Notícies

La presidenta, Núria de Gispert, i els expresidents Ernest Benach i Joan Rigol consideren fonamental que els partits polítics arribin a un "pacte" que permeti fer front a la corrupció per aconseguir, com ha dit de Gispert, "una democràcia més transparent i més forta". En el marc de la taula rodona 'Quines mesures hi ha per afrontar la corrupció?', organitzada per la càtedra d'ètica aplicada de la Universitat Ramon Llull (Ethos URL), tots tres han coincidit també en la importància de les futures lleis de transparència i electoral, en tràmit de ponència al Parlament, en la lluita contra la corrupció.

De Gispert ha afirmat que la corrupció és un "greu problema social i polític", i ha fet una "defensa de la política, de la democràcia parlamentària i de les persones que es dediquen a la política i a la gestió pública, tot i les excepcions que hi ha, com en tants àmbits de la vida". En aquest punt ha remarcat que hi ha un "creixent sentiment de desafecció fonamentat en la creença que els polítics som corruptes i volem el poder a qualsevol preu", davant la qual cosa, ha argumentat, cal una acció política i un discurs més proper i creïble, amb "lideratges sòlids i de qualitat humana", perquè la corrupció d'un polític "és pitjor que la d'un ciutadà, perquè ha de donar un plus d'exemplaritat".

La presidenta també ha assegurat que l'actual conjuntura "pot ser un bon pretext per fer foc nou" i establir una "estratègia no solament de prevenció i lluita contra la corrupció, sinó també a favor de la qualitat democràtica, la transparència i el bon funcionament de les institucions", amb el Parlament com a "pedra angular d'aquesta estratègia" i amb un "pacte de futur per fer una democràcia més transparent i forta". En aquest sentit, ha considerat bàsics els treballs de les ponències de transparència i accés a la informació pública i de la llei electoral, que ha explicat que espera que puguin haver acabat els treballs el juliol perquè les lleis siguin aprovades a finals d'aquest 2013.

Benach ha comparat la corrupció amb una malaltia que "coneixem, però de la qual desconeixem el tractament", i ha reflexionat sobre l'abast de la corrupció en la societat, que afecta, ha assegurat, no solament polítics, sinó també altres sectors de la societat, tot i que ha admès que "en el cas dels polítics el pecat és doble".
Així mateix, ha raonat que l'actual crisi econòmica té els orígens en una crisi de valors en la societat, davant la qual calen "mesures dràstiques", i també fer "prevenció" des d'escoles i universitats i "terapèutica" amb mesures legislatives com les futures lleis electoral i de transparència, que han de permetre "un canvi real al qual els polítics sempre han estat reticents". A l'últim, ha afirmat que és fonamental un "gran pacte" allunyat de la "demagògia", a què "seria fàcil arribar si es pensés en el bé del país".

Rigol ha coincidit amb de Gispert i Benach que davant la situació actual "els partits no ens en podem sortir per si sols" i que davant l'actual desafecció de la ciutadania cal fugir d'"endogàmies partidistes" i cal "credibilitat moral per exigir esforços als ciutadans". Al seu parer, la llei electoral és "bàsica per tornar a identificar el compromís dels polític amb els seus electors", tot i que ha advertit que "les llistes obertes poden ser una trampa".

També ha argumentat que cal actuar sobre el finançament dels partits, i, després de recordar l'acord de transparència signat durant el seu mandat, ha remarcat que en campanya electoral els partits han de posar "seny i control" en les despeses. L'expresident s'ha mostrat partidari que "pel bé comú" els polítics sobre els quals "hi hagi ombra de dubte en el seu comportament" "mirin d'apartar-se", però a la vegada ha rebutjat que es faci una "judicialització del bé democràtic" i es doni via lliure als jutges perquè puguin apartar els polítics de la gestió pública.

En l'acte, que s'ha fet al rectorat de la Universitat Ramon Llull i ha acabat amb un col·loqui, també hi han intervingut el rector de la universitat, Josep Maria Garrell, i el director de la càtedra, Francesc Torralba. Entre els assistents hi havia el síndic major de comptes, Jaume Amat, i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso.