Notícies

La presidenta, Núria de Gispert, ha demanat als gairebé cinc-cents politòlegs de les principals universitats del món que des d'avui i fins dissabte participen a la tercera conferència anual de l'Associació Europea de Ciències Polítiques (EPSA) que vulguin conèixer i difonguin "la realitat de Catalunya com a país que vol sortir-se'n socialment, econòmicament, culturalment i nacionalment". Així s'ha expressat durant la recepció institucional que ha obert la conferència, en què també ha explicat que "Catalunya ha iniciat un procés polític de molt relleu per exercir el dret a decidir el seu futur col·lectiu".

De Gispert, que també ha repassat la història de les institucions polítiques catalanes i ha explicat el simbolisme del Parlament, ha assegurat que Catalunya vol exercir aquest dret "no per tancar-nos, ni per crear cap mena de frontera, sinó al contrari, fidels a la vocació de ser un país obert al món que necessita aprendre i conèixer, i també explicar-se", i que "no volem antigues barreres o servituds, sinó nous horitzons".

Així mateix, ha explicat que Catalunya és un país que "històricament ha prioritzat el pactisme i l'acord consensuat i per al qual l'autogovern, pel qual hem hagut de lluitar, és símbol i factor de llibertat", i que amb els seus mil anys d'història "vol seguir el seu camí" i fer-ho "com a nació europea que és, amb la voluntat i la necessitat de dotar-se d'estructures d'estat".

La conferència anual de l'EPSA, amb un total de 123 taules rodones, acabarà dissabte a la tarda. El gruix de les conferències i sessions tindran lloc a les instal·lacions del IES Verdaguer, al parc de la Ciutadella, però el Parlament n'acollirà una part a la sala auditori i la sala 10.

Entre els participants a la conferència destaquen el president de l'entitat, David Soskice, professor de ciència política i econòmica de la London School of Economics; Gerald Schneider, president electe de l'associació i catedràtic de política internacional a la Universitat de Constança; Carles Boix, professor de política i afers públics de la Universitat de Princeton; David Myatt, professor d'economia de la London Business School, o Shanto Iyengar, professor de la Universitat de Stanford. Entre els joves acadèmics hi figuren professors associats com Orit Kedar, de la Universitat Hebrea de Jerusalem; Sara Hobolt, de la London School of Economics; David Carter, de la Universitat de Princeton; Catherine de Vries, de la Universitat d'Amsterdam, o Dominik Hangartner, de la Universitat de Zuric.

Les taules rodones analitzaran aspectes de la política conductual, econòmica i internacional, estudis electorals, institucions polítiques i processos derivats de revoltes, conflictes o canvis de majories polítiques. Demà a la tarda, el Parlament n'acollirà una que abordarà el procés endegat a Catalunya sobre el dret a decidir i analitzarà els casos flamenc i escocès.

La cambra també acollirà altres taules rodones, sobre: preferències i percepcions dels partits i candidats; estratègies polítiques i promeses electorals; polítiques financeres i la situació a la banca espanyola; negociar en seu legislativa, o eleccions i violència.