Notícies

El Parlament ha acollit aquesta tarda un acte sobre la vida i la trajectòria política d'Andreu Nin, organitzat per la Fundació Andreu Nin i coincidint amb el setanta-sisè aniversari de la mort del polític del POUM arran dels fets de maig del 1937. La presidenta, Núria de Gispert, ha destacat que amb aquest acte es fa "la reivindicació d'un polític notori, d'un català que es projecta molt més enllà de les nostres fronteres, d'un líder revolucionari i d'un ciutadà compromès amb uns valors inequívocs", i també n'ha subratllat la "coherència" política i la defensa d'uns ideals pels qual va viure i morir.

Durant l'acte, que s'ha fet a l'auditori del Parlament i ha conduït Arnal Ballester, l'historiador Pelai Pagès ha pronunciat la conferència 'Andreu Nin, una vida al servei de l'emancipació social i nacional'. La presidenta de la fundació, Teresa Carbonell, ha intervingut en l'obertura de l'acte, i després han pres la paraula Oriol Amorós (ERC), Maurici Lucena (PSC), Joan Herrera (ICV-EUiA), Quim Arrufat (CUP), Joan Gallego (CCOO), Josep Maria Àlvarez (UGT), Emili Cortavitarte (CGT), Joan Josep Nuet (PCC), Alfred Clemente (PSUC Viu), Francesc Matas (POR), Andreu Coll (Revolta Global), Josep Lluís del Alcázar (Lluita Internacionalista) i Joel Sans (En Lluita), que han exposat les seves visions sobre la figura i el pensament de Nin. La cloenda ha anat a càrrec de Martí Carnicer, alcalde del Vendrell, municipi on va néixer Nin el 1892.

La presidenta ha destacat el paper "ingent" de l'homenatjat com a conseller de justícia, amb la creació dels tribunals populars, la intensa labor en el camp penitenciari, l'impuls de la majoria d'edat als divuit anys o la participació de la dona a l'administració de justícia i els serveis de presons. Així mateix, ha fet una crida "a la convivència, el respecte, la dignitat i la vida en democràcia".

Carbonell s'ha referit a Nin i al partit al qual pertanyia, el POUM, com a "vençuts pel franquisme i perseguits per l'estalinisme", i ha destacat que, com l'homenatjat, la seva formació sempre ha treballat "per una societat més justa, més humana i més social". També ha agraït la presència a la sala de militants històrics del POUM, els quals han rebut un fort aplaudiment dels assistents.

Entre el públic hi havia, entre d'altres, els secretaris primer i quart, Miquel Iceta i David Companyon, un dels principals impulsors de l'acte; els diputats Roger Torrent, Teresa Vallverdú (ERC), Joan Ignasi Elena, Ferran Pedret (PSC), Joan Mena, Lorena Vicioso (ICV-EUiA) i David Fernàndez (CUP); diversos familiars de Nin, entre els quals la seva néta, Cristina Simó, i la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.

Nin va ser un destacat polític, escriptor i traductor. Va exercir de mestre en alguns ateneus obrers. Va militar a la federació catalana del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) fins al 1919. Més tard va ingressar a la CNT, des d'on va defensar els principis de la revolució russa i l'adhesió d'aquesta central sindical a la III Internacional. Entre el 1921 i el 1930 va viure a Moscou com a membre del secretariat de la Internacional Sindical Roja. El seu coneixement de la llengua russa li va permetre fer traduccions excel·lents d'obres de Dostoievski, Txèkhov i Tolstoi al català. A causa de la seva relació amb Trotski va haver de tornar a Catalunya, on va formar el grup Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir amb el Bloc Obrer i Camperol (BOC) per constituir el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Durant la guerra civil va ser dirigent d'aquest partit i, del setembre al desembre del 1936, conseller de justícia, càrrec des del qual va impulsar la creació dels tribunals populars. Arran dels fets de maig del 1937 va ser detingut i assassinat pels serveis d'espionatge soviètics.