Notícies

El ple farà, dimecres i dijous, els debats i les votacions per a l'aprovació de les lleis de l'impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit i del fons de cooperació local de Catalunya, i també el primer debat de la iniciativa legislativa popular (ILP) sobre la renda garantida de ciutadania.

Així mateix, designarà els tres parlamentaris que defensaran al Congrés dels Diputats la proposició de llei orgànica per delegar a la Generalitat la competència per convocar el referèndum sobre el futur polític de Catalunya, i votarà si interposa recurs d'inconstitucionalitat contra la llei estatal de racionalització i sostenibilitat de l'administració local.

Minut de silenci per Adolfo Suárez
El ple començarà dimecres a les deu del matí amb un minut de silenci per la mort del primer president espanyol de la democràcia, Adolfo Suárez.

Sessió de control
Tot seguit, es farà la sessió de control, primer als consellers i després al president de la Generalitat. Els consellers respondran preguntes sobre: l'impost als operadors de comunicacions electròniques; l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta; els sistemes de rodalia del Camp de Tarragona i Girona (CiU); l'informe de la Comisión de Expertos para la Reforma del Sistema Tributario Español; la continuïtat de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (ERC); les actuacions a les Gavarres des de les nevades del 2010; l'augment dels casos de violència de gènere (PSC); l'estat dels serveis penitenciaris; la politització del sistema educatiu (PPC); l'estat dels boscos i la prevenció d'incendis (ICV-EUiA); les llistes d'espera i el col·lapse de les urgències (C's), i la dualitat entre escola pública i privada-concertada a l'educació primària i secundària obligatòria (CUP). Després Artur Mas respondrà les preguntes dels grups sobre temes d'actualitat política.

Projecte de llei de l'impost de dipòsits bancaris
A continuació, es farà el debat final del projecte de llei de l'impost sobre dipòsits en entitats de crèdit, que arriba al ple amb vuit esmenes a l'articulat, sis d'ICV-EUiA, entre les quals una que demana que l'impost sigui més alt, una del PSC sobre la base imposable de l'impost,i una del PPC, amb què aquest grup demana que l'impost sigui de tipus zero.

L'objecte d'aquesta norma és crear un tribut propi de la Generalitat de naturalesa directa que gravi els dipòsits constituïts pels clients en les entitats de crèdit que tinguin la seu central, sucursals o oficines operatives a Catalunya. L'impost, que haurien de pagar les entitats de crèdit, no repercutiria en cap cas en els clients, i el gestionaria i recaptaria l'Agència Tributària de Catalunya.

La norma estableix tres trams impositius d'acord amb els diners que en forma de dipòsits de tercers gestionen les entitats: fins a 150 milions d'euros, del 0,3 per cent; entre 150 i 600 milions, del 0,4 per cent, i més de 600 milions, del 0,5 per cent. Les entitats de crèdit podran obtenir deduccions per cada oficina oberta a Catalunya i pels imports destinats a finalitats d'utilitat pública o obra social, i podran ser sancionades en cas d'infracció.

El text exclou de l'obligació de pagar aquest impost el Banc d'Espanya, el Banc Central Europeu, el Banc Europeu d'Inversions, l'Institut de Crèdit Oficial, l'Institut Català de Finances, les seccions de crèdit de les cooperatives i les autoritats de regulació monetària.

La iniciativa, que es va debatre al ple per primera vegada com a decret i que per acord dels grups s'ha tramitat com a projecte, arriba al debat final després que el Consell de Garanties Estatutàries, arran d'una sol·licitud de dictamen del PPC, hagi determinat que s'ajusta a l'estatut i la constitució.

Diputats al Congrés
Dimecres al migdia és previst que el ple designi Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA) perquè defensin al Congrés dels Diputats la proposició de llei orgànica per delegar a la Generalitat la competència per convocar el referèndum sobre el futur polític de Catalunya, i M. Mercè Jou (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Dolors Camats (ECV-EUiA) com a suplents. Tots tres grups van registrar els noms divendres, i el Congrés té previst debatre la proposició el 8 d'abril.

El 16 de gener el ple va aprovar la proposta per presentar a la mesa del Congrés la proposició de llei orgànica de delegació a la Generalitat de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, per 87 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA i els diputats del PSC Marina Geli, Núria Ventura i Joan Ignasi Elena), 43 en contra (els 16 diputats del PSC restants, PPC i C's) i 3 abstencions (CUP).

El text planteja una proposició de llei orgànica d'un únic article perquè, mitjançant l'article 150.2 de la constitució, es delegui a la Generalitat "la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans i les catalanes es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya, a partir dels termes que s'acordin amb el govern de l'estat". Així mateix, estableix que la convocatòria l'ha de fer el govern de la Generalitat i s'ha de celebrar abans que acabi l'any.

