Notícies

Aquesta tarda s'ha presentat al Parlament el llibre "La declaració de Luarca sobre el dret humà a la pau", obra de Carmen Rosa Rueda i Carlos Villán, publicada conjuntament per l'Associació Espanyola per al Desenvolupament i l'Aplicació del Dret Internacional dels Drets Humans (Aedidh), l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) de la Generalitat, la Fundación Cultura de Paz i l'Editorial Madú.

A l'acte, presidit per Ernest Benach, han assistit els diputats Anna Figueras (CiU), Rosa Maria Ferrer (PSC-CpC), Rafael lópez (PPC) i Lluís Postigo (ICV-EUiA) i hi han intervingut, a més de Benach, el síndic de greuges, Rafael Ribó, el president de l'Aedidh, Carlos Villán, el director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat, David Minoves, el director de l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, Xavier Badia, i Cristian Velasco, en representació de l'Editorial Madú.
Al seu discurs, el president ha destacat que el Parlament és "una institució estretament vinculada a la cultura de la pau" i ha recordat l'aprovació de lleis com la del foment de la pau, el 2003, o la de l'Institut Català Internacional per la Pau, el 2007.

Benach, que ha afirmat que "tots podem aprendre molt d'aquesta declaració de Luarca", ha destacat la idea que "la pau és molt més que absència de violència", ha assegurat que "l'existència de conflictes és inherent a les relacions humanes" i que el que cal és aconseguir "canalitzar-les sempre amb l'ús de la paraula, el diàleg i el pacte, resoldre conflictes a l'arrel".

Pel president, "tots volem la pau i hem de començar a entendre que no ens podem resignar a combatre la violència, sinó que cal prevenir-la, resoldre'n les causes, o sempre farem tard", i per això considera necessari "per corregir desequilibris, reduir desigualtats i garantir el respecte als drets humans" introduir el concepte de "sostenibilitat social o del capitalisme sostenible".

D'altra banda, Carlos Villán ha destacat que la declaració va néixer a Luarca, però que és una obra col·lectiva que trasllada al paper el que la societat entén per dret a la pau, "un dret emergent a la legislació internacional".

Villán ha destacat l'important paper que han jugat "els experts en la matèria de Catalunya" en un projecte que, segons que ha dit, "ja forma part d'una campanya mundial pel reconeixement del dret a la pau" i que, a més, va sorgir en un moment que la societat es manifestava contra la guerra a l'Iraq, de la qual ha dit que "encara patim conseqüències nefastes" i que "ha significat el pitjor retrocés en l'àmbit de l'apropiació dels drets humans des del 1945".

El síndic de greuges, s'ha compromès a "difondre aquesta declaració a la resta de defensors de les persones, des del Defensor del Pueblo i la resta de defensors autonòmics fins a la xarxa d'ombudsmen europea i internacional" i ha assegurat que la institució del Síndic "es compromet, com ja ho han fet noranta-una oenagés de tot l'Estat a difondre'n el contingut i donar-hi suport".

Per la seva banda, el director de l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat, Xavier Badia, ha desitjat que "aquesta declaració sigui reconeguda jurídicament per l'Assemblea General de les Nacions Unides" perquè, ha afegit, "és important per a nosaltres i vital per a totes les persones d'aquest món".