Notícies

El ple farà, a la sessió que començarà dimecres i continuarà dijous, el debat de totalitat de la proposició de llei de consultes populars no referendàries, presentada pels grups de CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP, i de la proposició de llei del PPC sobre l'organització comarcal de Catalunya. Durant el ple, que començarà amb la sessió de control, es votaran les designacions de membres de diferents organismes, els consellers respondran les interpel·lacions dels grups, i es debatran i votaran vuit mocions.

Dimecres a les deu del matí, el ple començarà amb la sessió de control al govern. Els consellers respondran les preguntes dels grups sobre els atacs contra la llengua i la cultura catalanes, les mesures amb relació a les prospeccions d'urani a la comarca de l'Anoia i el pla de màrqueting turístic recentment aprovat per l'Agència Catalana de Turisme al desenvolupament del sector (totes de CiU); els treballs que elabora el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i les retallades del govern espanyol en matèria de dependència (totes dues d'ERC); els pressupostos de la Generalitat per al 2013 i el consorci recreatiu i turístic de Vila-seca i Salou (totes dues del PSC); els acords amb els agents socials i els costos derivats del CATN (totes dues del PPC); el projecte Barcelona World (ICV-EUiA); la decisió de diversos ajuntaments d'ingressar a l'Agència Tributària de Catalunya la recaptació tributària (C's) i l'homenatge a la División Azul (CUP).

Després, cap a les onze, s'iniciarà la sessió de control al president de la Generalitat. Artur Mas respondrà les preguntes de CiU, ERC, el PSC, el PPC, ICV-EUiA, C's i la CUP sobre l'actualitat política.

Durant la sessió els consellers també respondran les interpel·lacions dels grups sobre la internacionalització dels sectors agroalimentari, pesquer i forestal i la transformació de l'administració pública en estructura d'estat (les dues de CiU); l'impuls d'un contracte programa que garanteixi l'estat del benestar i la recuperació del nivell de serveis bàsics fonamentals i la situació de col·lapse provocada per la supressió de places de jutges substituts (les dues d'ERC); les polítiques de prevenció i extinció d'incendis (PSC); la política d'immigració (PPC); la formació professional (ICV-EUiA) i les mesures per millorar la situació de la justícia i dels centre penitenciaris (C's).

Declaració en contra de l'homofòbia

Després de la sessió de control, es llegirà la declaració institucional en contra de l'homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia que signen tots els grups parlamentaris. El text manifesta l'adhesió de la cambra al dia internacional en contra d'aquesta discriminació, afirma que el reconeixement de les persones homosexuals, transsexuals i bisexuals "està aparellat amb els conceptes de llibertat i democràcia" i expressa la voluntat que Catalunya tingui en un futur pròxim un marc legal que "reforci drets i permeti fer front a les manifestacions i situacions de discriminació" que pateix el col·lectiu.

La declaració també fa una crida a la consciència i als valors humans per "continuar avançant en la llibertat i la igualtat de les persones, en contra de tot rebuig, prejudici, hostilitat o discriminació".

Organització comarcal

El ple farà el debat de totalitat de la proposició de llei del PPC per modificar el text refós de la llei d'organització comarcal de Catalunya, aprovat pel decret legislatiu 4/2003. La proposició arriba a aquest primer debat amb quatre esmenes a la totalitat, presentades per CiU, ERC, el PSC i ICV-EUiA.

La finalitat de la modificació que es proposa és transformar els consells comarcals únicament en ens de gestió dels serveis públics dels municipis i aprimar l'estructura política d'aquests òrgans. Entre altres mesures el text redueix substancialment el nombre de consellers comarcals, suprimeix la figura del vicepresident i dels grups comarcals, i impedeix que els consells puguin dotar-se de personal eventual o d'alts càrrecs, llevat del gerent. També suprimeix el consell comarcal del Barcelonès i atribueix les seves funcions a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Consultes populars no referendàries

La proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana ha estat elaborada en el si d'una ponència del conjunt dels grups parlamentaris, que va acabar els treballs el 19 de març amb la signatura del text per CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP. El text arriba al ple amb dues esmenes a la totalitat, presentades pel PPC i C's. Si les esmenes són rebutjades, la proposició de llei continuarà la tramitació en comissió i finalment haurà de tornar al ple per fer-ne el debat i la votació finals.

