Notícies

El ple ha rebutjat, aquest matí, les dues proposicions de llei sobre la figura del cap de l'oposició en prosperar les esmenes a la totalitat de CiU i ERC. El ple ha començat amb la sessió de control al president de la Generalitat i als consellers, centrada en el dret de decidir, la situació econòmica del país, els sismes dels darrers dies a les Terres de l'Ebre i les manifestacions previstes per al 12 d'octubre a Barcelona.

El ple, que és el primer ordinari d'aquest període de sessions, ha començat amb les paraules de la presidenta, Núria de Gispert, per expressar el condol per la mort violenta d'Alba Martí, a Tàrrega. De Gispert també ha traslladat la solidaritat als familiars de la víctima i ha reiterat "la repulsa a qualsevol manifestació de violència masclista".

La presidenta també ha lamentat la tràgica mort de més de dues-centes persones a les costes de l'illa de Lampedusa, a Itàlia, i ha manifestat "la consternació per un món que no hem sabut fer més just i habitable".

Sessió de control
El ple ha començat amb la sessió de control, primer als consellers i després al president de la Generalitat. Artur Mas ha respost les preguntes de Jordi Turull (CiU) sobre la valoració de les darreres decisions del govern espanyol respecte a Catalunya; d'Oriol Junqueras (ERC), sobre la valoració del projecte de pressupostos generals de l'estat; de Pere Navarro (PSC) sobre les prioritats del govern; d'Alícia Sánchez-Camacho (PPC), sobre la manifestació 'Som Catalunya, som Espanya', convocada per dissabte a Barcelona; de Joan Herrera (ICV-EUiA) sobre les beques menjador i el subministrament de serveis bàsics; d'Albert Rivera (C's), sobre l'anunci de presentar una llista de greuges del govern espanyol, i de Quim Arrufat (CUP), sobre el dret de decidir.

D'altra banda, els consellers han respost les preguntes dels grups de CiU, ERC, el PSC i ICV-EUiA sobre els moviments sísmics a les Terres de l'Ebre i el projecte Castor. Els grups també han preguntat sobre els acords entre el govern i Abertis per a l'homogeneïtzació de peatges, i el finançament públic de diferents medicaments dispensats per les farmàcies dels hospitals (totes dues de CiU); la vaga de treballadors de l'administració de justícia (ERC); les persones amb dependència (PSC); el pressupost de la Generalitat per a l'any 2014, i els pagament als centres residencials (totes dues del PPC); les retallades de les retribucions dels servidors públics (C's), i les manifestacions ultradretanes previstes per al 12 d'octubre (CUP).

Figura del cap de l'oposició
El ple ha rebutjat les dues proposicions de llei, una d'ICV-EUiA i una altra de C's, sobre la figura del cap de l'oposició. Els grups de CiU i ERC havien presentat, cadascun, una esmena a la totalitat a cada proposició, les quals han prosperat.

Els diputats Jaume Bosch (ICV-EUiA) i Albert Rivera (C's) han estat els encarregats de presentar, per separat, les proposicions de cada grup. Les dues iniciatives, que s'han debatut conjuntament, plantejaven modificar la llei de la presidència de la Generalitat i del govern, que estableix que el cap de l'oposició és el diputat que presideix el grup de l'oposició amb més escons al Parlament, càrrec que ocupa actualment el líder d'ERC, Oriol Junqueras.

ICV-EUiA proposava que la figura del cap de l'oposició quedés vacant si el grup a qui correspon exercir aquesta responsabilitat signa un pacte de govern o d'estabilitat amb el que té la presidència de la Generalitat, mentre el pacte estigui en vigor. L'esmena a la totalitat de la proposició d'ICV-EUiA ha prosperat per 89 vots a favor (CiU, ERC i PSC), 40 en contra (PPC, ICV-EUiA i C's) i 2 abstencions (CUP). La presentada a la de C's, que plantejava suprimir aquesta figura s'ha aprovat per 101 vots a favor (CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA), i 30 en contra (PPC, C's i CUP).

Al debat també hi han intervingut els diputats Joan Recasens (CiU), Oriol Amorós (ERC), Jaume Collboni (PSC), Santi Rodríguez (PPC) i Quim Arrufat (CUP).