Notícies

Lliurat al Parlament l'informe de política lingüística del 2011

Dilluns, 6 de maig de 2013. Palau del Parlament

Mascarell i Franquesa amb la presidenta durant l'audiència

Parlament de Catalunya. 2013

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El conseller de cultura, Ferran Mascarell, acompanyat de la directora general de política lingüística, Ester Franquesa, ha lliurat aquest migdia a la presidenta, Núria de Gispert, l'informe de política lingüística del 2011. L'informe, basat en les dades de l'enquesta del baròmetre de la comunicació i la cultura del 2011, constata que el 96,3 per cent de la població adulta entén el català, que el 80,5 per cent el sap parlar i que el 65 per cent el sap escriure.

També reflecteix que el darrer any 11.500 alumnes han estat inclosos en plans d'immersió lingüística, o que el percentatge de sentències judicials en català ha caigut set punts respecte al 2005 i se situa en el 13,1 per cent.

Mascarell, que després de lliurar l'informe a la presidenta l'ha presentat davant els mitjans de comunicació, ha explicat que el document "posa de manifest que el camí de la normalització lingüística del català és tranquil, progressiu i sòlid", tot i que hi ha alguns àmbits, ha advertit, com el de la justícia, que ha qualificat de "complicat", o el de les noves tecnologies, en què caldran accions concretes.

El conseller ha contraposat la salut i la "força interna del català", que la situa com a novena llengua europea, a "l'adversitat permanent de les polítiques estatals i alguns partits de l'estat", que, ha asseverat, "s'han convertit en la veritable pedra a la sabata del català". En aquest punt ha lamentat que "s'incompleix", amb polítiques "contràries al seu desplegament", l'article tercer de la constitució, que posa en valor la riquesa lingüística de l'estat com a "patrimoni a respectar i protegir".

L'informe repassa, d'una banda, la situació del català en diversos àmbits, amb dades sobre la situació de la llengua a l'administració de justícia, les universitats, els mitjans de comunicació o les indústries culturals, i, de l'altra, l'acció del govern en la seva promoció. A més, dedica un apartat a l'aranès.