Notícies

El Parlament ha acollit aquest matí a la Sala Auditori una lectura de textos de Mercè Rodoreda amb motiu de la diada de Sant Jordi. La cambra s'afegeix així a la commemoració del centenari del naixement de l'escriptora, considerada una de les més importants de la narrativa catalana del segle XX.

Aquest acte, organitzat pel Parlament conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes i enguany també amb la Fundació Mercè Rodoreda, fa quatre anys que es fa amb motiu de la celebració, el 23 d'abril, de la diada de Sant Jordi. En aquesta ocasió s'han llegit diversos fragments de "La plaça del Diamant", "Mirall trencat", "Viatges i flors" i altres textos de l'autora. L'Orquestra de Cambra de l'Empordà, dirigida per Carles Coll, s'ha encarregat, com en edicions anteriors, de l'acompanyament musical de la lectura.

El president, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, han obert la lectura, en que també ha intervingut el president del Parlament de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), Richard Torbay, de visita institucional a la cambra, que ha llegit un fragment de "La plaça del Diamant" en anglès.

També hi han participat, entre altres, el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo; el president de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Fundació Mercè Rodoreda, Salvador Giner; les escriptores Maria Barbal i Vinyet Panyella; l'actriu Montserrat Carulla, i els principals protagonistes de l'adaptació teatral de "La plaça del Diamant" al Teatre Nacional de Catalunya, Toni Casares, director de l'obra, Josep Maria Benet i Jornet, responsable de l'adaptació teatral, i els actors Carles Martínez, Sílvia Bel i Anna Sahun. També hi han pres part diversos diputats i representants de la societat civil. En total, prop de quaranta persones han llegit algun fragment.

Difondre el llegat Rodoreda i promoure la lectura

Abans d'iniciar la lectura, Benach ha obert l'acte destacant que en el centenari del naixement de Mercè Rodoreda "és obligat fer un merescut homenatge a aquesta extraordinària escriptora". "La seva és una producció literària, especialment contes i novel·les, que no va rebre una valoració justa i merescuda fins després de la seva mort", ha subratllat. En aquest sentit, ha asseverat que Rodoreda és "l'escriptora més important de les lletres catalanes contemporànies i una de les més representatives de la cultura europea del segle XX".

"El llegat que ens va deixar per a la posteritat, les seves novel·les, però també els seus poemes, el teatre que va escriure, la seva correspondència i la seva obra pictòrica menys coneguda, tot aquest llegat, no ha fet més que créixer en aquests vint-i-quatre anys que fa del seu traspàs", ha afegit.El president ha agraït la col·laboració de tos els participants en l'acte, i ha destacat que el Parlament "vol contribuir a difondre el patrimoni literari" de Rodoreda. Així, l'acte d'avui "posa el seu gra de sorra" en la celebració del centenari del naixement de l'escriptora i en la "revitalització" de la seva figura, ha conclòs.

De la seva banda, Joan Manuel Tresserras ha destacat l'aposta del Govern per situar la literatura "en el centre de la nostra activitat", i especialment en una diada de Sant Jordi que sigui expressió de "la voluntat de ser un país culte, lletrat, amb una espiritualitat treballada i profunda". El conseller s'ha referit a la campanya que ha endegat el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació "per fomentar la lectura entre el conjunt de la població, i particularment entre els més joves". Amb relació a aquesta qüestió, ha demanat als assistents que "ens acompanyin en l'esforç de fer entendre a la gent més jove que les noves tecnologies no són una substitució de les formes velles de coneixement", sinó que en són "complementàries".

Així mateix, el conseller ha afirmat que "en la nostra tradició cultural la lectura té un paper fonamental", i ha subratllat que a més "permet conformar-nos la ment" i és també una eina per "lluitar" contra el que esdevé la "principal font de discriminació quotidiana entre les persones", és a dir, "la capacitat diferenciada d'accedir a fonts d'informació i coneixement". En aquest sentit, ha argumentat que cal "convèncer la gent que llegir els pot fer efectivament més grans, més lliures, més tolerants, més civilitzats, més cultes, més capaços de construir alguns espais de felicitat".