Notícies

El ple, a la sessió d'aquesta setmana, que començarà dimecres i s'allargarà fins dijous al migdia, farà el debat i la votació finals de la proposició de llei del PSC que modifica la llei de la iniciativa legislativa popular (ILP), i del dictamen, amb les conclusions i recomanacions aprovades, de la comissió d'investigació de les caixes. Així mateix, farà el debat de totalitat de la proposició de llei del règim especial d'Aran, redactada en ponència conjunta i signada per tots els grups. A més de la sessió de control, l'ordre del dia inclou set interpel·lacions i sis mocions.

Com és habitual, el ple començarà dimecres a les deu del matí amb la sessió de control als consellers, primer, i al president de la Generalitat, tot seguit. Artur Mas respondrà les preguntes que li formulin els caps de files i portaveus dels set grups parlamentaris sobre l'actualitat política, i els consellers respondran preguntes sobre la connexió per metro de l'aeroport del Prat amb la ciutat de Barcelona, les mesures de suport a la infància amb vista a l'estiu i les darreres dades turístiques (CiU); el desallotjament de Can Vies i la proposta de decret de regulació de l'agricultura ecològica presentada per la Comissió Europea (ERC); el tancament d'empreses i en especial d'Schott Ibérica a Sant Adrià de Besòs i la situació de les persones discapacitades i els Centres Especials de Treball (PSC); la neutralitat política i la imparcialitat en els espais públics, i el transport escolar (PPC); el copagament als serveis socials i les prospeccions marines a la costa nord de Catalunya (ICV-EUiA), i una possible reunió del conseller d'economia amb el síndic major de comptes per tractar de Spanair (C's).

Modificació de la llei de les ILP
A continuació, el ple farà el debat i la votació finals de la proposició de llei presentada pel PSC que modifica la llei de la iniciativa legislativa popular, per "fer un pas més enllà demostrant que la participació ciutadana és una peça clau en el funcionament del sistema democràtic", tal com subratlla l'exposició de motius. La proposició arriba al darrer debat al ple amb només tres esmenes vives, una del PSC i dues d'ICV-EUiA. La resta del dictamen aprovat en comissió ho va ser per unanimitat.

Amb aquesta modificació, les ILP que després dels tràmits pertinents assoleixin les cinquanta mil signatures necessàries, s'hauran de sotmetre al debat de totalitat al ple en un termini màxim de quatre mesos des de l'endemà que la mesa rebi la certificació de les firmes. A més, també és previst que les ILP que ja estan en disposició de ser objecte del debat de totalitat, quan la nova llei entri en vigor se substanciïn en el termini de sis mesos.

La proposició també incorpora noves facultats d'actuació i intervenció als promotors de les ILP. Així, en el debat de totalitat, els promotors podran intervenir de nou després que els grups defensin les esmenes a la totalitat, si n'hi ha; si la proposició continua la tramitació en comissió, els promotors podran proposar compareixences, i un d'ells assistir a la primera reunió de la ponència i assessorar-la quan aquesta ho requereixi; i el debat final al ple començarà també amb la intervenció dels promotors.

Règim especial d'Aran
El ple es reprendrà dimecres a les quatre de la tarda amb el primer debat de la proposició de llei del règim especial d'Aran. El text s'ha redactat en ponència conjunta i el signen tots els grups parlamentaris; per tant, cap grup hi ha presentat esmena a la totalitat i el text seguirà la tramitació parlamentària amb el debat en comissió i en ponència abans de tornar al ple per al debat final.

La proposició de llei estableix el règim especial propi d'Aran, amb l'objectiu de protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics i la identitat, i el defineix com a "entitat territorial singular" que té "personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia". El règim especial "reconeix el dret i la realitat de l'organització institucional, política i administrativa d'Aran i en garanteix les competències, els recursos i l'autonomia per ordenar, governar i gestionar els afers públics i els interessos generals del seu territori".

