Notícies

La Comissió de Peticions ha atès la demanda d'una ciutadana que reclama la creació d'un registre de parelles de fet de tot Catalunya per resoldre la discriminació que comporta que no tots els ajuntaments hagin creat registres d'aquesta tipologia.

Per superar aquest buit legal, la Comissió de Peticions, en la darrera reunió, ha acordat per unanimitat exercir una de les seves potestats i ha recomanat als grups parlamentaris i al Govern, com a titulars de la funció legislativa, que proposin la modificació de la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella, amb l'objectiu de crear un registre general en què es puguin inscriure aquestes unions.

La senyora Inga Urbina va enviar un escrit a la Comissió en què es queixava que la legislació no prevegi crear un registre per a tot Catalunya. Actualment les parelles de fet només es poden inscriure als ajuntaments que han creat a iniciativa pròpia un registre d'aquest tipus.

La situació de Catalunya contrasta amb el que estableixen les legislacions d'altres comunitats autònomes, com Navarra, l'Aragó, el País Valencià, les Illes Balears, Madrid, Andalusia, les Illes Canàries, Extremadura, el País Basc i Cantàbria, que sí que han creat aquests registres. Cal tenir present que un registre d'aquestes característiques pot ser útil per als drets derivats de les unions estables de parella.

La peticionària explica en l'escrit que el fet que no tots els ajuntaments hagin creat aquest registre "crea discriminació respecte al lloc de residència de la parella".

D'altra banda, la Comissió també ha aprovat per unanimitat un resolució que insta el Govern a modificar el Decret 288/2000, de 31 d'agost, perquè els presoners del règim franquista puguin accedir a una indemnització encara que resideixin a l'estranger. Segons el Decret, només poden demanar aquesta indemnització les persones amb veïnatge administratiu a Catalunya, de manera que la Comissió proposa substituir aquest requisit pel "d'haver tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, sempre que no percebin cap indemnització a càrrec d'una altra comunitat autònoma pel mateix concepte".

La Comissió va adoptar aquesta resolució arran d'un petició que hi va presentar l'Associació d'Antics Combatents i Víctimes de la Guerra de la República Espanyola.

Funcions de la Comissió

La Comissió de Peticions, segons el Reglament, "és l'òrgan competent per tramitar les peticions que els ciutadans fan al Parlament en l'exercici del dret de petició individual o col·lectiva".

És una eina més per afavorir la proximitat entre el Parlament i els ciutadans, que hi poden comparèixer per exposar les seves demandes. Un cop examinades, la Comissió les pot remetre a la comissió parlamentària competent, als grups parlamentaris, al Govern, als departaments competents, a qualsevol altre òrgan de la Generalitat o d'una altra administració pública o al Síndic de Greuges.

La Comissió pot adoptar resolucions que assumeixin les peticions, arxivar-les si no les considera pertinents o fer recomanacions amb relació al seu contingut als poders públics i les institucions, com ha estat el cas de les dues peticions esmentades. En tot cas, ha de justificar la recepció de cada petició i comunicar a la persona peticionària, en el termini de tres mesos a partir de la presentació de la demanda, l'acord que hagi pres.