Notícies

El projecte de llei de governs locals supera el debat de totalitat al ple i continua la tramitació parlamentària

Dimecres, 6 de novembre de 2013. Palau del Parlament

.

Parlament de Catalunya. 2013

Vegeu la galeria d'imatges (10 imatge/s)

El ple ha aprovat, aquest matí, continuar tramitant el projecte de llei de governs locals de Catalunya en rebutjar, amb els vots de CiU i ERC, les esmenes a la totalitat presentades per PSC, PPC, ICV-EUiA, C's i la CUP. El projecte de llei, que ara continuarà els tràmits en comissió, aclareix les funcions de cada nivell administratiu i en simplifica les estructures. A la tarda, el ple ha rebutjat que la cambra continuï tramitant la proposició de llei del PSC sobre la renda mínima d'inserció.

A la sessió d'aquest matí també s'ha parlat del projecte de llei de pressupost de la Generalitat per al 2014, que ahir va lliurar al Parlament el conseller d'economia i coneixement, Andreu Mas-Colell. Els comptes per a l'any vinent han centrat la major part de les preguntes a la sessió de control al president de la Generalitat. Sobre aquesta qüestió li han preguntat Oriol Junqueras (ERC), Pere Navarro (PSC), Joan Herrera (ICV-EUiA) i David Fernàndez (CUP). Mas també ha respost les preguntes de Jordi Turull (CiU), sobre les mesures per reactivar l'economia catalana i els indicadors econòmics; d'Alícia Sánchez-Camacho, sobre la priorització de la consulta en detriment de la política econòmica, i d'Albert Rivera (C's), sobre la convocatòria d'un referèndum sense l'autorització de l'estat.

Abans de Mas, el ple ha començat amb la sessió de control als consellers, que han respost les preguntes dels grups sobre les mesures per evitar els desnonaments com a resultat d'una resolució judicial, la tramitació al Senat de la LOMQE, la possible reforma a instàncies del govern espanyol en matèria de demarcació i planta judicial (CiU), el projecte de llei de garantia de la unitat de mercat, la pobresa energètica (ERC), el director general de la policia, la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (PSC), el "cèntim sanitari" i l'aplicació de l'eurovinyeta a l'eix transversal, l'obediència legal dels mossos d'esquadra (PPC), l'Hospital de Viladecans (ICV-EUiA), la retribució dels directius del Servei Català de la Salut (C's) i les obres del tren d'alta velocitat (CUP).

Governs locals
El ple ha rebutjat les esmenes a la totalitat al projecte de llei de governs locals que havien presentat els grups del PSC, PPC, ICV-EUiA, C's i CUP. Les esmenes s'han rebutjat per 64 vots a favor (els grups que les han presentades) i 70 en contra (CiU i ERC).

La vicepresidenta del govern i consellera de governació i relacions institucionals, Joana Ortega, ha presentat el projecte de llei i l'ha qualificat de "norma imprescindible" perquè desenvolupa la competència exclusiva en matèria de règim local que fixa l'estatut. Per Ortega, el govern "no es pot permetre el luxe de no desenvolupar-la, perquè no fer-ho implica assumir la reforma estatal, que no és vàlida per al món local català".

El text té per objectiu determinar i aclarir les funcions de cada nivell d'administració local, simplificar les estructures administratives i evitar duplicitats organitzatives i d'actuació; estableix els municipis i les vegueries com els ens locals bàsics en què s'estructura l'organització territorial de Catalunya; manté el nombre de municipis, però en fomenta la fusió voluntària en casos justificats, i regula les competències de les vegueries, com ara la coordinació de serveis, l'assistència i la cooperació jurídica, el foment de les polítiques d'acollida, la prevenció d'incendis, la conservació de camins i vies rurals o el tractament de residus.

Pel que fa als consells comarcals, el projecte els converteix en el principal ens de gestió mancomunada de serveis locals, elimina els consellers comarcals com a càrrecs de representació política, estableix que els plens els integrin els alcaldes dels municipis de la comarca, i redueix o elimina els consells de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

A més de la vicepresidenta del govern, al debat hi han intervingut els diputats Albert Batalla (CiU), Marc Sanglas (ERC), Núria Parlon (PSC), Pere Calbó (PPC), Marta Ribas (ICV-EUiA), Carina Mejías (C's) i Quim Arrufat (CUP).

Rebutjada la proposició sobre la renda mínima d'inserció
El ple ha rebutjat a la tarda que la cambra continuï tramitant la proposició de llei del PSC sobre la renda mínima d'inserció. L'esmena a la totalitat que hi havia presentat CiU ha prosperat per 69 vots a favor (CiU i ERC), 48 en contra (PSC, PPC i C's) i 16 abstencions (ICV-EUiA i CUP).

El text regulava aquesta prestació, i establia que només se'n podien beneficiar les persones que no disposessin dels mitjans econòmics per atendre les necessitats bàsiques, és a dir que no haguessin obtingut durant els sis mesos anteriors uns ingressos superiors a l'import de la prestació el mateix període. A més, obligava els receptors a complir un pla individual d'inserció laboral i social.

Així mateix, creava la comissió interdepartamental per gestionar la prestació, i també una altra de seguiment, amb administracions locals, entitats socials, organitzacions professionals, sindicats i patronals, per avaluar-ne els resultats. En altres punts, establia que el govern havia d'abonar la prestació, les despeses derivades de les accions de suport a la inserció laboral i les subvencions a les empreses i institucions participants en el desenvolupament dels itineraris d'inserció laboral.

Eva Granados (PSC) ha presentat la iniciativa, i al debat hi han intervingut Meritxell Borràs (CiU), Oriol Amorós (ERC), Marisa Xandri (PPC), Laura Massana (ICV-EUiA), José María Espejo-Saavedra (C's) i David Fernàndez (CUP).

Institut Català Internacional per la Pau
El ple també ha elegit, en una votació electrònica i secreta, els nous membres de la junta de govern de l'Institut Català Internacional per la Pau. CiU, ERC i el PSC havien presentat una proposta amb tres noms, Alfons Banda, Magda Oranich i Antoni Pigrau, que a l'últim han estat els elegits. Per a l'elecció calia un suport mínim de dos terços de la cambra, és a dir, de 90 diputats. 101 hi han votat a favor, 3 en contra i 30 s'han abstingut.

La sessió ha continuat amb les interpel·lacions dels grups als consellers.