre grans blocs: mesures per simplificar la gestió de les subvencions de la Generalitat; l'impuls d'un acord entre el govern, les associacions municipalistes i les diputacions per coordinar les actuacions en aquesta matèria; mesures per a l'estabilitat i la suficiència pressupostària de les entitats, com ara de finançament o mecanismes de compensació si el govern incompleix els terminis de pagament de subvencions, i l'impuls de clàusules socials en contractes públics. La moció proposa també la creació d'una taula específica per al seguiment de les mesures, amb participació dels agents socials, el tercer sector i la Generalitat.