D'altra banda, el text defineix les competències del Conselh Generau d'Aran, al qual n'atribueix de plenes en foment i promoció de la cultura aranesa i en conservació, gestió i administració del patrimoni cultural, entre d'altres; crea la comissió bilateral Generalitat-Conselh Generau, que és l'òrgan permanent de relació entre les dues administracions; fixa l'aranès com a llengua oficial a Aran i a Catalunya, juntament amb el català i el castellà, idioma que totes les persones tenen el dret de conèixer i d'utilitzar i que és la llengua d'ús al Conselh, l'administració local aranesa i les entitats que en depenen, i la llengua vehicular i d'aprenentatge als centres educatius d'Aran. A més, estableix que els pressupostos de la Generalitat han d'incloure un fons de cooperació amb el Conselh i que, en una futura organització territorial del país, Aran "no pot ser inclòs en cap divisió territorial ni administrativa que no sigui ell mateix".

Comissió d'investigació de caixes
La sessió continuarà amb el debat i la votació del dictamen de la comissió d'investigació sobre possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors. El dictamen inclou totes les conclusions i recomanacions pactades entre CiU i ERC, i també unes quantes del PSC, PPC i d'ICV-EUiA, segons que va acordar la comissió a la seva darrera sessió, en què es van rebutjar totes les propostes de C's i la CUP.

La comissió, sol·licitada conjuntament pel PSC, el PPC, ICV-EUiA i C's, es va constituir el 12 d'abril de 2013, ha estat presidida per la diputada Dolors Montserrat, i va acabar els treballs el passat 3 de juny després de dinou reunions, a més de la constitutiva, i de prop de setanta compareixences. S'ha analitzat l'actuació i la gestió de totes les caixes que han estat absorbides per altres entitats o han participat en processos de fusió que han requerit ajudes públiques (Caixa Catalunya, Caixa Tarragona, Caixa Manresa, Catalunya Caixa, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Manlleu, Unnim, Caixa Penedès, Caixa Laietana, Bankia i Caixa Girona), l'emissió i comercialització de participacions preferents i altres productes similars, i l'actuació de control de les administracions i dels òrgans reguladors.

Així doncs, la comissió constata que les caixes es van basar en una excessiva exposició al risc immobiliari, van patir la "febre" de l'expansió territorial, van concedir hipoteques amb poques garanties, van actuar amb "lleugeresa i descontrol" amb les preferents, el que "pot ser considerat una estafa", van optar per consells d'administració amb persones amb escassa formació en matèria financera i per una "inadequada" política retributiva i de pensions dels directius, que en el cas d'algunes són "manifestament desproporcionats, injustificats i clarament contraris als principis ètics". Pel que fa a les preferents, també es denuncia una "clara manca d'atenció en les seves funcions de supervisió i control" del Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Per tot això, es proposa traslladar a la fiscalia i a l'Agència Catalana de Consum les conclusions, les transcripcions i tots els materials de la comissió.

A l'apartat de recomanacions i propostes de millora, es planteja que s'estableixin bones i millors pràctiques de govern a les entitats, que es promogui la creació d'una banca pública, que es facin públics els sous dels directius i del personal de les entitats, que es posi en marxa una comissió de seguiment de l'arbitratge en els casos de les preferents, que s'obrin nous jutjats especials dedicats a aquest problema, que es promogui la possibilitat de la dació en pagament, que es creï un organisme de protecció del client bancari independent del Banc d'Espanya i que es fomenti l'educació financera a l'ensenyament obligatori, entre d'altres.

Per altra banda, es proposa que el Parlament reprovi el ministre i els exministres d'economia, el governador i els exgovernadors del Banc d'Espanya, el president del FROB i la presidenta de la CNMV per no comparèixer davant la comissió.

Interpel·lacions
Els consellers respondran al llarg de la sessió de dimecres set interpel·lacions dels grups, sobre la reconfiguració del mapa comunicatiu (CUP), l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural (PPC), el projecte de llei orgànica per la qual es fa efectiva l'abdicació de sa majestat el rei Joan Carles I de Borbó (ICV-EUiA), l'economia del tercer sector (PSC), les mesures per garantir la viabilitat i l'estabilitat de les entitats socials (ERC), la situació actual del cos de mossos d'esquadra (C's), i la violència que generen els grups radicals i els organitzats (PPC).