Projecte de llei del fons de cooperació local
El ple es reprendrà a la tarda amb el debat i la votació del projecte de llei pel qual s'aproven determinades mesures relatives al fons de cooperació local de Catalunya dels anys 2013 i 2014. Si la cambra ho aprova, el debat es farà, a petició del govern, per lectura única, un procediment de màxima celeritat que permetria que el projecte s'aprovés en un únic ple i sense que els grups hi poguessin presentar esmenes.

La vicepresidenta i consellera de governació i relacions institucionals, Joana Ortega, presentarà el projecte, que té per objectiu compensar la disminució del fons de cooperació local del 2013. Així, el govern destinaria una dotació complementària al fons del 2013 per als ajuntaments d'un import màxim de 52.607.662,40 euros, que repartiria en tres anualitats, i una altra per als consells comarcals d'un import màxim de 3.514.699,57 euros per a les anualitats del 2013 i el 2014.

ILP de la renda garantida de ciutadania
El debat de la ILP sobre la renda garantida de ciutadania, que el ple farà dimecres a la tarda, cap a dos quarts de sis, començarà amb les intervencions dels proposants de la iniciativa i seguirà amb les dels grups, de major a menor representació, acabant, però, amb CiU. Els membres de la comissió promotora que presentaran la ILP són Diosdado Toledano i Sixte Garganté.

Un cop fet el debat, la iniciativa seguirà la tramitació parlamentària, ja que els grups no hi han presentat cap esmena a la totalitat. Primer es faran en comissió les compareixences que acordin els grups, els quals podran presentar esmenes a l'articulat, que seran objecte de treball d'una ponència. La ponència farà un informe amb les esmenes que recomani incorporar, que la comissió haurà d'aprovar en un dictamen que a l'últim se sotmetrà a la votació definitiva del ple.

La ILP, que va recollir 121.191 signatures, regula la renda garantida de ciutadania, establerta a l'article 24.3 de l'estatut. Planteja una prestació econòmica mensual per garantir que tothom tingui uns ingressos per damunt del llindar de la pobresa, que fixa en dotze pagues de 664 euros, quantitat que equival a la de l'indicador de la renda de suficiència, que es revisa anualment.

És la primera ILP que arribarà al ple aquesta legislatura. La darrera a fer-ho va ser la que prohibia les curses de toros, que va ser aprovada, la VIII legislatura.

Interpel·lacions
El ple continuarà dimecres al vespre amb les primeres interpel·lacions als consellers. Les altres es faran dijous a partir de les nou del matí.

La cambra substanciarà set interpel·lacions, sobre: els criteris d'elaboració i difusió de les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (PPC); la internacionalització del dret de decidir i la consulta sobre el futur polític de Catalunya (ERC); les accions per potenciar el teixit productiu per mitjà del Barcelona Mobile World Capital (ERC); el transport sanitari (PSC); les necessitats d'escolarització i equipaments educatius (ICV-EUiA); el programa de desenvolupament rural de Catalunya (CiU), i les mesures per garantir l'ordre públic, la seguretat ciutadana i les institucions de govern davant possibles mobilitzacions massives (C's).

Recurs d'inconstitucionalitat
Dijous al matí, un cop acabades les interpel·lacions, el ple farà el debat i la votació de les propostes de CiU, d'ERC i la conjunta del PSC i ICV-EUiA per portar al Tribunal Constitucional la llei estatal 2/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. Les propostes són precedides d'un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, sol·licitat per ERC, el PSC i el govern, que conclou per unanimitat que diversos punts de la llei vulneren competències de la Generalitat i són contraris a la constitució i l'estatut.

Totes tres propostes coincideixen a demanar recórrer contra gairebé una vintena de punts de l'article 1 de la norma, que modifica la llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local; contra les disposicions addicionals novena, de convenis sobre l'exercici de competències i serveis municipals, onzena, sobre la compensació de deutes entre administracions per l'assumpció de serveis i competències, quinzena, sobre l'assumpció per part de les comunitats autònomes de les competències d'educació, i dissetena, sobre l'obertura de centres de culte, i contra les disposicions transitòries primera, sobre l'assumpció per part de les comunitats autònomes de les competències de salut, segona, sobre l'assumpció per part de les comunitats autònomes de competències de serveis socials, tercera, sobre els serveis d'inspecció sanitària, quarta, sobre la dissolució d'entitats d'àmbit territorial inferior al municipi, cinquena, sobre entitats d'àmbit territorial inferior al municipi en constitució, i onzena, sobre les mancomunitats de municipis.

