El ple ha donat aquesta tarda via lliure perquè la cambra continuï tramitant el projecte de llei del voluntariat, que no tenia cap esmena a la totalitat, i el que crea tres nous impostos ambientals, que en tenia una del PPC que ha estat rebutjada amb els vots de la resta de grups. Un cop superat el primer debat en sessió plenària, tots dos projectes es continuaran ara tramitant en comissió i a l'últim tornaran al ple perquè en faci el debat i la votació finals.
La consellera de benestar i família, Neus Munté, ha defensat el projecte de llei del voluntariat per la necessitat d'un "marc jurídic global que contribueixi a reforçar el voluntariat a casa nostra" i permeti "assegurar la qualitat" en el seu desenvolupament. Ha explicat que el text base ha estat treballat amb les entitats, i, entre altres aspectes, s'ha referit als objectius de "preservar el model català del voluntariat", definir "amb claredat" què és voluntariat i què no ho és i actualitzar els drets i deures dels voluntaris i les organitzacions, a qui ha aprofitat per agrair la tasca que fan.
Al debat hi han intervingut Ferran Falcó (CiU), Pere Bosch (ERC), Eva Granados (PSC), Rafael López (PPC), Lorena Vicioso (ICV-EUiA), José María Espejo-Saavedra (C's) i Isabel Vallet (CUP).
Aquest projecte de llei té per objectiu "fomentar, promoure, reconèixer i protegir" el voluntariat com un "agent de transformació social" en el marc del model català. L'articulat estableix que l'àmbit d'aplicació són les entitats privades sense ànim de lucre establertes a Catalunya o que hi desenvolupen majoritàriament l'activitat.
El text fixa cinc àmbits d'actuació del voluntariat: social, comunitari, cultural, ambiental i internacional. Així mateix, estableix drets dels voluntaris, com ara rebre formació i obtenir un certificat de la participació, i també deures, com rebutjar qualsevol contraprestació econòmica o material i mantenir la confidencialitat de les informacions rebudes en el desenvolupament de la seva tasca. Pel que fa a les obligacions de les entitats, disposa que han de tenir un pla de voluntariat, que han d'assegurar els riscos derivats de l'activitat que desenvolupa la persona voluntària i que li han de rescabalar, en cas d'acord, les despeses que li pugui ocasionar l'activitat a l'entitat. A l'últim, també estableix que el govern s'ha de dotar d'un òrgan consultiu i d'assessorament en matèria d'associacionisme i voluntariat.
Impostos ambientals
El ple també ha acordat que continuï la tramitació del projecte de llei sobre impostos ambientals, en rebutjar l'esmena a la totalitat que hi havia presentat el PPC, per 19 vots a favor d'aquest grup i 110 en contra de la resta. La cambra ha rebutjat, en canvi, la proposició de llei d'ICV-EUiA que plantejava també dos impostos d'aquest tipus, ja que ha aprovat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat CiU i el PPC, per 85 vots a favor (CiU, ERC i PPC) i 44 en contra (PSC, ICV-EUiA, C's i CUP).
El conseller d'economia i coneixement, Andreu Mas-Colell, ha presentat el projecte, i ha argumentat que, a més de ser instruments per a la recaptació, els nous impostos també han de servir per incentivar conductes més respectuoses amb el medi ambient per part dels agents econòmics. A més, ha apuntat que es creen seguint recomanacions de la Unió Europea i que tenen antecedents en altres comunitats autònomes i països europeus. El govern preveu que entre els tres impostos es podrien recaptar prop de 50 milions d'euros anuals, que en part servirien per finançar inversions per millorar la qualitat del medi.
El projecte de llei crea un primer impost sobre les emissions contaminants d'òxids de nitrogen a l'atmosfera que produeix l'aviació comercial, durant les fases d'aterratge, rodatge i enlairament, en un aeroport que pertanyi a una zona de protecció especial; els subjectes passius són les companyies aèries i les persones físiques o jurídiques que operen el vol que surt des d'un aeròdrom de Catalunya sotmès al gravamen. El segon impost és sobre la producció termonuclear d'energia elèctrica, per la seva incidència en el medi ambient; el projecte preveu que quan l'impost entri en vigor deixi d'aplicar-se el gravamen de protecció civil a les centrals nuclears perquè no hi hagi doble imposició. El tercer impost grava l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera, en concret d'òxid de nitrogen, diòxid de sofre, partícules en suspensió i carboni orgànic total, generats en determinades instal·lacions industrials i de combustió, com ara refineries de petroli i gas, fàbriques de ciment i de materials plàstics i explotacions mineres.
Josep Vendrell (ICV-EUiA) ha presentat la proposició, i ha defensat la "fiscalitat verda" amb el principi que "qui contamina paga, i qui contamina més paga més". Així mateix, ha lamentat que el sistema econòmic vigent és "mediambientalment ineficient" i "malbaratador", ha afirmat que "contaminar surt encara massa barat en el nostre país" i ha conclòs que hi ha una "necessitat imperiosa d'afrontar d'una vegada la modernització ecològica d'un model econòmic socialment injust i ecològicament insostenible".
La proposició de llei d'ICV-EUiA de creació d'impostos ambientals plantejava un tribut sobre les emissions a l'atmosfera de diòxid de carboni en els processos productius d'instal·lacions, i un altre sobre emissions contaminants de gasos, en concret de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen o qualsevol altre compost oxigenat del sofre o nitrogen.
Al debat conjunt de totes dues iniciatives també hi han participat Antoni Fernández Teixidó (CiU), Marc Sanglas (ERC), Jordi Terrades (PSC), Santi Rodríguez (PPC), Jordi Cañas (C's) i Quim Arrufat (CUP).
Interpel·lacions
La sessió ha continuat amb les primeres interpel·lacions dels grups als consellers; dijous al matí es faran les que restin.
Les interpel·lacions que se substancien en aquest ple són sobre: la inserció laboral de les persones amb més dificultats (ERC); la política lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (PSC); les infraestructures metropolitanes (PSC); les infraestructures viàries per al desenvolupament econòmic (PPC); el pla hidrològic de la conca de l'Ebre i el pla de protecció integral del delta de l'Ebre (ICV-EUiA), i la resolució del departament d'ensenyament del 14 de març de 2014 i les darreres sentències judicials sobre ensenyament (C's).