Notícies

El ple ha aprovat aquesta tarda per unanimitat portar a la fiscalia les conclusions, les recomanacions i tots els treballs de la comissió d'investigació sobre la gestió de les caixes d'estalvi. També aquesta tarda la cambra ha fet el primer debat de la proposició de llei del règim especial de l'Aran, que seguirà la tramitació parlamentària amb el debat en comissió i ponència.

La cambra ha aprovat aquesta tarda el dictamen, de més de quaranta pàgines, de la comissió d'investigació sobre possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors. El text inclou totes les conclusions i recomanacions pactades entre CiU i ERC, i també d'altres del PSC, el PPC i ICV-EUiA. CiU i ERC han votat a favor de tots els punts; el PSC ha votat a favor de la majoria, però s'ha abstingut en alguns, com C's, tot i que aquesta formació ha votat en contra d'alguns apartats; el PPC ha votat a favor d'alguns punts, però s'ha abstingut o ha votat en contra en altres; ICV-EUiA ha votat en contra o s'ha abstingut en la majoria de punts, i la CUP ha votat majoritàriament en contra del text. L'únic punt que ha estat aprovat per unanimitat és el de traslladar a la fiscalia les conclusions, les recomanacions i els treballs de la comissió.

Al text aprovat, la comissió constata que en la seva gestió les caixes es van basar en una excessiva exposició al risc immobiliari; van patir la "febre" de l'expansió territorial; van concedir hipoteques amb poques garanties; van actuar amb "lleugeresa i descontrol" amb les preferents, aspecte que "pot ser considerat una estafa", i van optar per consells d'administració amb persones amb escassa formació en matèria financera i per una "inadequada" política retributiva i de pensions dels directius, amb casos "manifestament desproporcionats, injustificats i clarament contraris als principis ètics". Pel que fa a les preferents, el text també denuncia una "clara manca d'atenció en les seves funcions de supervisió i control" per part del Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Per tots aquests motius, es proposa traslladar a la fiscalia i a l'Agència Catalana de Consum les conclusions, les transcripcions i tots els materials de la comissió.

A l'apartat de recomanacions i propostes de millora, es planteja, entre altres mesures, que s'estableixin millors pràctiques de govern a les entitats, que es promogui la creació d'una banca pública, que es facin públics els sous dels directius i el personal de les entitats, que es posi en marxa una comissió de seguiment de l'arbitratge en els casos de les preferents, que s'obrin nous jutjats especials dedicats a aquest problema, que es promogui la dació en pagament, que es creï un organisme de protecció del client bancari independent del Banc d'Espanya i que es fomenti l'educació financera a l'ensenyament obligatori.

D'altra banda, es proposa que el Parlament reprovi el ministre i els exministres d'economia, el governador i els exgovernadors del Banc d'Espanya, el president del FROB i la presidenta de la CNMV per no haver comparegut davant la comissió.

La comissió va ser sol·licitada conjuntament pel PSC, el PPC, ICV-EUiA i C's, es va constituir el 12 d'abril de 2013, ha estat presidida per Dolors Montserrat (PPC) i va acabar els treballs el 3 de juny després de dinou reunions, a més de la constitutiva, i prop de setanta compareixences. Ha analitzat l'actuació i la gestió de totes les caixes que han estat absorbides per altres entitats o han participat en processos de fusió que han requerit ajudes públiques (Caixa Catalunya, Caixa Tarragona, Caixa Manresa, Catalunya Caixa, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Manlleu, Unnim, Caixa Penedès, Caixa Laietana, Bankia i Caixa Girona); l'emissió i la comercialització de preferents i altres productes similars, i l'actuació de control de les administracions i els òrgans reguladors.

Al debat hi han intervingut Ferran Falcó (CiU), Pere Aragonès (ERC), Alícia Romero (PSC), José Antonio Coto (PPC), Josep Vendrell (ICV-EUiA), Carlos Carrizosa (C's) i David Fernàndez (CUP).

Règim especial de l'Aran
Aquesta tarda la cambra ha fet també el primer debat de la proposició de llei del règim especial de l'Aran. Com que el text ha estat redactat en ponència conjunta i el signen tots els grups parlamentaris, no s'hi ha presentat cap esmena a la totalitat, de manera que seguirà la tramitació parlamentària amb el debat en comissió i ponència abans de tornar al ple per al debat final.

La proposició estableix el règim especial de l'Aran amb l'objectiu de protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics i la identitat, i el defineix com a "entitat territorial singular" amb "personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia". Així, el text reconeix a l'Aran "el dret i la realitat de l'organització institucional, política i administrativa" pròpia i li "garanteix les competències, els recursos i l'autonomia per ordenar, governar i gestionar els afers públics i els interessos generals del seu territori".

Així mateix, el text defineix les competències del Conselh Generau d'Aran i li n'atribueix de plenes, entre d'altres, en el foment i la promoció de la cultura aranesa i en la conservació, gestió i administració del patrimoni cultural; crea la comissió bilateral Generalitat-Conselh Generau com a òrgan permanent de relació entre totes dues administracions; fixa l'aranès com a llengua oficial a l'Aran i a Catalunya, juntament amb el català i el castellà, com a idioma que tothom té el dret de conèixer i utilitzar, com a llengua d'ús del Conselh, l'administració local aranesa i les entitats que en depenen i com a llengua vehicular i d'aprenentatge als centres educatius de l'Aran. A més, el text estableix que els pressupostos de la Generalitat han d'incloure un fons de cooperació amb el Conselh i que en una futura organització territorial del país l'Aran "no pot ser inclòs en cap divisió territorial ni administrativa que no sigui ell mateix".

Al debat hi han intervingut Àlex Moga (CiU), que és l'alcalde de Viella i ha estat el diputat relator de la ponència, Josep Cosconera (ERC), Òscar Ordeig (PSC), Dolors López (PPC), Sara Vilà (ICV-EUiA), Carina Mejías (C's) i Isabel Vallet (CUP). Des de la llotja l'ha seguit una delegació de l'Aran, encapçalada pel síndic, Carlos Barrera.

Interpel·lacions
Durant el ple la cambra també ha substanciat interpel·lacions dels grups, sobre la llei orgànica per la qual es fa efectiva l'abdicació del rei Joan Carles I (ICV-EUiA), l'economia del tercer sector (PSC), les mesures per garantir la viabilitat i l'estabilitat de les entitats socials (ERC), la situació del cos de mossos d'esquadra (C's) i la violència que generen els grups radicals i els organitzats (PPC).