El ple ha fet avui el debat monogràfic sobre l'increment de la pobresa i les desigualtats a Catalunya, que van sol·licitar el PSC, ICV-EUiA i la CUP i en què el govern i els grups parlamentaris han debatut aquesta qüestió i les polítiques per fer-hi front. Demà a partir de les set de la tarda es votaran les propostes de resolució, que els grups poden presentar fins aquest vespre i transaccionar fins demà a les dues del migdia.
El debat ha començat a dos quarts de deu del matí amb les intervencions d'Eva Granados (PSC), Joan Herrera (ICV-EUiA) i David Fernàndez (CUP) en nom dels grups sol·licitants del debat.
A continuació, ha estat el torn del president de la Generalitat, Artur Mas, que ha remarcat la "màxima importància" que el govern dóna al tractament de la pobresa "durant els 365 dies de l'any". Així, ha destacat que les partides destinades a polítiques socials "pugen dins d'uns pressupostos que globalment baixen i que no decidim nosaltres". Així mateix, ha demanat als grups que facin propostes "amb un mínim sentit de la realitat" i que del debat en surtin "solucions el més pactades possible". També ha destacat que el govern ha retallat despesa, ha aturat noves inversions en infraestructures i ha rendibilitzat patrimoni públic per destinar més recursos a les polítiques socials. A l'últim, ha argumentat que "el país genera recursos suficients per fer polítiques socials en majúscules, però fallen els instruments capitals: no recaptem impostos, no fixem els dèficits i no podem legislar en temes bàsics".
Després del president han intervingut els consellers de benestar social i família, Neus Munté, d'empresa i ocupació, Felip Puig, de justícia, Germà Gordó, de territori i sostenibilitat, Santi Vila, de salut, Boi Ruiz, i d'ensenyament, Irene Rigau, per explicar les polítiques que impulsen els seus departaments per lluitar contra la pobresa.
Oriol Amorós (ERC)
Un cop acabades les intervencions del govern, ha estat el torn dels grups. Oriol Amorós (ERC) ha demanat "respostes concretes" a la pobresa i que no "es deixi ningú enrere". En concret, ha proposat un nou decret per lluitar contra la pobresa energètica aplicable tot l'any, que el dret a l'habitatge sigui efectiu, que es paguin les rendes mínimes concedides, un pla perquè els desnonaments no siguin automàtics i augmentar la coordinació entre les administracions per donar una resposta "global" a la pobresa. D'altra banda, ha denunciat el "repartiment injust del dèficit" per part de l'estat, que Espanya "estigui en mans de les elits extractives" i el dèficit fiscal. "No volem seguir en mans dels qui ens espolien per fer polítiques antisocials", ha asseverat, i ha remarcat la importància de deixar en mans dels ciutadans el futur del país per "fer un estat del benestar més fort".
Pere Navarro (PSC)
Pere Navarro (PSC) ha demanat al govern que "no doni l'esquena a qui més ho necessita" i que estigui "a l'alçada" de la situació. "Hi ha una Catalunya que no volen mirar", s'ha lamentat, i ha afegit que el model ideològic de l'executiu "és nefast en època de crisi", ja que "deixa sense protecció als qui més ho necessiten". A més, ha denunciat que "s'amagui la realitat amb la bandera" i que el govern no lideri cap reforma del model de finançament. Així, ha assegurat que "es poden fer les coses diferents", i ha proposat un pla de xoc i un pacte de mínims entre les forces polítiques per combatre la pobresa, que garantiria, entre altres coses, l'augment de la partida per a les beques menjador, que "cap persona amb situació de vulnerabilitat pateixi un tall de subministrament energètic", una "estratègia conjunta" contra la pobresa infantil i la reforma de la renda mínima d'inserció.
Rafael López (PPC)
Rafael López (PPC) ha recriminat al govern que "negui sistemàticament el problema de la pobresa" i que no impulsi noves polítiques per combatre-la. En aquest punt ha assegurat que la Generalitat té prou recursos i competències per fer-ho però que "prioritza l'agenda nacional" deixant de banda la social. D'aquesta manera, ha afirmat que "l'únic govern que treballa per sortir de la crisi és el d'Espanya", i ha demanat a l'executiu català que "deixi l'estelada" i torni a les polítiques de consens. D'altra banda, ha instat el Parlament ha assolir consensos i a augmentar la "intensitat protectora de la Generalitat". En aquest sentit, ha proposat a totes les forces polítiques pactar un full de ruta social per sortir de la crisi.
