Notícies

El ple del Parlament ha aprovat aquesta tarda la llei de pressupostos de la Generalitat per al 2014 amb els vots a favor dels grups de CiU i ERC, mentre que la resta de grups (PSC, PPC, ICV-EUiA, C's i la CUP) hi ha votat en contra. Els pressupostos, que entraran en vigor l'endemà de publicar-se al 'Diari Oficial de la Generalitat', són els primers de la X legislatura, ja que durant tot el 2013 es va funcionar amb la pròrroga del pressupost del 2012.

A més, la cambra ha aprovat, també amb el suport de CiU i ERC i l'oposició de la resta de grups, la llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, coneguda com a 'llei d'acompanyament', ha validat el decret llei 6/2013, del 23 de desembre, pel qual es modifica la llei 22/2010, del 20 de juliol, del codi de consum de Catalunya, que estableix que no es pugui tallar el subministrament de llum i gas a les famílies en situació de vulnerabilitat durant els mesos d'hivern, i ha fet la primera sessió de control al govern i al president de la Generalitat del nou període de sessions del 2014.

El conseller d'economia, Andreu Mas-Colell, va lliurar els projectes de llei de pressupostos i d'acompanyament a la presidenta del Parlament el 5 de novembre, i els comptes van superar el debat de totalitat al ple el 20 de novembre de 2013. El debat de tots dos projectes de llei s'havien de fer al ple del 19 de desembre, però un dia abans el PPC va demanar dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, la qual cosa va impossibilitar que els comptes es poguessin aprovar abans d'acabar el 2013 i entrar en vigor l'1 de gener del 2014.

Els pressupostos per al 2014 contemplen un objectiu de dèficit autoritzat de l'1 per cent del PIB, presenta una despesa pràcticament igual que la de la pròrroga del 2013 i el govern considera "que s'ha arribat al fons del que és concebible si s'ha de mantenir el nucli bàsic de l'estat del benestar", segons que diu el preàmbul de la llei, en què s'afirma que "no es pot retallar més i cal prioritzar el manteniment de la despesa social, que augmenta el seu pes en el conjunt del pressupost". Així, doncs, l'esforç per garantir la sostenibilitat financera haurà de venir de l'augment del volum dels ingressos, sigui per la via de la creació o modificació de taxes, de la creació de noves figures impositives, de la venda de patrimoni, sigui per la via de noves concessions. També manté un altre any la supressió d'una paga extraordinària als funcionaris i alts càrrecs.

La llei l'integra el pressupost de l'administració de la Generalitat (que inclou el del Parlament i els dels òrgans estatutaris) que puja a 31.862 milions d'euros; el pressupost del SCS, l'ICS i l'ICASS, de 12.143 milions d'euros; el de les entitats autònomes administratives, de 467 milions d'euros; el de les entitats autònomes comercials, de 16 milions; el de les entitats de dret públic, de 3.966 milions d'euros; el de les societats i altres entitats mercantils, de 1.386 milions d'euros; el dels consorcis, de 3.086 milions d'euros, i el de les fundacions, que és de 572 milions.

Durant el debat dels pressupostos han intervingut, per aquest ordre, els diputats Maurici Lucena (PSC), José Coto (PPC), Joan Herrera (ICV-EUiA), Jordi Cañas (C's) ─que han defensat les 2.300 esmenes que mantenien vives i que han estat rebutjades─, Pere Aragonès (ERC), David Fernàndez (CUP) i Antoni Fernàndez Teixidó (CiU).

Per la seva banda, la llei d'acompanyament crea o modifica impostos i taxes, entre altres mesures, amb l'objectiu d'augmentar els ingressos durant aquest exercici i, segons l'exposició de motius, "conscienciar la ciutadania del cost que representa per a l'administració la prestació de determinats serveis". En aquest sentit, recupera alguns trams de l'impost de successions que es van suprimir amb la reforma del 2011; crea l'eurovinyeta, una taxa per als vehicles pesants que circulin per l'eix transversal, i inclou la venda de patrimoni de la Generalitat per mitjà de subhastes i concursos públics o per adjudicació directa. El projecte també estableix la creació del cos tècnic de l'Agència Tributària de Catalunya, la reestructuració de diversos òrgans de l'administració, la possibilitat de reassignar funcions dels empleats públics, i la creació o modificació dels impostos de patrimoni, hidrocarburs i transmissions patrimonials, entre d'altres.

