Notícies

El president, Ernest Benach, ha reclamat aquest vespre una llei que empari, reconegui i promogui els valors de l'escoltisme en l'acte que s'ha fet a l'auditori del Parlament per commemorar el centenari d'aquest moviment. En aquest sentit, ha anunciat que la majoria dels grups parlamentaris i la Secretaria General de Joventut tenen el compromís perquè la llei pugui ser una realitat aquesta legislatura.

En l'acte, que ha presentat l'actor Oriol Grau, han intervingut Barbara Calvi, exvicepresidenta del Comitè Europeu de l'Associació Mundial de Noies Escoltes; Marina Gay, presidenta de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatege (FCEG), i els vicepresidents d'aquesta entitat, Olga Jorge i Àlex Martínez. També han pres la paraula quatre joves escoltes: Tatiana Capó, Héctor Peñarroya, Arnau Madri i Cristina Alguacil.

L'acte, l'han organitzat conjuntament la FCEG i l'Associació Nacional Parlamentària Escolta de Catalunya (ANPEC), i hi han assistit més de 250 persones, majoritàriament escoltes joves. També s'han sumat a la celebració el vicepresident segon, Ramon Camp; diversos diputats; el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, i el secretari general de Joventut de la Generalitat, Eugeni Villalbí.

El moviment escolta va començar el 1907 amb un campament experimental que Robert Baden-Powell va organitzar a l'illa de Brownsea, al Regne Unit, amb vint infants. Cent anys més tard es calcula que prop de 40 milions de persones, majoritàriament joves, formen part del moviment.

El juny de 1997 es va constituir al Parlament l'Associació Nacional Parlamentària Escolta de Catalunya. El president, aleshores secretari segon de la Mesa, és un dels signants de la fundació d'aquest òrgan.

Benach ha afirmat que se sent "especialment orgullós" de la seva trajectòria escolta, i ha assegurat que "Catalunya no seria la que ara és sense l'escoltisme, perquè ha format ciutadans que s'han implicat en el seu entorn". Així, ha reivindicat el paper d'aquest moviment en la formació de milers de catalans en valors de ciutadania i humanisme, en l'obertura d'espais de llibertat en temps, per exemple, de la dictadura i en l'establiment de vincles i complicitats "que han ajudat a fer el nostre país especialment actiu a l'hora d'impulsar projectes socials col·lectius o a l'hora d'aconseguir punts de trobada i diàleg en l'àmbit polític".

Així mateix, ha aprofitat l'acte per demanar als escoltes unitat d'acció respectant la pluralitat del moviment, ja que, al seu parer, "l'escoltisme català necessita més sovint sumar forces per fer front als reptes comuns del moviment, especialment pel que fa a la seva projecció".

Actualment la cambra tramita una proposta de resolució impulsada pels grups parlamentaris de CiU, PSC-CpC, ERC, PPC i ICV-EUiA "sobre el reconeixement de la tasca social i educativa de l'escoltisme en el seu centenari", que insta el Govern a donar suport a la celebració d'aquest centenari i també a l'escoltisme i a les altres formes d'associacionisme educatiu per tal que puguin seguir desenvolupant la tasca que duen a terme als pobles i barris de Catalunya.