Notícies

El Parlament ha acollit aquest vespre un acte solemne de record i homenatge als republicans que fa setanta-cinc anys, el 1939, van haver d'abandonar el país per la persecució del règim franquista. L'acte, que ha presidit Núria de Gispert, és fruit d'un acord signat per tots els grups parlamentaris el 10 d'abril i ratificat per la mesa el 15 d'abril, i coincideix amb la vigília del dia internacional de les persones refugiades.

L'acte institucional, que s'ha fet a la sala auditori i ha presentat la periodista Gemma Ruiz, ha començat amb diverses lectures dramatitzades a càrrec dels actors Arnau Puig i Laura Aubert, entre les quals la de l'al·locució que Josep Irla, aleshores president del Parlament i posterior president de la Generalitat a l'exili, va fer el 20 de gener de 1939, quan faltaven només sis dies perquè les tropes franquistes entressin a Barcelona, i les de fragments de l'obra 'Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries sobre l'èxode català', d'Antoni Rovira i Virgili, president de la cambra a l'exili entre el 1940 i el 1949. L'escrit fa referència al 5 de febrer de 1939, quan les tropes franquistes ocupaven ja la capital.

A l'acte hi han intervingut persones que van patir l'exili i que han donat testimoni de la seva vivència. Així, han pres la paraula Montserrat Trueta, filla del doctor Josep Trueta, que tenia quatre anys quan va esclatar la guerra, va viure exiliada a Itàlia, França i Anglaterra i ha recordat que la disgregació de la família va ser una de les tragèdies principals de l'exili; Teresa Alonso, que ha explicat que la seva mare la va evacuar del País Basc per portar-la fins a Rússia, on va viure durant vint anys, una situació, ha dit, "dolorosa" però que la va fer "més forta"; Artur Bladé, fill del periodista Artur Bladé, exiliat a França i Mèxic, que ha repassat la trajectòria del seu pare i ha recordat que "no hi ha exili, sinó exiliats", i Jordi Rosell, que ha explicat que als nou anys va creuar tot sol la frontera i que després de passar pel camp d'Argelers es va exiliar a l'Amèrica del Sud, i que, emocionat, ha recordat els companys d'exili que ja no hi són. "Ningú no es pot imaginar el que hem passat", ha dit.

Durant l'acte també s'han llegit fragments de les obres 'Dies de memòria 1938-1940: diari d'un mestre adolescent', de Joan Triadú; 'Memòries de guerra i d'exili', de Teresa Pàmies; 'L'exiliada. Dietari de l'exili, 1939-1940', d'Artur Bladé; 'Els vençuts', de Xavier Benguerel; 'K.L. Reich', de Joaquim Amat-Piniella; 'El soldat de Pandora. Una biografia del segle XX', de Ricard Vinyes, i també una carta de Pere Calders a Joan Triadú, de l'octubre del 1959, i una altra de Mercè Rodoreda a Carmen Alcalde, del març del 1976. Judit Neddermann també ha cantat els poemes 'Edat madura', de Joan Sales, i 'El fugitiu', de Miquel Martí i Pol.

De Gispert recorda els republicans exiliats
En la cloenda de l'acte, la presidenta, Núria de Gispert, ha dedicat "paraules de consciència, de respecte i d'honor" als catalans que "van conèixer l'exili i els seus camins durant aquells anys foscos de la nostra història col·lectiva". També ha recordat que "hi va haver moltes persones, els noms de les quals no coneixem, que van tenir actuacions destacables, heroiques i exemplars", les quals "ens criden a no abaixar mai la guàrdia en la qualitat democràtica, la concòrdia, la cohesió nacional i social i la justícia social". "Hi va haver actituds, personals i col·lectives, que mereixen ser destacades com a exemples de solidaritat envers les persones i les famílies en una situació d'extrema vulnerabilitat", ha asseverat.

Així mateix, ha destacat que "no s'entén la Catalunya d'avui sense constatar que tots vam perdre, el 1939", i ha recordat els diputats i els funcionaris de la cambra que es van haver d'exiliar, amb un incís especial per a Francesc Farreras i Duran, darrer president del Parlament a l'exili, que va enviar una carta al primer president de la cambra restablerta, un document que es lliura sempre en el traspàs de la presidència i que simbolitza el testimoni de totes les persones que des de l'exili van mantenir les institucions.

També ha pronunciat unes paraules durant l'acte Enric Pubill, president del consell de participació del Memorial Democràtic, en representació de les entitats memorialistes, que ha agraït l'homenatge d'avui, que converteix el Parlament, ha dit, en "l'única cambra de tot l'estat que ha organitzat un acte d'aquestes característiques", ha recordat "les doloroses conseqüències" que va comportar l'exili i ha advertit que ara "el malestar de molts europeus alimenta la bèstia del feixisme".

Convidats
A l'acte hi han assistit els vicepresidents, Anna Simó i Lluís M. Corominas; el secretari quart, David Companyon; l'expresident Ernest Benach; la consellera de benestar social i família, Neus Munté; els diputats M. Mercè Jou (CiU), Marta Vilalta, Josep Cosconera (ERC), Marina Geli, Xavier Sabaté (PSC), Fernando Sánchez (PPC), Joan Herrera, Jaume Bosch, Salvador Milà, Marc Vidal (ICV-EUiA), Carme Pérez (C's) i David Fernàndez (CUP); el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos; alcaldes i regidors de municipis catalans per on van passar molts exiliats camí cap a França, i representants d'entitats de preservació de la memòria històrica.

El Parlament recorda cada any, l'abril, els republicans que van ser víctimes de la persecució franquista amb una ofrena floral al monument als immolats per la llibertat a Catalunya, al pati de la biblioteca del palau. Enguany, per primera vegada, tots els grups parlamentaris, recollint la petició de diverses entitats memorialistes, van demanar a la mesa que la cambra fes un acte institucional per homenatjar els exiliats republicans, setanta-cinc anys després del final de la guerra.