Mocions
A l'últim, dijous al matí el ple debatrà i votarà les set mocions presentades pels grups arran de les interpel·lacions de la sessió anterior. Els grups poden presentar esmenes a les mocions fins una hora abans que comenci el ple.

A la moció de les escoles bressol, el PSC insta el govern a presentar en el termini de tres mesos una planificació de centres d'educació infantil per al període 2015-2020 que garanteixi una educació de zero a tres anys de qualitat en condicions d'igualtat social i territorial, a restituir el finançament de 1.600 euros per alumne i any, a garantir a les administracions locals el pagament dels deutes pendents, a continuar el procés d'homogeneïtzació de les llars d'infants de titularitat municipal i les de la Generalitat, i a instaurar una partida suficient de beques. El text també constata l'afectació de l'aplicació de la LRSAL als municipis, demana que es presenti un informe d'impacte i que la Generalitat doti pressupostàriament el municipis que tenen delegada la competència de crear i gestionar llars d'infants.

La moció de C's, sobre la situació d'inestabilitat i paràlisi política, insta el govern a no facilitar, promoure, ni donar suport a una declaració unilateral d'independència, i a canviar de rumb la política catalana i centrar-se en les quatre prioritats que, segons el CEO, més preocupen els catalans: l'atur, la situació econòmica, la corrupció i els partits polítics. Demana un ple monogràfic sobre mesures per la reactivació econòmica, diàleg amb el govern central sobre un nou model de finançament, el compliment dels compromisos sobre la reforma de l'administració pública, que s'implementin les mesures anticorrupció, es facin públics els sous dels directius d'empreses i entitats públiques, i la liquidació detallada de les subvencions a empreses, entitats i mitjans de comunicació.

A la moció sobre la renda mínima d'inserció i les famílies sense ingressos, el PSC insta el govern a fer una reforma urgent de la renda mínima d'inserció perquè es garanteixi la restitució de la renda i el cobrament de totes les prestacions, i també a fer efectius durant el 2014 els pagaments endarrerits de les prestacions. Pel que fa a les famílies excloses de la renda mínima d'inserció, es demana que garanteixi que totes les famílies amb infants i sense ingressos siguin beneficiàries de la RMI, s'elabori i executi un pla per a l'activació laboral, se'ls garanteixi el manteniment de la llar i els subministraments bàsics, i s'augmentin els recursos destinats als ajuts d'urgència social.

La moció d'ERC, sobre la futura seguretat social catalana, rebutja la reforma del sistema de pensions endegada pel govern espanyol el desembre passat, expressa profunda preocupació i alerta de la desinformació del ciutadà sobre el futur de les pensions, insta el govern a elaborar un pla i a dissenyar l'administració de la tresoreria de la seguretat social catalana per garantir les pensions i prestacions d'atur dels catalans si el vot el 9 de novembre és favorable a la independència, i a incloure en la publicació anual de les balances fiscals el càlcul corresponent als fluxos d'ingressos i despeses de Catalunya amb la Seguretat Social.

La moció del PPC, sobre la política industrial, insta el govern, entre d'altres, a intensificar les polítiques de suport i acompanyament del sector industrial, a incrementar-ne els recursos i impulsar noves línies de finançament en activitat industrial, a reforçar i complementar-ne alguns aspectes, a impulsar una ordenació dels polígons industrials de Catalunya i a intensificar les polítiques que permetin augmentar el nombre d'empreses exportadores i la consolidació de nous mercats.

A la moció sobre l'actuació i el cessament del director general de la policia, ICV-EUiA insta el govern a dialogar per definir noves polítiques de seguretat en protestes i mobilitzacions que aïllin els violents. Sobre Can Vies, demana que el departament d'interior presenti abans d'un mes un informe dels dispositius i "les possibles actuacions desproporcionades" dels mossos, i demana que s'aprofiti el relleu de Manel Prat per obrir una reflexió sobre el paper del cos. El text insta a convocar una reunió urgent del Consell de Seguretat de Catalunya per informar dels casos d'Ester Quintana i Juan Andrés Benítez, a demanar perdó públicament a les víctimes de bales de goma i a rescabalar-les, a reconèixer que Quintana va ser ferida per una bala i que el departament d'interior obri una investigació interna pel cas d'Alfonso Bayard.