Notícies

El Parlament celebrarà dilluns el setanta-cinquè aniversari de les primeres eleccions a la cambra i homenatjarà tots els diputats que n'han estat membres des del restabliment de les institucions democràtiques. El Parlament del 1932, el componien vuitanta-tres diputats, i del 1980 a avui han format part de la cambra 617 parlamentaris.

L'acte, el presidirà Ernest Benach i hi intervindrà també l'expresident Joan Rigol, actualment president de l'Associació d'Antics Diputats. Rigol presentarà el llibre El debat estatutari del 1932, de la doctora en història contemporània Teresa Abelló Güell, que també participarà en l'acte. Aquesta obra, que ha editat el Parlament, analitza i documenta la gestació de l'Estatut de Núria i el debat i l'aprovació del text que finalment les Corts van aprovar el setembre de 1932.

L'acte es farà a la Sala Auditori a les set de la tarda i es preveu que hi assisteixin diputats, exdiputats, entre altres autoritats.

Sistema de llista i jornada electoral sense espectacles

Les primeres eleccions al Parlament van tenir lloc el 20 de novembre de 1932, durant l'etapa republicana, després que les Corts aprovessin el primer Estatut. El 6 de desembre es va fer l'obertura oficial i solemne de la cambra, que es va constituir definitivament el dia 13. Lluís Companys en va ser el primer president.

El sistema electoral establert aleshores era el majoritari a dues voltes amb representació de les minories; per ser elegit a la primera volta calia el 20 per cent dels vots; el sistema es basava en el sufragi universal dels homes de més de vint-i-tres anys. L'elecció es feia pel sistema de llista i permetia el panachage (els electors poden votar més d'un candidat de diferents partits polítics). Hi havia cinc circumscripcions electorals; la de la ciutat de Barcelona havia d'elegir 24 diputats; la de la província de Barcelona, 19, i les de Tarragona, Lleida i Girona, 14 cadascuna; cada elector podia votar 19 diputats per la capital, 15 per la província de Barcelona i 11 per les circumscripcions restants.

Per facilitar la participació en els comicis, el dia de les eleccions es van suspendre els espectacles públics, i fins i tot un Barça-Espanyol de futbol. El percentatge de participació a Barcelona va ser del 53,3 per cent a la ciutat i del 60 per cent a la província; a Girona, Lleida i Tarragona va vorejar el 66 per cent.

Dels 85 escons en disputa, 56 van correspondre a Esquerra Republicana de Catalunya, 16 a la Lliga Regionalista, 5 a la Unió Socialista de Catalunya, 4 al Partit Radical Autònom, 1 al Partit Catalanista Republicà, 1 al Partit Republicà Democràtic Federal, 1 a la Unió Democràtica de Catalunya i 1 a la Unió Catalanista. Atès que hi havia dues actes dobles, el Parlament es va constituir finalment amb 83 diputats.