El debat de la llei ha estat protagonitzat pels diputats Lluis Salvadó (ERC), Xavier Sabaté (PSC), José Antoni Coto (PPC), Joan Mena (ICV-EUiA), Jordi Cañas (C's), Isabel Vallet (CUP) i Roger Montañola (CiU). La pràctica totalitat de les esmenes de l'oposició han estat rebutjades, encara que se n'han aprovat algunes, incloses de CiU i ERC, que van ser presentades per solucionar els problemes de constitucionalitat que va detectar el Consell de Garanties Estatutàries.

Decret llei

La cambra també ha validat el decret llei 6/2013, del 23 de desembre, pel qual es modifica la llei 22/2010, del codi de consum de Catalunya, amb què es busca protegir les persones en situació de vulnerabilitat econòmica dels talls de subministraments de llum i gas entre els mesos de novembre i març. El decret s'ha validat amb 67 vots a favor (CiU i ERC), 16 en contra (ICV-EUiA i CUP) i 42 abstencions (PSC, PPC i C's).

El decret, que ha presentat la consellera de benestar social i família, Neus Munté, estableix qui es pot acollir a aquesta empara legal i els requisits que s'han de complir per poder sol·licitar a les companyies elèctriques que no apliquin els talls de gas o llum per impagament, i estableix que el deute que es pugui acumular es pugui pagar, de manera íntegra o fraccionada, entre els mesos d'abril i octubre.

Han participat al debat Pere Bosch (ERC), Xavier Sabaté (PSC), Rafael López (PPC), Laura Massana (ICV-EUiA), Inés Arrimadas (C's), Quim Arrufat (CUP) i Montserrat Ribera (CiU).

Sessió de control

El primer ple ordinari d'aquest any ha començat al matí amb la sessió de control al govern i al president de la Generalitat, Artur Mas, i ha estat centrada en bona part en els pressupostos que avui ha aprovat la cambra. Aquesta ha estat la matèria de les preguntes que han formulat, en diferents sentits, Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Quim Arrufat (CUP). També s'hi ha referit Pere Navarro (PSC), que li ha preguntat sobre la cohesió social i sobre la recepció del president de la Llombardia. Alícia Sánchez-Camacho li ha demanat sobre el seu pla per a Catalunya en el cas que no es pugui fer la consulta; Joan Herrera (ICV-EUiA), l'ha interpel·lat sobre la transparència, la qualitat democràtica i la lluita contra la corrupció, i Albert Rivera (C's), sobre l'increment de l'IVA sanitari.

Al seu torn, els consellers han respost preguntes dels grups sobre la construcció d'un nou centre d'atenció primària a Viladecans, la qualitat de la recerca que es fa a Catalunya i els seus resultats, i les actuacions previstes per a aquest 2014 per evitar la pèrdua d'habitatge de les famílies amb dificultats (CiU); la prevenció i atenció a les víctimes de violència masclista, i la tutela dels drets dels immigrants internats al CIE de la Zona Franca (ERC); la situació laboral del cos de bombers de la Generalitat, i els criteris d'incompatibilitat dels membres del govern i els alts càrrecs (PSC); els fets delictius que s'han produït les darreres setmanes a Catalunya, i la carta enviada pel president de la Generalitat a mandataris internacionals (PPC); la C55 i la mobilitat a les comarques centrals, i les aportacions de la Generalitat al finançament del transport públic a les àrees metropolitanes (ICV-EUiA); i també sobre la carta enviada per Artur Mas als caps d'estat i de govern de diferents països de la Unió Europea i al president de la Comissió Europea (C's).

Nou diputat del PSC

A la sessió d'avui ha ocupat el seu escó a l'hemicicle el nou diputat del PSC Òscar Ordeig, que substitueix l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que va renunciar al seu escó el 15 de gener passat. Ordeig, regidor a l'ajuntament de la Seu d'Urgell, es va presentar com a número dos a la llista socialista per la demarcació de Lleida.