Consells socials d'universitats
El ple també designarà un membre per als consells socials de les universitats Autònoma de Barcelona, de Barcelona, de Girona, de Lleida, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra i Rovira i Virgili. Els candidats respectius, alguns dels quals opten a la reelecció, són: Moisès Amorós, proposat per ERC; Núria Aymerich, per CiU; Manuel Ibarz, pel PPC; Antoni Gelonch, per CiU; Cristian Rovira, per CiU; Joaquim Soriano, per CiU, i Jacint Andreu Marquès, per ICV-EUiA.

Mocions
A l'últim, el ple debatrà i votarà, entre el matí i la tarda de dijous, les set mocions presentades pels grups arran de les interpel·lacions del darrer ple.

La de la CUP, sobre polítiques d'habitatge, insta el govern a recuperar la capacitat expropiadora dels habitatges buits i a demanar a l'estat que permeti als ajuntaments establir un recàrrec a l'IBI dels pisos desocupats. També demana que s'aprovi aquesta legislatura una llei de garantia d'un habitatge digne; que es satisfaci la demanda de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de sancionar les entitats financeres i les grans empreses titulars d'immobles buits; que l'Ofideute es converteixi en un servei integral de mediació en els casos de desallotjament, i que es declari "amb caràcter urgent" una moratòria per als desnonaments.

La de C's, sobre la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb relació al cèntim sanitari, insta el govern a tornar immediatament els ingressos recaptats amb aquest impost, a habilitar els serveis d'assessoria de l'Agència Catalana del Consum per facilitar les devolucions a les empreses i els particulars, a publicar els imports ingressats "indegudament" des del 2004 i a negociar en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera un mecanisme de compensació per a les hisendes de les comunitats autònomes.

La del PSC, sobre el sector agroalimentari i els purins, insta el govern a exigir a l'estat que derogui la normativa que regula la producció elèctrica amb la finalitat de solucionar immediatament el problema dels purins i a presentar una proposta de col·laboració financera amb les plantes per garantir-ne la continuïtat. També demana al govern que estableixi un calendari de pagament de les subvencions a agricultors i ramaders i que impulsi una taula de treball amb l'estat i la Unió Europea per eliminar les restriccions de les exportacions de porcí a Rússia.

La d'ICV-EUiA, sobre el desmembrament de l'Institut Català de la Salut (ICS), insta el govern a "no realitzar cap procés de privatització ni mercantilització" del sistema català de salut, i també a aturar la creació d'un únic ens jurídic que gestioni tots els dispositius assistencials de la regió sanitària de Lleida i alhora a obrir un diàleg que parteixi de l'opció que sigui la gerència territorial la que unifiqui i gestioni els serveis públics de la regió. També demana que les mesures d'eficiència garanteixin "el caràcter públic i la integritat de l'ICS" i siguin acordades amb els professionals i els sindicats.

La d'ERC, sobre polítiques de salut i el futur del sistema sanitari públic, insta el govern, amb relació a la creació d'un ens únic per gestionar la sanitat a Lleida, a negociar el procés amb els sectors implicats i els usuaris, a informar-ne el Parlament i a aclarir els terminis previstos. Així mateix, demana a l'executiu que retiri la instrucció de cobrar una taxa de set euros per la renovació de la targeta sanitària i a dotar de màxima transparència l'assignació de recursos per part del CatSalut mitjançant contractes i convenis.

La del PPC insta el govern a retirar l'esborrany del decret de plantilles i de provisió de places de docents, davant "el rebuig unitari i contundent" per part dels docents i perquè "presenta raonables dubtes competencials".

A l'últim, la segona moció dels populars, sobre les condicions i els mitjans necessaris per al compliment de les funcions dels mossos d'esquadra i els bombers, insta el govern, entre altres aspectes, a dotar de recursos materials i formatius aquests cossos, a dialogar-hi, a no permetre que s'utilitzi el nom dels mossos i la seva imatge per defensar la independència o a suspendre els lectors de matrícules que vetllen perquè els vehicles hagin passat la ITV fins que es garanteixi que no hi haurà errors en les notificacions posteriors.

Nou diputat
En aquest ple ja ocuparà el seu escó Cristòfol Gimeno (PSC), un cop la mesa n'ha certificat la plena condició de diputat en haver presentat la credencial de la Junta Electoral Central, l'escrit de jurament o promesa de respectar la constitució i l'estatut, i les declaracions de béns i activitats. Gimeno substitueix Jaume Collboni, que va renunciar a l'escó per centrar-se en les primàries del seu partit per elegir el candidat a l'alcaldia de Barcelona.