Notícies

El president, Ernest Benach, ha posat en relleu que la llei electoral de Catalunya "és sens dubte un dels deutes pendents d'aquest Parlament", i ha destacat també que "cal parar atenció a la desconnexió existent entre la pràctica política i la ciutadania". Benach s'ha expressat en aquests termes en el discurs d'inauguració de la Jornada sobre Democràcia i Participació, que organitza i acull avui el Parlament.

"No podem acceptar que la gran majoria de la ciutadania catalana doni l'esquena al que fa el seu Parlament", ha afegit, i ha indicat que "no té gaire sentit que demanem a la ciutadania que vagi a les urnes si abans no aconseguim augmentar el seu interès per la política". "Ja és hora de plantejar-nos canvis en la forma d'articular la participació de la ciutadania" i de "renovar les formes de fer política", ha asseverat.

El president ha recordat que el Parlament disposa d'un informe elaborat per una comissió d'experts sobre la futura llei electoral de Catalunya, i ha destacat que els canvis en el sistema electoral que caldria introduir són necessaris tenint en compte l'alta abstenció de les darreres convocatòries, "però no ens enganyem, no són cap solució miraculosa", ha indicat.

Analitzar amb detall els "símptomes" del "malalt"

En aquest sentit, Benach ha fet un símil per expressar que "el termòmetre marca febre, assenyala abstenció alta: un 46,2 per cent al conjunt de Catalunya en la darrera convocatòria electoral", les eleccions municipals. "Com vaig dir llavors, el malat té febre. Però per diagnosticar el mal cal parar atenció al detall dels símptomes i defugir interpretacions interessades", ha afegit.

Així, ha posat com a exemple que en aquells comicis, tot i l'alta dada global d'abstenció, "en 575 poblacions de Catalunya la participació va superar el 70 per cent", i "en altres 197 es va mantenir entre el 60 i el 70 per cent". "Per tant, no podem reduir l'abstenció al sistema d'elecció, quan l'abstenció no fou significativa en el 83,5 per cent dels ajuntaments", ha subratllat. També ha indicat que "el distanciament entre ciutadania i vida política" va ser "especialment acusat a les grans ciutats", com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Terrassa i Badalona, "amb una abstenció superior al 50 per cent". "No pretenc treure importància a l'alta abstenció, però sí remarcar que cal situar el debat en la realitat", ha afegit.

Ciutadans d'esquena al Parlament

El president s'ha referit també a l'enquesta que indica que prop de la meitat de la població "es declara poc o gens interessada en la política, i amb una xifra inferior però gairebé similar es declara poc o gens satisfeta del funcionament de la nostra democràcia", i a la del Parlament, que revela que "dos de cada tres ciutadans no saben dir el nom de tres diputats ni tenen coneixement del que es fa al Parlament ni hi tenen interès". "Això sí, segons la mateixa enquesta, qui segueix el que fem al Parlament opina que fem bé la feina i ens té confiança. I a la inversa: qui no sap què es fa al Parlament ens valora malament i desconfia de nosaltres", ha afegit.

Finalment, ha argumentat que "evidentment ens ha de preocupar la davallada en la participació electoral", però que el més important és "parar atenció a aquest desinterès, a la desconnexió entre la pràctica política i la ciutadania". "No podem acceptar que la gran majoria de la ciutadania catalana doni l'esquena al que fa el seu Parlament, que ignori què són i què fan els seus representants i s'instal·li en tòpics negatius sobre el funcionament de les institucions i el sistema democràtic, ja que, al cap i a la fi, democràcia significa 'govern del poble', i malament es governa des de la ignorància i el desinterès".

"Cal anar a l'arrel dels problemes per solucionar-los, i no té gaire sentit que demanem a la ciutadania que vagi a les urnes si abans no aconseguim augmentar el seu interès per la política", ha remarcat, i ha insistit que "cal fer-los entendre, cal recordar-los, que no són clients, que en definitiva són els amos i que, per tant, són responsables del negoci, per dir-ho de manera col·loquial".

"Ja és hora de plantejar-nos canvis"

El president ha afirmat que "el bon funcionament i la bona salut de la democràcia depenen de la ciutadania" i que per "mantenir en forma" la democràcia no solament cal "l'exercici d'anar a votar cada ics anys", sinó un "exercici regular d'informació, participació i implicació política", perquè "només amb una ciutadania informada, amb una bona cultura política, amb un país en bona forma democràtica, es poden prevenir i combatre els mals que amenacen i corrompen el funcionament del sistema democràtic".

Així mateix, ha argumentat que "mentre vivim en un món i en un temps de grans canvis, seguim instal·lats en formats polítics del segle XX o fins i tot, en alguns casos, del segle XIX", i que per tant "ja és hora de plantejar-nos canvis en la forma d'articular la participació de la ciutadania i de renovar les formes de fer política, d'adaptar la democràcia representativa a la societat, als temps i a les possibilitats actuals, que no són poques".

Finalment, ha subratllat que "el Parlament de Catalunya no pot mantenir-se aliè a aquest context", motiu pel qual ha organitzat aquesta Jornada, per "fer un pas endavant" en aquest sentit.

La percepció que els ciutadans tenen del debat polític, la importància dels models electorals, el paper de les noves tecnologies de la comunicació en els sistemes de participació electoral, les consultes populars que estableix l'Estatut o l'aplicació dels procediments participatius que afecten la funció legislativa són algunes de les qüestions que aborda la Jornada.

Hi participen José Ramón Montero, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Madrid; Jaume Magre, professor titular de ciència política de la Universitat de Barcelona i director de la Fundació Carles Pi i Sunyer; Jordi Barrat, professor titular de dret constitucional de la Universitat d'Alacant; Santiago Ramentol, professor titular de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i conseller del Consell de l'Audiovisual de Catalunya; Pere Vila, director de tecnologia de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Martí Olivella, director de Nova, Centre per a la Innovació Social; Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, i Maria Jesús Larios, professora titular de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i directora d'Afers Socials i Relacions amb el Parlament del Síndic de Greuges.