El text regula el règim jurídic, les modalitats, el procediment i la convocatòria de consultes populars que no tenen caràcter vinculant. Hi poden votar els ciutadans més grans de setze anys i les pot convocar el president de la Generalitat, els ens locals o la ciutadania. En aquest darrer cas, cal el suport previ de cinquanta mil signatures, si la consulta és d'àmbit nacional, o d'un percentatge d'entre el 5 i el 20 per cent de la població, segons el nombre d'habitants del municipi, si és d'àmbit local. La consulta pot tenir una o més preguntes, i han de ser formulades de manera "clara, succinta i inequívoca".

La proposició de llei desplega l'article 122 de l'estatut, que preveu la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de consultes populars en l'àmbit de la seva competència i en el local.

Nomenaments

L'ordre del dia del ple també inclou catorze punts per elegir membres de diferents institucions i organismes. Aquest migdia acabava el termini perquè els grups presentessin els candidats que s'han de votar al ple demà a la tarda. Els candidats presentats són Jordi Bosch, Sílvia Cànovas, Àlex Mañé, Ima Mis, Josep Maria Tarruell, Sergi Sol, Santiago Ramentol, Salvador Coromina, Jordi García, Pere Calviño, José Antonio Gilabert, Josep Altayó i Daniel Tercero com a membres del consell assessor de RTVE a Catalunya; Josep Maria Solé i Sabaté, Enric Pujol, José Luis Martín, Eduardo Escartín, Andreu Mayayo i Agustí Barrera com a membres de la junta de govern del Memorial Democràtic (C's no hi ha presentat cap candidat); Joaquim Sabaté, Francesc Iglesies, Josep Estalella, Albert Fernández i Àngels Cobo com a membres del Consell Superior de la Cooperació; Pere Parera, Ramon Sentmartí, Joan Gené, Tomàs Castells, Montserrat Escútia, Baltasar de Casanova i Gerard Batalla com a vocals del consell assessor de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries; Jordi Llavina com a vicepresident de la Junta de Museus de Catalunya i Pilar García com a vocal de la comissió executiva; Lluís Ginjaume i Maria García com a membres del consell de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya; Miquel Asensio al consell social de la Universitat Politècnica de Catalunya, Tirso Gracia al de l'Autònoma de Barcelona, Ricardo Rodrigo al de la de Barcelona, Òscar Uceda al de la de Lleida, Carles Mundó al de la Pompeu Fabra, Joaquim Via al de la Rovira i Virgili, i Agustí Codina al de la de Girona.

Mocions

Durant el ple se substanciaran vuit mocions: sobre el compliment de les resolucions judicials sobre el bilingüisme en el sistema educatiu (PPC); les infraestructures (PPC); l'exercici de l'autogovern del poble aranès (CiU); les polítiques de salut sexual, afectiva i reproductiva i la interrupció voluntària de l'embaràs (PSC); l'atur i les mesures per fomentar l'ocupació (ERC); la reformulació de l'Institut Català de la Salut (ICV-EUiA); el procés per construir una banca pública al servei dels interessos col·lectius (CUP); i la inseguretat ciutadana (C's).

La moció de CiU sobre l'Aran busca el reconeixement de la Vall d'Aran com a territori singular dins de Catalunya, amb un règim jurídic especial. Així, insta el govern a donar màxim suport a la constitució d'una ponència conjunta per redactar una proposició de llei sobre el règim especial de l'Aran; a vetllar per la protecció, l'ús i el foment de la llengua pròpia de l'Aran i a garantir la suficiència financera del Consell General d'Aran com a òrgan d'autogovern del territori.

