Notícies

La presidenta, Núria de Gispert, ha reclamat avui a les forces polítiques, al govern i al conjunt de la ciutadania "molta generositat, lucidesa i col·laboració" davant "la magnitud dels desafiaments que tenim plantejats", en un moment que ha qualificat d'"històric i de gran transcendència".

"Tenim definits els problemes, identificades les mancances, clarificats els nostres punts forts. El país que volem ser és a les nostres mans, més que mai. No és temps de renúncies ni de febleses", ha assegurat la presidenta en la conferència "El Parlament, la societat i el país en uns temps decisius", que ha pronunciat en el marc d'un dinar col·loqui organitzat pel Club Cambra a la Casa Llotja de Mar, a Barcelona.

De Gispert ha estat presentada pel president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, i entre els assistents hi havia, entre altres diputats, la vicepresidenta primera, Anna Simó, el secretari quart, David Companyon, i el president del grup de CiU, Jordi Turull.

Durant el col·loqui posterior, que ha estat moderat per la periodista Isabel Garcia Pagan, subdirectora de 'La Vanguardia', la presidenta ha respost preguntes sobre el paper de Felip VI en el procés català i sobre un hipotètic referèndum entre monarquia i república. Amb relació a la primera pregunta, ha argumentat que s'ha de partir de la base que els poders del rei "no són gaires", i ha demanat al nou monarca "una sensibilitat diferent respecte a Catalunya", i pel que fa a la segona ha asseverat: "No m'he plantejat si república o monarquia. Mentre ens deixin ser Catalunya en tinc prou."

La presidenta s'ha referit al "moment històric i decisiu" que comporta el dret de decidir, que ha definit com un "fenomen polític molt rellevant, que mobilitza socialment i que vol construir en uns temps en els quals resulta tan fàcil denigrar, destruir i desqualificar", i també com un "fenomen cívic, no partidista, integrador i no pas excloent, que ha rebut el suport de moltes entitats, també de l'àmbit de les cambres catalanes". En aquest punt ha lamentat que a Espanya no hi hagi "aquella cultura democràtica que entomi, a la manera britànica, la nostra reclamació pacífica, democràtica i festiva de poder decidir el nostre futur col·lectiu", i ha remarcat que no es planteja la possibilitat que el poble català no es pugui pronunciar en una consulta sobre el seu futur el 9N. "Som majors d'edat i volem decidir el nostre futur", ha asseverat. I ha afegit: "Jo em poso al costat del president Artur Mas, que va dir: 'Hem d'anar endavant, ni un pas enrere.'"

A més, ha volgut destacar "la transcendència del moment", en què "escrivim la història", punt en què s'ha adreçat a les cambres de comerç i als representants de l'economia productiva en general: "Teniu molt a dir i fer per assolir aquest horitzó nacional tan engrescador i que vull pensar que tenim perfectament al nostre abast."

De Gispert, que va formar part de la ponència redactora de l'estatut del 2006, ha recordat també que justament avui fa vuit anys que els catalans van ser cridats a votar en referèndum l'estatut que el 2010 el Tribunal Constitucional va escapçar, cosa que va provocar, ha dit, aquest "moviment del catalanisme polític i cívic", que "ha convertit al sobiranisme tantes i tantes persones que advocàvem per l'encaix i l'entesa" a causa del fet, ha afirmat, que amb aquella sentència "el pacte constitucional es va trencar".

Així mateix, ha destacat que "Catalunya resisteix i avança, malgrat els entrebancs i les mancances, gràcies a la societat civil i el seu teixit associatiu". "Podríem afirmar", ha afegit, "que si alguna cosa molt positiva ha tingut un estat absent, indolent i, en el pitjor dels casos, bel·ligerant contra Catalunya i els seus interessos és que ens hem hagut d'espavilar pel nostre cantó" per defensar el català, apuntalar la nostra economia i preservar la cohesió social.

D'altra banda, ha fet balanç de l'activitat parlamentària des que va assumir la presidència de la cambra el 16 de desembre de 2010, i ha demanat al conjunt dels grups parlamentaris la "màxima diligència, perquè no ens podem permetre el luxe de no aprovar" unes lleis tan rellevants com l'electoral, la de consultes populars no referendàries i la de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Pel que fa a l'electoral, ha apel·lat a la "generositat" dels grups, perquè "Catalunya necessita i mereix un sistema electoral modern, que garanteixi més qualitat democràtica, que fomenti una millor representació parlamentària i una relació més fluida entre els electors i els diputats", i sobre la de consultes ha destacat que va molt més enllà del 9N, ja que serà una eina que permetrà "avançar en les fórmules de participació política i en l'activisme ciutadà". "Confio que, malgrat totes les turbulències del present, es puguin aprovar aquestes lleis amb el màxim grau d'acord possible. Hauria de quedar molt clar, perquè la voluntat de servir la societat ens ho reclama, que els moments que vivim requereixen dosis especials de generositat, d'audàcia i de clarividència", ha afegit, i ha conclòs que si aquestes lleis s'aproven ni el govern ni ella mateixa no se n'atribuiran el mèrit, perquè serà de tots els grups.

De Gispert, la primera dona que presideix el Parlament, també ha dedicat part de la conferència a defensar el paper de la dona a la societat, i ha remarcat la menor presència femenina en les direccions empresarials.