Notícies

El Ple ha aprovat aquest matí, per 132 vots a favor, la unanimitat dels presents, la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que ha estat rebuda amb un aplaudiment dels presents a l'hemicicle.

La cambra també ha aprovat la Llei del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, per 129 vots a favor (CiU, PSC-CpC, ERC, PPC i ICV-EUiA) i 3 en contra (Grup Mixt), i la Llei sobre l'exercici de les professions de l'esport a Catalunya, per la unanimitat dels 130 diputats presents a l'hemicicle.

Pel que fa a la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, totes les esmenes presentades pels grups parlamentaris del PPC i del Grup Mixt han estat rebutjades, mentre que, de les tretze esmenes de CiU, se n'han transaccionat tres -les números 30, 71 i 73- de manera que han quedat incorporades al text final. Aquestes esmenes s'han aprovat per 118 vots a favor, 1 en contra i 3 abstencions.

El debat del Projecte de llei ha començat amb la intervenció de la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, que ha destacat el fet que la iniciativa, que ha seguit el tràmit d'urgència, sigui la primera d'aquesta índole que aprova la cambra. Posteriorment, la diputada relatora, Anna Simó, ha intervingut per explicar els treballs de la Comissió i la Ponència durant el tràmit parlamentari del text legislatiu.

Durant el debat, han intervingut per fer el posicionament dels grups respecte a les esmenes reservades els diputats Antonio Robles (Grup Mixt), Montserrat Nebrera (PPC), Marta Llorens (CiU), Anna Simó (ERC), Mila Arcarons (PSC-CpC) i Mercè Civit (ICV-EUiA).
El Projecte parteix de la premissa que els drets de les dones són drets humans i que la violència masclista és una greu vulneració d'aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l'autonomia i la llibertat. El text defineix les diferents formes de violència masclista i els àmbits en què es pot produir, i estableix els principis que han d'orientar les intervencions dels poders públics per eradicar aquesta violència de manera integral i transversal, i amb el compromís de garantir el tractament adequat i efectiu del dret de les dones a no ser discriminades i a viure amb autonomia i llibertat.

El Projecte recull, entre altres, el dret de les dones a accedir a l'assistència jurídica i a percebre la renda mínima d'inserció i els ajuts escolars tenint en compte exclusivament els seus ingressos i les seves rendes individuals, recull el dret d'accés a l'habitatge i d'ocupació per a les dones víctimes d'aquesta violència, i constitueix un fons de garantia de pensions i prestacions per cobrir l'impagament de pensions alimentàries i compensatòries, que operarà amb caràcter de bestreta.

Diferents col·lectius de dones han seguit el debat des de la tribuna del públic. Des de les llotges, ho han fet la presidenta de l'Observatori contra la Violència Domèstica del Consell General del Poder Judicial, Montserrat Comas; la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Marta Selva; la delegada del Govern a Barcelona, Carme Sanmiguel, o les alcaldesses d'Esplugues, Pilar Díaz; de Mollerussa, Teresa Ginestà, i de Rubí, Carme García, entre altres.

Llibre tercer del Codi civil de Catalunya

Pel que fa al Projecte de llei sobre el llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, totes les esmenes dels grups de l'oposició han estat rebutjades.
La diputada Agnès Pardell, relatora de la Ponència i la Comissió que ha tramitat el Projecte, ha informat el Ple dels treballs parlamentaris que s'han fet al voltant del text. En el debat també han intervingut, en nom dels grups parlamentaris, els diputats Montserrat Nebrera (PPC), José Domingo (Grup Mixt), Núria de Gispert (Ciu), Agnès Pardell (PSC-CpC), Miquel Àngel Estradé (ERC) i Salvador Milà (ICV-EUiA).

La nova llei aglutina, sistematitza i harmonitza la legislació d'associacions i fundacions, entitats a què dóna un termini de tres anys perquè adaptin els seus estatuts a les noves disposicions. Aquesta normativa afecta les associacions i fundacions sobre què té competència la Generalitat, entre les quals les associacions juvenils, d'alumnes, de pares d'alumnes, de consumidors i usuaris, d'interès cultural i de veïns. També afecta les entitats estrangeres que exerceixen majoritàriament les seves activitats a Catalunya.

El text regula diversos temes relacionats amb les associacions i fundacions, com les denominacions d'aquestes entitats, l'autonomia organitzativa, la composició dels òrgans, les reunions i l'adopció dels acords, els deures comptables, els llibres de comptabilitat i d'actes, el registre i la publicitat, entre altres.

Llei sobre l'exercici de les professions de l'esport

A la tarda el Parlament ha reprès la sessió amb el debat del Projecte de llei sobre l'exercici de les professions de l'esport a Catalunya, que ha estat seguit des de la llotja per la secretària general de l'esport, Anna Pruna, i el secretari general de la Vicepresidència, Rafael Niubó.

Totes les esmenes presentades pel grups de l'oposició han estat rebutjades, i únicament s'ha incorporat al Dictamen una esmena transaccional entre el text del Dictamen i les esmenes 37 de CiU i 11 del PPC, a més de les esmenes tècniques recomanades.

El diputat relator, Carmel Mòdol, ha explicat els treballs de la Ponència i la Comissió, i en nom dels grups parlamentaris han intervingut Joan Morell (CiU), Rafael López (PPC), Antonio Robles (Grup Mixt), Alexandre Martínez (PSC-CpC), el mateix Carmel Mòdol (ERC) i Lluís Postigo (ICV-EUiA).

La nova llei vol regular l'exercici de les professions de professor d'educació física, d'animador o monitor esportiu, d'entrenador i de director esportiu, i estableix les titulacions necessàries per poder dur a terme professionalment aquestes activitats. La normativa s'ha fet també davant de fenòmens com l'augment de l'interès pels esports d'aventura o la revaloració del cos per motius estètics o de salut. A més, permetrà disposar d'una base legal per lluitar contra l'intrusisme en el mercat laboral de l'esport.

Queden fora de l'àmbit del Projecte les professions relacionades amb activitats de busseig professional, nauticoesportives, de salvament i de socorrisme, i també els àrbitres i els jutges i les activitats que es basen en la conducció d'aparells o vehicles de motor, a excepció dels monitors professionals i els entrenadors, també professionals, d'aquests darrers esports.

La normativa crea el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya, en què aquests col·lectius s'hauran inscriure per poder exercir la professió, llevat dels casos de col·legiació obligatòria. Els professionals afectats per aquesta norma hauran de subscriure una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització per eventuals danys que causin a tercers en la prestació dels seus serveis.