La moció d'ERC sobre l'atur i les mesures per fomentar l'ocupació insta el govern a crear llocs de treball per a beneficiaris del PIRMI que permetin que més persones es puguin acollir a la renda mínima; a fer un servei d'ocupació més àgil que coordini tot l'àmbit d'ocupació i orienti individualment les persones; a desplegar una normativa pròpia per a les agències de col·locació per atendre millor els casos més difícils; a reformar la formació professional, i a fer de la formació ocupacional una eina útil per trobar feina, i més recursos per a la formació continuada.

La moció que presenta el PSC sobre les polítiques de salut sexual, afectiva i reproductiva i la interrupció voluntària de l'embaràs rebutja la revisió anunciada pel govern de l'estat de la llei de l'avortament del 2010, defensa la llei en vigor i ratifica el dret de les dones a decidir lliurement i responsablement sobre la seva sexualitat. El text insta el govern a blindar les polítiques públiques relacionades amb la salut sexual, afectiva i reproductiva, i la promoció d'hàbits sexuals saludables per evitar embarassos no desitjats o infeccions de transmissió sexual, tant des de l'escola com des de l'àmbit sanitari i comunitari. Finalment, insta el govern a presentar a la comissió de salut les polítiques públiques fetes en aquest àmbit del 2003 al 2013, i també les propostes d'actuació fins el 2015.

La moció del PPC sobre el bilingüisme en el sistema educatiu demana que s'acatin les resolucions judicials i s'executin les mesures cautelars dictades pel TSJC el març passat per garantir l'ensenyament en les dues llengües oficials a Catalunya, que es modifiqui l'article 11.4 de la llei d'educació per excloure'n l'atenció lingüística individualitzada i que s'atorgui l'ensenyament bilingüe a tots aquells alumnes que ho demanin.

La segona moció presentada pel PPC sobre infraestructures insta el govern a presentar els pressupostos de la Generalitat per aquest any abans que acabi el mes de maig per conèixer la inversió prevista en aquesta matèria i que en el termini de tres mesos faci una revisió i una anàlisi realista dels projectes que s'estan portant a terme i es marquin prioritats en l'execució de les obres en marxa prioritzant les infraestructures que contribueixin a incrementar la competitivitat de l'economia. El text demana que s'elabori i aprovi un pla d'infraestructures 2014-2026, que s'impulsi la finalització de determinades obres començades, com ara la línia 9 del metro, i s'incloguin als pressupostos partides per a la construcció o millora de diferents infraestructures viaries i ferroviàries.

La moció d'ICV-EUiA, sobre la reformulació de l'Institut Català de la Salut (ICS), demana que s'aturi aquest procés i s'acordi amb professionals, sindicats, direcció i gerència dels centres i els grups parlamentaris el desenvolupament de la llei de l'ICS. El text demana que el 2013 no es facin més ajustos pressupostaris en sanitat. També demana que l'Hospital Clínic es constitueixi com a consorci públic integrat per la Generalitat i la Universitat de Barcelona i que se n'impulsi un pla de viabilitat i transparència en la gestió.

La moció de C's sobre la inseguretat ciutadana insta el govern a negociar amb l'espanyol l'augment de l'actual plantilla de mossos d'esquadra perquè s'arribi a 19.000 agents l'estiu del 2016. El text demana al govern que convoqui urgentment la Junta de Seguretat, que es potenciï i reforci el desplegament policial en aquelles zones que més patiran l'impacte de la temporada d'estiu, que s'estableixi un sistema permanent de coordinació entre mossos i els diferents cossos i forces de seguretat de l'estat que actuen a Catalunya i amb les policies locals.

La moció presentada per la CUP sobre el procés per constituir una banca pública al servei dels interessos col·lectius insta el govern a iniciar els tràmits per fusionar Catalunya Banc amb l'Institut Català de finances (ICF) i Avalis, com a base per constituir la banca pública de Catalunya i demana que l'ICF faci un projecte empresarial i de viabilitat de la banca pública des dels principis de banca ètica. El text insta el govern a exigir al govern de l'estat i al FROB la part proporcional de fons corresponents als impostos pagats pels catalans per capitalitzar el banc català, i demana que es creï una comissió d'experts que acompanyi el debat sobre la seva creació.