Notícies

Aquest matí s'ha inaugurat al Parlament la XII Setmana de la Ciència que aquesta edició està dedicada al canvi climàtic. El president Benach, el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), Joan Comella, han estat els encarregats d'inaugurar-la. El professor d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar, Carles Pedrós-Alió, i el cap de meteorologia de Televisió de Catalunya, Tomàs Molina, han fet les intervencions inaugurals.

En el discurs, el president ha dit que "Catalunya és científicament competitiva", sobretot des que fa uns anys les institucions, les empreses, els centres de recerca i les universitats "han apostat fort pel coneixement com a motor de creixement nacional" i que "s'avança amb serietat cap a l'objectiu d'esdevenir un referent internacional en recerca i innovació".

El president, però, ha assegurat que si pactem com cal la manera com s'ha de fer "sense resoldre l'etern tema del finançament" i "sense solucionar d'una vegada per totes aquest fre econòmic", la competitivitat del país s'allunyarà. Per Benach, "el país avança en la bona direcció i toca ser optimista pel que fa al futur de la recerca i la innovació", però ha insistit que serà molt difícil sense els recursos necessaris, "que avui ens manquen".

El president s'ha felicitat de la celebració de la Setmana de la Ciència per la tasca de divulgació científica que fa, i ha considerat "una inversió imprescindible per al futur de la recerca del país" que es posin "les condicions necessàries per al retorn de talents" investigadors a Catalunya.

Sobre l'eix central d'aquesta Setmana de la Ciència, el canvi climàtic, el president ha considerat que era urgent "passar de l'anàlisi a l'acció, mobilitzar i despertar consciències per evitar la destrucció irreversible del planeta".

Pacte nacional per la recerca i la innovació

El conseller Josep Huguet, per la seva banda, ha explicat que el Govern està promovent un debat nacional sobre el que ha de ser la recerca a Catalunya i que espera que aviat es pugui signar amb el màxim consens possible el Pacte nacional per la recerca i la innovació. Per Huguet, "la discriminació en inversions que pateix Catalunya explica alguns dels colls d'ampolla que patim, a la sanitat, a les infraestructures i també a la recerca" i per això, ha afegit que, tot i que "la voluntat del Govern és esperonar les bases d'un sistema de recerca estable, cal ser conscients dels problemes de finançament".

El conseller ha avançat també que, pròximament, se signarà un conveni amb la FCRI per "promoure i modernitzar les estructures de divulgació científica perquè determinats espais museístics que ara són visitats només per escoles estiguin oberts també a tot el públic" i ha expressat la voluntat que es pugui crear al Parlament "una comissió d'assessorament científic als diputats".

El canvi climàtic

La XII Setmana de la Ciència, amb 450 actes a tot Catalunya, dedicarà un 25 per cent de les seves activitats al canvi climàtic, una realitat ja innegable.

El cap de meteorologia de Televisió de Catalunya, Tomàs Molina, ha dit durant la seva intervenció que si "fins ara ens preguntàvem si crèiem en el canvi climàtic, ara cal preguntar-nos com ens hi adaptarem".

Molina ha afirmat que "l'escalfament planetari és innegable" i que, segons un informe del Centre Internacional per a la Predicció i Recerca Climàtica, d'aquí a l'any 2030 "hi ha una part del canvi que és irreversible, i l'únic que podem fer és adaptar-nos-hi, mentre que sí que es pot fer alguna cosa per millorar el pronòstic que ara es fa per al 2100".

Per Molina, "això no és ser catastrofista, perquè el futur no el nega ningú, ara el que es qüestiona és si aplicar el protocol de Kyoto és el millor que es pot fer".

El professor d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar, Carles Pedrós-Alió, ha centrat la seva intervenció en l'Àrtic, que "juga un paper molt important en el canvi climàtic". Pedrós-Alió ha explicat que "els gels de l'Àrtic i de l'Antàrtida són els millors refrigeradors de la Terra i, per tant, si es perden, també es perdrà aquesta refrigeració".

L'investigador ha explicat també que aquests mateixos gels són "un dels sensors més sensibles als canvis de temperatura" i ha advertit que "d'aquí a vint o trenta anys no hi haurà gens de gel a l'Àrtic", de manera que desapareixerien també els diferents ecosistemes que hi viuen: algues, petits crustacis, peixos, foques o ossos, "que contribueixen als cicles de carboni".

Tot i això, Pedrós-Alió s'ha mostrat optimista per la celebració de l'Any Polar Internacional que enguany arriba a la quarta edició i que inclou gran quantitat de projectes de recerca liderats per investigadors nadius d'aquesta zona, molts d'ells adreçats a l'educació i la divulgació sobre el canvi climàtic.