La presidenta, Núria de Gispert, ha presidit aquest migdia la sessió constitutiva de la comissió d'estudi de la reforma horària, després que el ple n'aprovés per unanimitat la creació el mes d'abril. Oriol Amorós, diputat del grup d'ERC, ha estat ratificat president de la comissió, que integren, a més del president, dos diputats de cada grup, i que neix amb la voluntat d'acabar els treballs aquest any.
La comissió té per objecte conèixer les iniciatives polítiques i legislatives que cal que el Parlament adopti per portar a terme la reforma horària a partir de l'1 de gener de 2016, amb l'objectiu, entre d'altres, de promoure la conciliació laboral i personal, per exemple amb jornades laborals més compactes, com hi ha a molts països europeus. Tindrà una durada de sis mesos, amb l'objectiu preferent de cloure els treballs durant el 2014, i haurà de redactar un informe final. És previst que hi puguin assistir, entre d'altres, especialistes del grup Iniciativa per la reforma horària-Ara és l'hora.
Els membres de la comissió, a banda d'Amorós, són Benet Maimí i Joan Morell (CiU); Rosa Amorós i Agnès Russiñol (ERC); Montserrat Capdevila i Alícia Romero (PSC); José Antonio Coto i Fernando Sánchez Costa (PPC); David Companyon i Laura Massana (ICV-EUiA); Inés Arrimadas i Carmen de Rivera (C's), i David Fernàndez i Isabell Vallet (CUP).
De Gispert els ha encoratjat a fer bona feina i ha confiat que el Parlament pugui contribuir a fer que un dia "la reforma horària sigui una realitat explícita" i no tan sols un tema present a l'agenda política. En aquest sentit, ha celebrat que "d'una vegada" la cambra abordi aquesta qüestió mitjançant una comissió específica que podrà fer recomanacions al govern o a les instàncies que puguin decidir en aquest àmbit.
Amorós, un cop ha ocupat la presidència, ha destacat que la comissió tractarà de la "quotidianitat" i la "qualitat de vida", que, ha dit, hauria de millorar amb una reforma horària, i ha apuntat alguns dels aspectes que s'hi abordaran, com ara els relacionats amb l'àmbit del treball, les administracions públiques, l'educació, el lleure i la cultura o el comerç.