El Parlament ha commemorat aquesta tarda el trentè aniversari de l'aprovació de la llei de normalització lingüística amb un acte institucional que ha presidit Núria de Gispert i en què també ha intervingut el conseller de cultura, Ferran Mascarell. La presidenta ha destacat "els trenta anys de molt bona feina feta" i la necessitat d'assolir "noves fites i nous horitzons" amb relació a la llengua, mentre que el conseller ha asseverat que "el català s'ha fet un lloc entre les llengües del món, pesi a qui pesi", motiu pel qual, ha dit, "ens podem sentir orgullosos".
De Gispert s'ha referit a la normalització del català durant aquests trenta anys com a "pacte de país" emmarcat en un camí "de cohesió, integració i diàleg", "lluny dels fantasmes d'exclusió, de divisió o de segregació" que alguns, ha dit, hi volen veure, i com a "element de progrés que es fonamenta en la convivència i que ha de suscitar grans consensos de caràcter cívic". També s'ha referit a llei del 1983 com la que "va posar els fonaments de l'edifici que entre tots hem anat bastint d'una manera harmònica i perdurable".
Mascarell ha assegurat que "seria un error no declarar solemnement que el poble català ha guanyat la partida", i ha qualificat la llei que ara compleix trenta anys com a "vàlvula decisiva" que va demostrar que "el futur es construeix si es projecta des de la convicció del present". Així mateix, s'ha referit a "les imposicions polítiques, les dictadures, les guerres, les unitats de mercat i els tres-cents anys de persecució", que "han posat pals a les rodes però no han pogut doblegar el català".
L'acte, l'ha presentat el periodista Josep Puigbó i s'ha fet a la sala auditori. Ha començat amb la projecció d'un vídeo sobre l'aprovació de la llei al Parlament, i ha continuat amb la intervenció d'Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, i les paraules enregistrades de la primera directora general de política lingüística, Aina Moll. Durant l'acte també han pres la paraula deu ciutadans, que han explicat, a preguntes de Puigbó, la seva relació amb la llengua i com valoren la normalització que ha experimentat. Així mateix, s'hi ha projectat un vídeo explicatiu dels principals indicadors d'èxit del català, i ha acabat amb les actuacions de Joana Serrat i Alisé Sanz.
Hi han assistit, entre d'altres, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol; la vicepresidenta del govern, Joana Ortega; el conseller d'interior, Ramon Espadaler; la vicepresidenta primera de la cambra, Anna Simó; els secretaris segon i quart, Pere Calbó i David Companyon respectivament; els diputats Carles Puigdemont, president de la comissió de cultura, Oriol Pujol, Jordi Turull, Anna Figueras, Àngels Ponsa, Glòria Renom (CiU), Teresa Vallverdú (ERC), Jaume Collboni i Joan Ignasi Elena (PSC); la directora general de política lingüística, Ester Franquesa; predecessors seus al càrrec; diputats que van participar en l'elaboració de la la llei; el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat; el president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, Carles Duarte; el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el seu antecessor, Salvador Giner; la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; diversos alcaldes, i representants de deganats d'universitats catalanes.
La llei de normalització lingüística va ser aprovada per 105 vots a favor i 1 abstenció el 6 d'abril de 1983. Quinze anys més tard, el 1998, es va aprovar l'actual llei de política lingüística.