Notícies

El Parlament i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) han commemorat avui amb un acte institucional el trentè aniversari de l'aprovació de la llei que va crear la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, avui CCMA. La presidenta, Núria de Gispert, ha posat en relleu el paper decisiu que han tingut la televisió i la ràdio públiques en la construcció d'estructures d'estat i en la normalització lingüística, i també com a element de cohesió social, mentre que el conseller de la presidència, Francesc Homs, ha expressat el "compromís total" del govern amb Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.


A l'acte també hi han intervingut el president del consell de govern de la corporació, Brauli Duart, i l'exdiputat Higini Clotas, ponent de la llei; l'han presentat els periodistes Helena Garcia Melero, de Televisió de Catalunya, i Kílian Sebrià, de Catalunya Ràdio; s'hi ha projectat un vídeo commemoratiu, i hi han assistit l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, diversos diputats i exdiputats, membres de l'actual corporació, antics càrrecs de l'ens i representants de diverses institucions i entitats.

La llei 10/1983, de creació de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de regulació dels serveis de radiodifusió i televisió de la Generalitat de Catalunya, va ser aprovada pel ple del Parlament el 18 del maig de 1983. L'octubre del 2007, la cambra va aprovar la llei de la CCMA, que substituïa l'anterior i que el 2012 va ser modificada per l'anomenada 'llei òmnibus del sector audiovisual'.

"Paper decisiu en la nostra història col·lectiva"
"La història de la corporació és, fonamentalment, una història d'èxit i d'encerts. Ha estat un factor de construcció social i nacional, i no pas des de la segregació, sinó des de la voluntat de servir el nostre país en la seva diversitat", ha assegurat la presidenta, que ha destacat també el "caràcter pioner" de l'ens i "la seva profunda imbricació en la realitat social de Catalunya i de les comunitats de parla catalana". En aquesta línia ha remarcat també el "paper tan decisiu" que ha tingut la corporació "en la nostra història col·lectiva, en el nostre autogovern, en la consolidació d'una identitat nacional que té un component marcadament cultural i integrador", i s'ha referit especialment al "paper de primer ordre" en la normalització lingüística. A l'últim, ha reconegut la tasca feta, i ha expressat la confiança "en les pròpies forces i en el factor humà d'excel·lència, d'implicació, de professionalitat i de vocació, que ens ha de permetre superar les mancances materials" actuals.

El conseller Homs ha expressat el "compromís total" del govern amb Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, tot i un context, ha dit, que és "molt complicat". "Ni TV3 ni Catalunya Ràdio deixaran d'existir, i farem tot el que estigui al nostre abast perquè puguin continuar fent el paper que fan i amb tota la intensitat que requereix", ha asseverat. Així mateix, ha afirmat que la corporació és un exemple que "pot donar llum" de "com fer i enfocar les coses" amb relació al "gran procés col·lectiu que tenim entre mans".

Duart ha destacat també la creació de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio com "una de les fites més importants" per a la reconstrucció nacional i la recuperació lingüística i cultural, i ha subratllat que els protagonistes d'aquests assoliments han estat els treballadors i els directius, però sobretot "tots els catalans que ens han fet costat". Amb tot, ha advertit que ara cal un "nou full de ruta" davant els canvis estructurals del sector, i ha explicat que el nou contracte programa que avui ha lliurat al govern, amb una nova concepció basada en la unificació de la gestió dels mitjans que integren la corporació i una aposta estratègica pels continguts, ha de servir "per no deixar de ser referents".

Clotas, exvicepresident del Parlament i un dels ponents redactors de la llei, ha raonat que va ser un "encert" que el govern apostés perquè fos el Parlament el que impulsés la llei des d'un primer moment, i ha destacat que tots els grups de la cambra van coincidir que els mitjans públics de Catalunya havien de ser "altament competitius i un instrument potentíssim per a la recuperació de la llengua i la recuperació de la identitat nacional, la qual cosa va portar que la llei fos aprovada per unanimitat". En aquest punt, ha encoratjat els diputats de la legislatura actual a treballar per aconseguir grans acords per unanimitat. A l'últim, ha demanat als actuals directius de la corporació que mantinguin el suport a Canal Parlament i hi continuïn col·laborant per la difusió de l'activitat parlamentària.

Assistents
Entre d'altres, han assistit a l'acte els actuals membres del consell de govern de la corporació, encapçalats per Duart; els anteriors responsables al capdavant de l'ens Enric Marín, Ramon Mateu, Vicenç Villatoro, Joan Granados i Pere Cuxart; els actuals directors de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, Eugeni Sallent i Fèlix Riera respectivament; antecessors en aquests càrrecs, com Enric Canals, Jaume Ferrús i Joan Oliver, d'una banda, i Jordi Daroca i Joan Maria Clavaguera, de l'altra; la presidenta del consell assessor de la corporació, Immaculada Juan; el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher; la presidenta de la comissió de mitjans públics del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Silvia Heras, i l'adjunt general al síndic de greuges, Jordi Sànchez.

Entre els representants parlamentaris hi havia la vicepresidenta primera, Anna Simó; el secretari segon, Pere Calbó; diversos altres diputats, entre els quals membres de la comissió de control de la corporació, com el president, Antoni Balasch, i diversos exdiputats, com Raimon Escudé, president de la comissió de control durant la I legislatura.