Notícies

El Parlament commemora les eleccions del 1932 i ret homenatge a tots els diputats

Dilluns, 10 de desembre de 2007. Sala Auditori

Parlament de Catalunya (Ramon Boadella). 2007

Vegeu la galeria d'imatges (2 imatge/s)

El Parlament ha commemorat aquest vespre el 75è aniversari de les eleccions del 1932 i ha homenatjat tots els qui han estat diputats de la cambra. L'acte ha aplegat més de dos-cents assistents, entre ells, diputats i exdiputats que han ocupat en alguna de les passades legislatures els escons del Saló de Sessions des del restabliment del Parlament l'any 1980.

El president, Ernest Benach, ha presidit l'acte, que ha comptat també amb les intervencions de l'expresident Joan Rigol, actual president de l'Associació d'Antics Diputats, i de la doctora en història contemporània Teresa Abelló Güell, autora del llibre El debat estatutari del 1932, que ha estat presentat durant l'acte. Aquesta obra, editada pel Parlament, analitza i documenta la gestació de l'Estatut de Núria i el debat i l'aprovació del text que finalment les Corts van aprovar el setembre del 1932.

Han assistit a l'acte els vicepresidents Higini Clotas i Ramon Camp, els secretaris de la Mesa, Lídia Santos i Jordi Miralles, i portaveus i diputats de l'actual legislatura. Entre els exdiputats s'han retrobat Macià Alavedra, Manuel Basáñez, Jaume Sobrequés, Ramon Espasa, Roc Fuentes, Jaume Camps, Maria Eugènia Cuenca, Alexandre Padrós, Joan Vallvé, Francesc Casares, Rosa Viadiu, Llibert Cuatrecasas, Xavier Guitart, Magda Oranich, Xavier Bosch, Marçal Casanovas, Raimon Escudé, Rosa Martí, Joan Martí i Víctor Gimeno, entre altres.

El president ha destacat en la seva intervenció "la necessitat de mirar enrere, revisar el passat, per no repetir errors". En referència al procés estatutari del 1932 i a aquell context històric, ha dit que "sense la càrrega de tensió i violència d'aquella època, hi ha, tanmateix, molts paral·lelismes que cal tenir en compte, no tant perquè hi hagi el risc de tornar a caure en una guerra, però sí per tal d'aconseguir que Catalunya tiri endavant els reptes que té avui sobre la taula". "De fet, els obstacles per al país són els mateixos", ha afegit el president, que s'ha referit, en aquest sentit, a aspectes com el "centralisme", "la resistència i l'alentiment en el traspàs de competències" o a "la manca de finançament suficient".

Benach, que ha recordat que "ara tenim l'Estatut al Tribunal Constitucional", ha volgut també posar en relleu que "en una altra època, quan la importància del moment ho ha demanat", tots els representants del poble han posat per sobre d'interessos particulars o de partit "els interessos col·lectius, els interessos de la nació catalana".

El president ha volgut també "lloar i reivindicar públicament i solemnement la feina de les diputades i els diputats del Parlament". "Ara que es parla de desafecció política, és hora de respondre amb orgull que tant el conjunt dels 617 representants de la ciutadania que ha tingut aquesta cambra en els vint-i-set anys de l'actual període, com els més de 90 que ho foren durant el període republicà, mereixen el respecte de la població, i mereixen que es conegui i reconegui la molta feina que fa i ha fet el Parlament", ha afirmat.

Joan Rigol també s'ha referit a les similituds dels processos estatutaris del 1932 i del 2006, i ha afirmat que els catalans i les forces polítiques catalanes han "d'aprendre a nedar contracorrent". L'expresident del Parlament també ha expressat preocupació pel fet que, en la passada commemoració del Dia de la Constitució a Madrid, algunes persones rebessin el president José Montilla amb crits de "catalán" com si es tractés d'un insult.

"Si "catalán" és un insult, això hauria de preocupar la gent demòcrata de l'Estat espanyol", ha afirmat Rigol, que s'ha preguntat si existeix un tipus de nacionalisme espanyol basat en la raça.

Les eleccions i la cambra del 1932

Les primeres eleccions al Parlament van tenir lloc el 20 de novembre de 1932, durant l'etapa republicana, després que les Corts aprovessin el primer Estatut. El 6 de desembre es va fer l'obertura oficial i solemne de la cambra, que va presidir Lluís Companys

El sistema electoral era el majoritari a dues voltes amb representació de les minories, i es basava en el sufragi universal dels homes de més de vint-i-tres anys. L'elecció es feia pel sistema de llista i permetia el panachage. Hi havia cinc circumscripcions electorals; la de la ciutat de Barcelona havia d'elegir 24 diputats; la de la província de Barcelona, 19, i les de Tarragona, Lleida i Girona, 14 cadascuna; cada elector podia votar 19 diputats per la capital, 15 per la província de Barcelona i 11 per les circumscripcions restants.

Dels 85 escons en disputa, 56 van correspondre a Esquerra Republicana de Catalunya, 16 a la Lliga Regionalista, 5 a la Unió Socialista de Catalunya, 4 al Partit Radical Autònom, 1 al Partit Catalanista Republicà, 1 al Partit Republicà Democràtic Federal, 1 a la Unió Democràtica de Catalunya i 1 a la Unió Catalanista. Atès que hi havia dues actes dobles, el Parlament es va constituir finalment amb 83 diputats.