Joan Herrera (ICV-EUiA)
El darrer a intervenir abans de la pausa del migdia ha estat Joan Herrera (ICV-EUiA), que ha acusat el govern de "tergiversar les dades sobre la pobresa". Així, ha apuntat que "les desigualtats s'incrementen" i que "Catalunya té una població segregada per la renda". Així mateix, ha demanat al govern que canviï les prioritats, perquè "no tot és culpa de Madrid", i que les retallades de despesa "no siguin lineals". A més, ha criticat el "canvi de model de la dependència" i els endarreriments en el pagament de la renda mínima d'inserció, i ha demanat "tramitar i no desnaturalitzar" la ILP sobre la renda garantida de ciutadania i que s'asseguri el subministrament dels serveis bàsics a les persones que no poden pagar-los. A l'últim, ha proposat garantir uns imports mínims als pressupostos per a salut, serveis socials i ensenyament i modificar diversos impostos, com el de successions o patrimoni, per aconseguir més ingressos.
Albert Rivera (C's)
Albert Rivera (C's) ha centrat la seva intervenció en la creació d'ocupació, l'educació i l'habitatge social. Ha assegurat que l'"obsessió" del govern "ha de ser la generació dels llocs de treball" per sortir de la crisi, i també la formació com a "palanca de canvi" i garantia de la igualtat d'oportunitats. Per combatre la pobresa ha proposat mesures d'incentiu fiscal a les famílies amb dificultat; una pressió fiscal "més moderada" a les classes mitjanes, amb una reducció de l'IRPF; arbitratge en l'habitatge per no arribar al desnonament; una "clàusula social" a les entitats financeres perquè es comprometin a prendre mesures socials en aquest camp, i un parc d'habitatge públic. Ha acabat la intervenció acusant el govern de "construir un estat amb una mà i destruir el benestar amb l'altra" i advertint que "la solució no és separar Catalunya d'Espanya".
David Fernàndez (CUP)
David Fernàndez (CUP) s'ha preguntat si "hem sortit del túnel o és que ve un tren de cara", i ha raonat que "hi ha una disputa per uns recursos limitats i cal prioritzar entre la gent i els mercats". Així, ha assegurat que "es poden fer moltíssimes coses més" i que cal una "extensió" dels serveis públics. A més, ha alertat que després de la crisi actual tornarà a arribar el "model bombolla" i que "la reforma de les pensions, el bloqueig de la llei de dependència, l'obsessió pel dèficit i el deute, el repagament de tot i la pujada del transport públic porta més pobresa". A l'últim, ha proposat una moratòria de desnonaments, canviar la perspectiva sobre la pobresa, reorientar partides pressupostàries i assumir l'estructura laboral "feble" del país per començar a corregir les desigualtats.
Meritxell Borràs (CiU)
Meritxell Borràs (CiU) ha lamentat els "retrets" al govern de la resta de grups i ha cridat a "sumar esforços" per donar solucions a la pobresa. Així mateix, ha valorat "l'esforç" del govern per prioritzar la despesa social, i ha lamentat que l'estat hagi retallat en "beques, programes d'educació, centres especials de treball o programes d'ocupació", entre altres àmbits. "Des del govern central s'ofega Catalunya", ha asseverat. Amb relació a la ILP sobre la renda mínima de ciutadania, s'ha compromès a no obstaculitzar-ne el tràmit, però ha advertit que "no és assumible econòmicament" ni és el seu model.
Rèpliques del govern i els grups
La consellera de benestar social i família ha respost als grups, cosa que ha obert un nou torn d'intervencions de deu minuts per cadascun, en què han intervingut, per aquest ordre, Pere Bosch (ERC), Eva Granados (PSC), Rafael López (PPC), Joan Herrera (ICV-EUiA), Albert Rivera (C's), David Fernàndez (CUP) i Meritxell Borràs (CiU).
Les propostes de resolució es votaran demà
Els grups poden presentar les propostes de resolució al registre fins a les nou d'aquest vespre. Com a màxim poden ser deu per grup. Després, la mesa les haurà d'estudiar per admetre-les a tràmit i les traslladarà a tots els grups perquè puguin continuar negociant acords. El termini per presentar propostes transaccionals acabarà demà a les dues del migdia, i per sol·licitar votacions separades, a les quatre de la tarda. A partir de les set del vespre de demà els grups presentaran les seves propostes al ple, que les votarà tot seguit.
Aquest és el segon debat monogràfic de la legislatura, després del que el ple va fer el 24 i el 25 de juliol sobre la situació de la joventut a petició conjunta de CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA, C's i la CUP.
Les entitats han seguit el debat des de la llotja
Des de la llotja de convidats han seguit el debat, entre d'altres, la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Àngels Guiteras; la presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonès; la coordinadora d'UNICEF a Catalunya, Guiomar Todó; el president de la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància, Jaume Clupés, i la síndica de greuges de Barcelona, Assumpció Vilà.