Notícies

El Parlament ha acollit aquest dilluns la XVII Jornada Europea del Consell Català del Moviment Europeu (CCME), que ha servit per analitzar des del punt de vista econòmic, jurídic i institucional el significat i les repercussions del Tractat de reforma de la Unió Europea signat a Lisboa el mes de desembre passat.

El secretari general de la Unió Europea del Ministeri d'Afers Exteriors del Govern espanyol, Miguel Ángel Navarro, el director de Cooperació Europea del Ministeri d'Afers Exteriors francès, Pierre Ménat, el director general de la Secretaria General del Consell de la Unió Europea, Àngel Boixareu, i els catedràtics d'economia aplicada i de dret internacional, Joan Clavera i Gregorio Garzón, han participat a la Jornada. Entre els assistents hi havia l'eurodiputat per Iniciativa per Catalunya-Verds Raül Romeva, els diputats de la Comissió d'Acció Exterior i de la Unió Europea, M. Rosa Fortuny i Anna Figueras (CiU), Rosa M. Ferrer (PSC-CpC), Miquel Angel Estradé (ERC), Salvador Milà (ICV-EUiA) i Antonio Robles i José Domingo (Grup Mixt), i l'exeurodiputat i actual president de la Sindicatura de Comptes, Joan Colom.

El vicepresident segon, Ramon Camp, ha presidit l'acte inaugural i ha afirmat que el Tractat de Lisboa tanca la crisi institucional oberta després del rebuig de la Constitució Europea. Per Camp, "Europa ha de guanyar en representativitat, credibilitat i eficàcia" i ha considerat que Lisboa "tanca una crisi i farà que les institucions europees siguin més eficaces".

L'acte inaugural ha comptat també amb la intervenció del president del CCME, Joaquim Llimona, que ha destacat la importància que Romania, Hongria, Eslovènia, Malta i sobretot França hagin ratificat el Tractat que ha d'entrar en vigor el 2009. Llimona ha contraposat la situació de "paràlisi" que es vivia a Europa l'any passat amb la que es viu ara, "un any després ja amb un nou tractat signat".

El president Benach, que ha estat l'encarregat de cloure la Jornada, ha destacat "l'alta incidència que té a Catalunya el procés de construcció i desenvolupament de la Unió Europea". Benach, que ha recordat que la "UE continua ancorada en un funcionament, en una mentalitat que pren com a unitat base els estats" ha dit que "això, per a Catalunya, és un fre, que es manifesta visualment quan els nostres polítics no es poden adreçar al Parlament Europeu en la llengua pròpia, i a la pràctica quan els projectes que cerquen el suport de la UE han de passar per l'Estat, que sovint situa altres prioritats per davant, com ha succeït en el cas d'alguna infraestructura posposada eternament".

El president considera que el Tractat de Lisboa és "un petit pas endavant per adaptar la lògica de funcionament de la UE a les pròpies realitats d'Europa; un pas petit que ens situa en un escenari on s'obren possibilitats, però on moltes altres continuen sense treure el cap", ha afegit.

Benach, que ha recordat les diferents crides fetes des de la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals d'Europa sobre la necessitat d'aplicar el principi de subsidiarietat, també ha remarcat la importància que la ciutadania s'apropi a Europa i per això considera que és important impulsar el debat, informar i fer pedagogia de tot el que fa referència a la Unió Europea en aquesta nova Europa. "Europa és una pluralitat d'identitats immergides en un projecte comú, i Catalunya vol participar-hi des de la pròpia identitat", ha dit.

Benach ha presidit la cloenda de la Jornada en què també ha intervingut la secretària de la Unió Europea de la Generalitat, Anna Terrón.